10 reflexions, imatges i/o escarments

Un relat de: filladelvent

I

Perforant-te l'aurella
no n'hi haurà prou
perquè entenguis
cada
ca- dèn-
ci-
[ə]


II

Decapiteu-me:
jo sóc aquella que busqueu.
Blava, roja, groga o negra:
totes aquestes sóc jo.
Segur que, sols afusellant-me,
l'encerteu.


III

Una llengua resseca
i un ull regalimant

(pols a l'era,
coits a l'estable)


IV

Lavabo? Final passadís
amunt, escales, dreta,
ascensor fins tercera planta,
porta davant la planta.
Quan ja l'hagi ben regada,
entri a la latrina i defequi
a les finestres.
Li preguem no estiri la cadena,
que al país no li convé.


V

Tot aquell balanceig que fa
la clau, de nit, abans d'entrar al
forat del pany de la porta de casa
no és en va, no,

sinó que és la materialització de
la inconsciència, que dubta i divaga
de si entrar o no, tornant, altre cop i
com sempre, amb les mans buides.


VI

Calla, calla, calla!

Jo escric per retenir tota la bellesa ínfima i efímera -com mai, d'efímera- i poder convertir-la en quelcom palpable i que es pot guardar a les butxaques. Només convertir en petites taques tota la bellesa que m'arriba per la pell i m'explota al cap i a tota jo, aquesta bellesa que d'explotar es desfà i vola i sembla desaparèixer en trossets tan petits i inabastables, i que s'escapen en perseguir-la… i jo corro a buscar llapis per copiar el màxim d'allò que vola i es desfà abans que res es mogui de lloc i, pummm, ja s'hagi espatllat el moment, la màgia, la bellesa.
Això deu ser l'art.


VII

Colla de gamberros,
fugiu del meu jardí!
Jo decidiré quan és l'hora
de tallar la rosa
i quan és hora de
desfullar el roser.


VIII

No em veig capaç
de plegar
el llençol
tota sola.
Tota sola,
no podré doblegar
el llençol,
a plecs,
que no s'arrugui,
jo sola amb el llençol,
amb el llençol tota sola.


IX

El martell del veí
que pica a totes les parets,
sé que acabarà
-si és que encara no hi és-
al seu cap, ferit de mort.

I d'ell ningú n'enyorarà res.


X

La passió era un òvul
quiet i amagat
en el meu ventre de nena.
Voldria esbrinar el què/quan/qui/on/per què
de la seva fecundació,
tan perfecta i tan ampla
que sembla que mai hi haurà part
i que eternament creixerà
-des de les meves entranyes,
en el meu ventre-,
i creixerà
fins que me matarà.



Comentaris

  • clavat...[Ofensiu]
    boleta | 23-08-2006 | Valoració: 10

    ... ho has clavat tot... la primera m´ha perforat la orella, fins fer inevitable l´entendiment... la segona, la sisena, la vuitena... tot. Clavat. Preciós.

  • Meravellós![Ofensiu]
    Arbequina | 11-06-2006 | Valoració: 9

    Poster l'essència d'algú es troba en aquests instants, com els que tu has sabut posar al paper.
    M'ha encisat el segon, però tots tenen vida pròpia.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • deu atreviments extraordinaris[Ofensiu]
    jacobè | 02-05-2006

    Felicitats per la nova biografia i pel premi, filladelvent! T'agraeixo profundament el teu comentari. Per a mi té molt valor, perquè m'has demostrat que és fruit d'haver comprès al narrador.
    Admiro el teu risc. Tots sabem que és experimentant i deixant-se anar com se n'aprèn, però no tots ho fem de manera tan agosarada i a voltes genial com molts dels teus relats. M'admira que tot això sigui el resultat de reflexions d'una noia tan jove com tu.
    Quina troballa, aquests deu escarments! Per llegir-los mil i un cops. Per mil i un lectors, mil i una interpretacions.
    Finalment em quedo ... la cinc.
    Gràcies per mostrar-nos el teu món enfilant paraules.

  • Expressions "al.lucinants".[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-04-2006 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per comentar-me <<...>>.
    Referent al que dius sobre que la paraula <> no és gratuïta, jo crec que si que ho és, degut a la relativitat del mot. M'estimo més assenyalar que la paraula <> és un ent del qual se n'ha d'exprimir el suc per dur-la on sigui que un vulgui anar. És evident que quan vaig escriure <<...>> estava negatiu.
    Pel que fa a les faltes d'ortografia és possible que <> vagi sense accent i que <> s'escrigui <>. No he sabut trobar cap més error, tot i que ho he repassat.

    10 REFLEXIONS, IMATGES I/O ESCARMENTS

    I. He buscat <> al diccionari i no l'he trobat, i aquest <> se'm fa inintel.ligible.
    II. Genial. Sensibilitat profunda i meravellosa.
    III. Dura, per la llengüa resseca i la pols.
    IV. El desordre d'aquest món i la decadència del progrés. Molt encertada.
    V. Néixer i morir, néixer i morir... tot pujant i baixant escales, però sense enfonsar-se.
    VI. Un començament d'una espiritualitat de cinc dimensions, per després materialitzar-la, i copsar, com tu mateixa dius, l'art. Art teu on m'és molt agradable recrear-m'hi. Vint felicitats.
    VII. Rebeldia. D'això en parlo molt amb el meu professor de guitarra.Ell diu que és necessària, però jo la porto massa als extrems.
    VIII. Sexe, feminisme, un petit desengany i una petita desesperació.
    IX. Ja se sap. Tots fem veure que plorem. Una fantàstica descripció.
    X. Un altre cop sexe. La por de ser posseïda.

    T'hauria posat un 12 però no puc. Deu escletxes en l'aire. Deu remolinets de confitura dolcíssima.

  • Excel·lent!!!![Ofensiu]
    Leela | 05-04-2006 | Valoració: 10

    Glòria! m'has glaçat la sang!. Ho trobo excel·lent. És el millor que has fet!!. Voldria que tots aquest versos fossin meus. T'he sentit dient-los com si sortissin de dins meu.
    Enhorabona, són genials.. hi ha tant, TANT, en cadascun d'ells que els vull llegir moltes vegades. Me'ls enduc molt endins!!

    1. Les sabates boniques no et faran un pas ferm.
    2. Llenceu-me mots amb ràbia, sabeu que em fan mal.
    3. Pell eriçada, petons sota l'orella. Matins de cafè amb llet.
    4. Amaga-la, fes-ho en un lloc petit, ningú vol sentir parlar de la teva merda.
    5. Encén, apaga, encén, apaga el llum, amb cada aclucada d'ulls més dubtes.
    6. crida, crida, tant bé com tu ho saps fer... m'encanta mirar les teves obres d'art.
    7. colla de vanitosos, marxeu d'aquí, no vull sentir les vostres històries!
    8. no tinc ganes de fer sopar quan arribo a la nit cansada, no tota sola, .. no menjo, demà serà un altre dia.
    9. dels trets de les notícies ningú en recordarà que darrera les bales hi havia humans.
    10. potser moriré amb massa vida dins.. intento deixar-la anar a poc a poc, cada mes, fins que tot s'acabi.


    Gràcies de tot cor, fdv... és un gran regal per a mi poder llegir això!!

    No et posso un 20 perquè no hi és!
    Molts petons!!

    Leela

  • és evident...[Ofensiu]
    Capdelin | 05-04-2006

    la teva bestial creativitat i originalitat cristallitzada aquesta vegada en fragments breus surrealistes que a mi m'encanten, un plat específic del tot del meu gust...
    Tots els micro-poemes són genials... em sedueix el saber que hi ha poetesses que dediquen els seus poemes a coses tant senzilles, humanes i tan poc trascendentals...
    M'han captivat, entre altres, els gamberros al jardí de les roses, el plegament del llençol...
    una abraçada, mestra!

  • no et matarà[Ofensiu]
    jaumesb | 05-04-2006 | Valoració: 10

    et donarà vida
    et rellegiré

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: