Els dies, un mirall davant un mirall

Un relat de: filladelvent

Bon dia.

El migdia és càlid.

Les hores s'escorren fugaçment al rellotge de mà.

Entro a la primera botiga alimentària amb la que em creuo.

Bon dia i bona hora! Qui és l'últim?

El migdia és càlid i lluminós.

Menjo pel carrer qualsevol de les porqueries que m'han venut.

La llum del migdia va cremant amb escreix, dirigint-se a la tarda.

Em perdo pels carrers concorreguts i els solitaris, sense fer cas de la gent.

La tarda és plena, omplerta de mil olors que creia no recordar.

Torno a casa passant pel que a mi em semblen els mateixos carrers exactes.

Entro a la última botiga alimentària amb la que em creuo abans d'arribar a casa.

Bona nit! Encara és obert?

La mitjanit té el gust de la pasta reescalfada que he comprat i ara menjo.

M'adormo plena d'olors i gustos recuperats de l'oblit.

Bon dia.

El migdia, càlid.

Les hores, fugaces al rellotge de mà.

Els dies, un mirall davant un mirall.

Comentaris

  • Terrenys inexplotats[Ofensiu]
    Bonhomia | 03-01-2007 | Valoració: 10

    Sembla que parlis d'una rutina positiva. Jo, els dies, els veig com imatges borroses i entrebancs, encara que mai acabo al terra desmaiat ( alguna vegada se m'ha passat pel cap que podria ser així ).
    La meva ciutat, Sabadell, no em resulta gaire simpàtica, sino molt freqüentment tot el contrari. Jo flipo amb això que has dit de les olors. Per a mi, cada edifici, cada persona, cada cartell, cada plaça, cada tenda, són repel.lents a la meva ment. Potser és que va a époques, però referents a la meva ciutat i positives, n'he passat ben poques.
    A mi m'agrada suggestionar-me la ment evadint-me de tot, o cercant el que sé que no trobaré ( però és al meu cap ). Trobo l'encant a intentar arrencar d'un terra que no existeix pastanagues gegants que tampoc existeixen.

    Una abraçada.


    Sergi

  • la calma...[Ofensiu]
    boleta | 06-11-2006

    ... dins la fugacitat. La distorsió del temps fet a mida pel nostre gust i sota la càlida llum ataronjada d´un dia, que un tria per a que sigui parèntesi... He disfrutat d´aquest llarg passeig pels carrers del teu poema, amb una napolitana de crema a la mà (imaginària). mmm... que sigui diumenge, o que sigui demà, però ple d´aquests colors, siusplau...

    (He estat un pèl desconnectada de RC. Masses coses a fer, poc temps per passar-me per aquí... i finalment, no sé fins quan, de nou... un petonàs, seguiré llegint-te!!)

  • indefinida | 20-10-2006 | Valoració: 10

    Els dies ens passen tan ràpid, que acaben semblant fotocòpies, per sort no ho són.
    M'ha encantat

  • El cercle de la vida...[Ofensiu]
    brideshead | 20-10-2006

    Cada matí tornem al matí d'ahir i cada nit ens adormim com la nit d'ahir... ens sembla haver fet les mateixes coses, seguir la mateixa rutina, repetir incansablament els nostres actes... però cada dia és diferent, no ho dubtis, perquè encara que et sembli imperceptible, cada dia afegeixes alguna sensació nova al teu bagatge particular, cada dia aprens coses noves encara que no t'ho sembli, t'omples de minúscules experiències sense ni adonar-te'n. I aquí és on rau la meravella de despertar-se cada matí i anar a dormir cada ..." plena d'olors i gustos recuperats de l'oblit."

    Un poema absolutament gràfic. En llegir-lo, he pensat que podria ser el fil argumental perfecte per a un curtmetratge o per a un anunci. He pogut posar una imatge a cada vers i en veure-les seguides, he pogut reconstruir una petita pel·lícula... la pel·lícula de la vida.

    Un poema original i enginyós, com és tan habitual en tu, Glòria. Perfecte.

    Disculpa'm per no haver donat resposta al teu missatge al fòrum... l'he vist molt tard i he preferit venir aquí a "casa teva" a saludar-te i a agrair-te les teves amables paraules. Sé que estic en deute amb tu perquè molt sovint m'has comentat extensament i molt acuradament i jo, en canvi, fa molt i molt que no m'he parat en cap relat teu. Espero anar-ho arreglant mica en mica ... si sabessis com em sento de malament per no poder correspondre tothom! I és que el temps, noia... "s'escorren fugaçment al rellotge de mà"...

    Un poema senzill, com tu dius, explicant fets ben qöuotidians, però són precisament aquesta senzillesa iaquesta habitualitat les que li donen un toc especial.

    Una abraçada ben forta. Si us plau, no creguis que m'he oblidat d'aquell dia que vaig tenir la sort de tenir-te de companya de taula, tot sopant, i de la magnífica companyia que em vas suposar. A veure si no trigo tant a tornar per la teva parcel·leta!

    Un petó.

  • ....····¨¨····....[Ofensiu]
    diesi | 07-10-2006 | Valoració: 9

    "todo pasa y todo queda pero lo nuestro es pasar..."


    b#NaT#b

  • mmmmmmm[Ofensiu]
    Arbequina | 07-10-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquesta estranya (si m'ho permets) poesia. Cada vers és com una fotografia... però és que ets tan bona fotògrafa, que cada foto copsa la part essencial, el detall més rellevant del que vols dir: unes mostren l'entorn, d'altres el mon interior, totes plenes de meravelloses metàfores i d'una bellesa excepcional.
    De debó, trobo genial aquest poema.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 9.4