De tan ple que ja no es pot estar més buit

Un relat de: filladelvent

No us ha passat mai tot això que jo sento
perquè ningú amb dos dits de front pot sentir
una cosa així i ser un ignorant tan impresentable
com sóc jo, que no sé situar-me als mapes
i faig portar-me a tot arreu per qualsevol,
sabent que un qualsevol no és un algú,
que un algú, sortosament, no és un qualsevol,
i que jo he de fer-me portar pels camps
a escampar boires i a morir-me una miqueta cada dia
per sentir que qualque cosa creix dins meu,
que jo necessito que quelcom s'entafori dins meu,
que qualsevol cosa entri dins meu i s'hi senti a casa
perquè pugui fer-se ample i jo poder-me sentir plena
i així poder fer fora tots aquests munts de no-res
que m'ocupen tot l'espai
i tot l'estómac,
que jo ja no tinc més espai als budells per fer lloc
a més munts de no-res que necessiten sortir
-que necessito que surtin-,
perquè dins meu ja no pot haver-hi
tant ni més de no-res
que em fa sentir tan buida
i que em fa no poder vomitar tota la buidor
que es fa gran de menjar buidor
i de follar amb buidor
i de parir més buidor
que fa que me n'ompli encara més,
i de tan plena que ja no puc estar més buida.

I als camps jo hi intento menjar-me totes les flors
i tot l'herbei i tots els fems i totes les vaques,
que sinó no em sento plena
i no puc sentir-me més buida,
que sinó no puc escampar la boira
perquè la boira m'escampa a mi,
de tan buida com sóc;
que de buidor em faig dèbil
i em vaig fonent pels camps,
que aquesta buidor que m'omple
no em deixa que la vomiti,
i jo, de tan plena com vaig de forats,
de tant forat com sóc jo tota,
em moro i em vaig fonent pels camps,
sense poder així escampar la boira
perquè la boira ara escampa la meva pols,
i amb un qualsevol per únic testimoni
de la meva pèrdua.


Comentaris

  • A la recerca d'un consol[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-03-2010 | Valoració: 10

    Jo penso que la buidor la poden crear tantes coses... i en tants moments, i en tantes edats, i en qualsevol status social, i fora de la societat, i en gent que aparenta que està sempre bé i mai ho està,...
    El buit és un fenòmen ben normal per a qualsevol persona, perque som racionals, i pensant és massa fàcil arribar a una situació com aquesta.
    Ningú té dos dits de front, només ho aparenta alguna gent i res més. Les ajudes i les defenses materials i psicològiques que tenim són una deformació del que creiem que és una evolució dels primats.
    Només queda investigar, però això fa caure encara més i cada vegada més en l'error.
    Som un fenòmen natural, no ens podem explicar a nosaltres mateixos, cada vegada volem anar més ràpid fins que ja s'han aconseguit velocitats vertiginoses que es multipliquen i no hi ha marxa enrere.
    Explicar la buidor és un plaer, sentir-la és una tortura. Però l'explicació és finita. L'únic límit de les sensacions pot ser la mort, i en la mort rau, penso jo, el secret, doncs no tenim consciència de si existia quelcom o tot de nosaltres abans de néixer, ni de si existirà després de morir.
    Potser estudiar la mort pot dur a alguna conclusió... en tot cas, som aquí, i no podem estar segurs de res.


    Sergi

  • escampa[Ofensiu]
    Lèvingir | 21-07-2006

    la força d'estar buida

  • una ànsia[Ofensiu]
    Xitus | 28-06-2006 | Valoració: 10

    N'he vist i m'ha recordat a la meva, diguem-ne que m'he sentit força identificat amb el que he llegit i en com estava escrit.
    A mi també m'agrada com escrius,
    felicitats:-)
    Aleix.

  • Bo, bo, bo...[Ofensiu]
    Arbequina | 11-06-2006 | Valoració: 9

    BO!
    M'he quedat pensatiu, doncs he passat de creure que al que expressaves li corresponia més el format narratiu a admirar un final tan bo. L'última part la trobo genial.
    La impressió general que m'ha creat, doncs, ha estat, anant de menys a més, molt intensa. M'ha recordat un in crescendo musical. I el que dius és tan trist... almenys així m'ho sembla. (Tinc per la tristor una sensibilitat especial). Però a mi m'ha semblat trist. I m'ha agradat molt, com la mateixa tristor.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: