Sols em pertany la meitat de mig passat

Un relat de: filladelvent

Sols hem de parlar d'allò que
en major o menor mesura
ens pertany.
Dit això, em limitaré tota la nit
a divagar sobre el passat,
tota la nit silent i amarga
sobre el passat que tinc a mitges
perquè em pertany només a mitges,
i és que és ben cert que
del meu passat
en conec sols la meitat
del que me'n diuen,
i el que me'n diuen és,
segur, menys de la meitat
de tot allò que en real fou.


Un avi amb un cinema que estimava tant
que va sentir-se en el deure d'apedregar-lo,
de nits, quan van requisar-li per roig.

Un pare que és com l'amic
de confiança de la infantesa,
que ja mai no veus i que acabes odiant
perquè de tu massa en coneix;
i el tems, per aquest motiu,
i t'incomoda quan retorna a tu
perquè tu ja no ets la persona
que havia sigut el seu amic,
que tu ja n'ets un altre
que ell no sap ni vols que sàpiga.
Jo un desconegut
i un desconegut per mi, el meu pare.

Una mare que no oblidarà mai
que un cop va equivocar-se
i en pagarà tota la vida cada conseqüència,
i en considerarà conseqüència cada un
dels mals que li arribin
i tots així els justificarà, per dins,
i tots se'ls culpabilitzarà.
Una mare que només té uns fills
que només la tenen a ella.


Sols podem parlar d'allò que
en major o menor mesura
ens pertany,
i en mi és:
la meitat de mig passat.

Comentaris

  • Em pertanyo[Ofensiu]
    boigboig | 07-08-2006

    Vet aquí: em pertanyo
    ple de mocs i caràtules de cinema,
    petons amb llengua i foc
    entre les cames.
    Vet aquí: em dissolc
    doncs no sóc el que sóc
    per ordre dels rancuniosos.
    Si callo,
    i tant que ho faig,
    és per no dir tot el que m'és:
    m'és la saliva que et regalima els pits
    quan tanques el ulls de matinada;
    m'és el desig de les llambregades
    com de llampecs que apunyalen un arbre;
    m'és l'aire que t'empassaves
    el dia que vas renéixer
    amb els ulls clavats al televisor.
    I em pertanyo, jo i els meus records,
    ara callats,
    que no vull ser escoltat.
    I et miraré l'escot
    perdut abisme de la suor
    que m'allibera de la set
    de tu.

    Sols em pertanyo ara
    que ja no hi sóc.

    Que senti sempre la teva veu
    insurrecte.

    GIOB

  • Co-propietaris del passat.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 31-07-2006

    Un poema que fa pensar. El nostre passat té propietaris que no som nosaltres, persones que han ajudat a fer-lo, éssers per a qui també és passat d'ells.
    De vegades el passat no és fàcil, però el que és segur és que és passat, i que de tot sofriment en podem treure una lliço, tant més vàlida com més dolorosa.
    Un bon poema.

  • filladelvent[Ofensiu]
    Gemma34 | 24-07-2006

    Tots necessitem saber el nostre passat.
    Però, també pots fer com jo... De petita, no m'estava bé. I sempre acabava inventant un de millor jejeje..

    Gemma34



    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • Una altra realitat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-07-2006 | Valoració: 10

    Ens hem de fer feliços a nosaltres mateixos, per poder compartir. Llavors tot és molt més fàcil.
    Jo crec que el que ens pertany és tot, però que aquest tot no el veiem. Però té gràcia, perque és molt atrevit i divertit.
    No cal menjar un caramel ni fer un petó per notar el gust dolç d'allò que s'amaga, és omnipresent però també ens cansa, perque al no veure'l tampoc el creiem.
    Com podem estar tant pretenciosament segurs que tot el que existeix és així? Som uns ignorants...

  • La meitat de mig passat[Ofensiu]
    jacobè | 25-06-2006

    Bon joc de paraules i confessions.
    Jo crec que només ens pertany la nostra persona actual. Som a cada instant, i ja està. Que ja és molt! En podriem parlar llargament...
    Ara només desitjar-te una feliç estada a Itàlia!
    A reveure filladelvent!

  • jaumesb | 21-06-2006 | Valoració: 10

    hi ha cel i infern en el passat, en el present i en el futur
    és d'assenyats viure en el cel

    bones vacances

  • Bon títol[Ofensiu]
    Bruixot | 21-06-2006

    i bona idea.... Potser, pel meu gust, massa comfessional. Algunes bones frases, o versos, i tant!

    No estic d'acord, per això, en la "tesi". Podem parlar de tot el que ens dóna la gana... no només d'allò que ens pertany.

    Ja saps, però, que gaudeixo de totes i cadascuna de les teves paraules...

    Xavier

  • Sempre Mig i Mig [Ofensiu]
    umpah | 20-06-2006

    Molt maco el paral.lelisme, la dualitat i la mitja part. Potser filladelvent, ni lameitat de lameitat ens pertany, però al cap i la fi el passat és el record sempre mutilat i parcialment nostre.
    Una abraçada !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: