Daniel N.

Barcelona,

375 Relats, 87 Comentaris
204838 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.

Últims relats de Daniel N.

Últims comentaris de l'autor

  • Daniel N. | 04-01-2012

    No coneixia aquest "guardian de las estrellas". Potser sí que pren medicació, en general no té res a veure tenir aquestes idees amb la medicació. Hi ha un punt en que la única manera de treure les paranoies és sobremedicar, de manera que els doctors prefereixen que les tinguis sempre que no creïn un conflicte. Hi ha un vídeo seu a youtube, penjat per ell en el que maleeix a mort els psiquiàtrics a on ha estat ingressat. I jo em pregunto si tot aquest odi al món no prové de la inhumanitat que ha hagut de patir en aquests centres. Jo mateix he estat ingressat, i creu-me que costa tornar a confiar en algú després de les putades que et fan i el menyspreu que reps. Per a mi un senyor amb bata blanca ja no és algú a qui s'ha de respectar, si més no en tots els casos, i la gent 'normal' que viu a 'matrix', és a dir que pensen que a ells certes coses no els hi poden passar, cal tenir-les a distància i tractar-les en dosis moderades.

    Abraçades
    Daniel

  • Daniel N. | 11-11-2011

    Quin bon rotllo... anava a matar algú però llegint-te m'he decidit a estimar-lo. Ja no el mato.

  • Daniel N. | 18-07-2011

    Se sent estrany, però això no el fa patir, i si el fa patir aleshores canvia d'actitud o inclús de gent, es dóna un temps, canvia rutines...

  • Daniel N. | 23-05-2011

    Poques vegades em trobo amb un comentari, t'agraeixo el teu i com a premi et llegiré una mica ;)

  • Daniel N. | 29-01-2011

    No publico fa temps a RC. Perquè acostumo a publicar per llibres de relats sencers, i ara el relat el tinc abandonat una mica i escric poesia, una que no es pot publicar (bé, no vull) i una altra al meu bloc. Algun dia acabaré l'enèsim llibre de relats (em falten uns deu) i el publicaré aquí d'una tirada, o potser no.

    Una abraçada
    Daniel

  • Daniel N. | 28-01-2011

    Em sembla increïble, al·lucinant i del tot sorprenent que 'me'n vaig a matar cabres' sigui una bona excusa i 'm'en vaig a cuba' una cruel traïció. Si jo hagués escrit el relat (què ja sé que no és el cas), hauria canviat les escopetes per càmeres de fer fotos o alguna cosa que no impliqués violència gratuïta i sense sentit en contra dels animals. I si tingués marit (què tampoc no és el cas) o muller, preferiria que fos 'normal' i s'anés de parranda a Cuba que no que fos 'raret' i anés jugant amb escopetes. Però com a història està molt ben explicada, felicitats (en el benentès que jo la gent que es vesteix de camuflatge per anar a matar mascles a la muntanya no la trobo normal).

  • Daniel N. | 28-01-2011

    en realitat havien anat a fer un altre tipus de "cacera" amb un altre tipus d'"escopeta",o de "pistoleta" si vols. És clar que no cal anar-se'n a Cuba a fer aquest turisme, i molt em sembla que està molt sobrevalorat el tema, en tant que no penso que una mica de turisme sexual pel raval sigui gaire diferent. Per cert, matar una cabra val entre 2.000 i 2.500 euros a Espanya.

  • Daniel N. | 28-11-2010

    Una mica de conscient autocrítica no va gens malament, de tota manera no tinc temps ni ganes de corregir tot el que escric. A una revisteta a on publico si que m'ho fan fer i el resultat és millor. Els texts de RC són tal qual han sortit de l'impuls.

    Una abraçada

  • Daniel N. | 27-07-2010

    Tots vivim una mica sols en aquest món a on la gent té tendència a sobrevalorar-se massa a si mateixa. El que passa és que hi ha gent que n'és conscient i d'altres que no tant. I quan ets conscient de la soledat davant de Déu i dels altres et tornes una mica trist, però segueixes endavant perquè almenys et tens a tu mateix (o mateixa) i saps una mica el que vols de veritat i com aconseguir-ho.

    Una abraçada
    Daniel

  • Daniel N. | 02-07-2010

    Jo tinc (diuen) aquesta mateixa malaltia. Cal conviure-hi pacíficament. El psiquiàtric m'ha servit per aprendre que la gent normal no entén res de res i que són malparits sense voler-ho. I quan ataca la innombrable aleshores cal deixar la ment en buit, els pensaments fluïts al seu aire i concentrar-se en no accelerar la respiració. Si no funciona m'empasso un Valium i santes pasqües. En fi, que no estem envoltats de bones persones, que els altres són un pèl egoistes i sovint inconscients, i que has de tenir cert grau de barra per sortir endavant. Et desitjo el millor i pensa sobretot que a la malaltia li has de dedicar un bon grapat d'atenció per tenir-la sota control, sinó tot es desmanega i és ella la que et controla a tu.

    Salutacions

    Daniel

  • Daniel N. | 03-06-2010

    però no pots fer el que no fas. Fas el que fas perquè ho fas i si no ho fessis no ho faries. M'agrada aquest desvari de text, felicitats.

  • Daniel N. | 22-05-2010

    Normalment el "Perdone?" és demanar massa. El que rebo jo de tant en tant a Barcelona es un "Uh?", una mena de bram. Quant al respecte em fa la impressió que només passa amb el castellà. És a dir, que per a alguns o molts castellans no parlar español és en general una manca de respecte sigui amb qui sigui si ells són presents, en el benentès que no parlen cap altre llengua que la seva. Són capaços (dono fe) de sentir-se faltats al respecte per que els parlin francès a Paris o anglès a la Gran Bretanya. Imagino que hi ha pobles per l'altiplà a on pensen que la única llengua existent al món és la seva, que hi farem. En definitiva i ja per acabar, quan sento segons quina gent parlar de bona educació i de respecte no podria sinó pixar-me de riure, si no fos que el tema és prou seriós com per no fer-ho.

    Daniel

  • Daniel N. | 15-12-2009

    Es una malaltia de nom quadrisil·làbic, si es digués zam-zam no tindria tan mala premsa. Jo també la tinc, i significa medicació, no-feina-digna, en ocasions no-parella, però no no-vida. Respecte als records d'abans: no és culpa de ningú ni molt menys teva, si és que vols buscar-li causes o culpables.

  • Daniel N. | 05-12-2009

    En F. Kafka, segurament tenia un peter pan com una casa de pagès. Però han canviat molt els temps des de finals del XIX. Potser ara fem coses millors des de l'emancipació i la maduresa pràctica.

  • Daniel N. | 04-12-2009

    Reivindico el dret a la mandra, a tenir galtes i a viure de qui sigui que hi estigui a l'abast. Això del a 'emancipació' és una estafa, una martingala creada per empresaris i gent poderosa perquè les famílies se separin i perdin la seva força. Pensa que una persona emancipada és molt més depenent de l'empresa que li dona de menjar que una que té els seus pares al costat pel que sigui. A part que el piterpanisme és relatiu. La maduresa no és un tot. La gent és molt madura per unes coses i molt immadura per unes altres.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: