"No, psicòlegs no!" ... per què?

Un relat de: Claruska
Sé el que la gent diu de mi…
Quan em donen atacs de riure s’espanten…
Millor riure que plorar, no?
No comprenen el meu sentit del humor
Y potser ni jo mateix l’entenc…
Però no ho puc evitar, sóc així.

Sé el que la gent diu de mi…
Noto el que pensen, no els hi caic bé…
Sobretot per allò que va passar aquell dia.
Te’n recordes?

Dius que sóc un pesat
Que repeteixo el mateix cent mil vegades
Que us trec a tots de polleguera…
A mi també em vas fer enfadar aquell dia!
I per això t’ho recordo…
Com es nota que no és important per tu!
Sou vosaltres els que heu començat!!
Jo no m’alteraria si no fos per vosaltres!


Que voleu el millor per mi!?
Que us preocupeu? Mentida!
Només us aprofiteu de mi!
Si no haguéssiu fet allò, i allò altre…
M’agradaria no haver nascut en aquesta família…

Només puc confiar amb els meus amics…
Els que em visiten… de tant en tant…
tot i que de vegades tampoc em vauen tan bé...

Pareu d’anar darrera meu! No sóc un nen!
JO NO M’ENFADO PER RES!
Vosaltres també n'estarieu tips!
Treu això de la tele, m’avorreix!
Tu mai has sigut bona en aquestes coses…
jo sé més, ets una mica tontenta...

Sé el que la gent diu de mi…
Que estic boig...

Les he perdut! On estan!?
No… no me’n vull prendre una altra!
No recordo on estan...
Perquè voldria prendre-me’n de més?!
No sóc idiota…

No, no ho és...

El meu germà és esquizofrènic. Al llarg dels anys he pogut descobrir que quan desencadenen els brots de sobte pot ser molt dur... Jo vaig patir aquest relat, dia durant dia... durant més de dos mesos... Un sofrir constant de pensar: “què farà ara? Per a què s’enfadarà avui!? Estarà de bones? Es dutxarà quatre vegades? es posarà tot el meu pot de colònia? em ficarà trossos de paper moll a la banyera? tirarà el meu raspall de dents al wàter? Posarà el volum de la televisió al màxim a les 6 de la matinada? El vigila algú de la família o es pensen que ho faig jo? On està?

I aquest relat es repetia i repetia.... una i altra vegada.
I si potser es queda així? Aquest no és el meu germà... ha tornat a ser un nen entremaliat i empipador, però amb les paraules verinoses d'un adult. N'estic farta d'ell... com que no l'estimem!? si ens estem preocupant i cuidant-ho constantment? Que potser vol estar tancat en un manicomi i així no ens preocuparime més d'ell!? Evidentment si la cosa és greu... se'ls ha d'ingressar, perquè no poden conviure amb els altres... El cas és que durant aquesta etapa no tenen molta raó... almenys en la esquizofrencia que va patir ell. Com ja he dit, va fer una regressió infantil... i tot i que era cansat i psicológicament molt dur aguantar les seves paraules i tonteries, no era perillòs... el millor per a ell no era aïllar-lo...

Per sort, la medicació al cap de 3 mesos, el va tornar a ser com era. Però... no vull ni arribar a pensar en els pacients que es troben sols, sense família, sense una medicació... i em sembla horrible que surtin per la tele com a pallassos de fira, rient-se de les seves “paranoies”... com "el guardian de las estrellas" de L'APM... per els familiars de gent així... no els fa molta gràcia... perquè això és un fet que troben dia rere dia, com ja he dit. I de vegades pot allargar-se fins a un any... no se sap molt d'aquesta enfermetat, encara, per desgràcia, tot i que es van fent avenços, evidentment.

També em fa molt de mal la ignorància de la gent sobre el gran estrés que passa la família durant aquests brots que es manifesten... o la poca informació que se’n té quan ocórrer per primera vegada, la sensació de "no saber què fer", d'estar perdut... "espantant".

Abans de res, m'agradaria dir que la majoria són persones, com tu i com jo, però que han nascut així... amb aquest cervell que els impedeix fer una vida normal, i molts, tot i així, medicant-se, i amb esforç, poden aconseguir tenir una vida normal.

La anorèxia, la bulímia... semblen les psicopatologies de moda que la gent més coneix... i me'n alegro, perquè el saber ajuda a enfrontar-se a la enfermetat més aviat. Però i les altres malalties mentals tan desconegudes com la esquizofrènia? que potser no és tan important com la anorexia nerviosa?

Ells estan tant o més espantats que tu. Tant sols necessiten paciència, informació i contacte social.

Persones amb impediments... i al contrari del que pensen, no sóc idiotes! Evidentment la malaltia es caracteritza per una degradació de l'escorça mental que produeixen aquest brots si no es mediquen amb anti-psicòtics...

Però conec a gent més idiota que el meu germà... i el meu germà, tot i la seva malaltia, treballa de cuiner en el que serà el seu restaurant un cop els meus pares es retirin. Idiota no és, em sembla un lluitador!

No és d’aquest tipus de gent que es droga i es produeix la seva propia enfermetat, ell no ha tingut ningun culpa de ser com es! I tot i que ho hagués fet no es mereixeria patir aquest calvari, ni ell ni ningú.

No digueu que la gent que pren pastilles és de “febles”, perquè de moment, fan falta... és el millor per tots, no tan sols per a la família; almenys en aquest malaltia. Seria molt maco trobar la vacuna del sida, del càncer, o que un diabètic poguès menjar de tot sense chutar-se res... però no... ell necessita les pastilles, i no el fa més feble o boig pendrese-les. Que potser ell voldria estar sempre en un constant estat aleatori de felicitat-tristesa? Sense poder mantenir una conversa social, treballar i ser independent ?

Hi ha malalties que segueixen estant estigmatitzades per la societat perquè la gent no les coneix i tampoc els interessa... fins que no els hi toca a ells, clar.

Bé, jo sóc estudiant de psicologia. Apenes vaig pel 2n curs. Em va motivar a estudiar-la, simplement per interès personal, per aprendre... per saber més de les persones i de la ment.

El destí va fer que just a mig curs de 2n el meu germà tornés a tenir un brot esquizofrènic. El primer que va tenir jo era petiteta, i també ho vaig passar malament, però no em va influir en l’elecció de la meva carrera. Em motivava més el que puc aprendre per solucionar els meus probeles o entendre la gent.

Ara, després d’haver passat aquest 2n brot,molt més llarg i carregós... abans de que les seves pastilles calmessin els seus símptomes... m’he donat compte... de que realment vull ajudar a la gent a pal•liar el seu sofriment.

Ningú es mereix aquest dolor costant... aixecar-te plorant, sense forces o motius per seguir... ningú.

I hi ha tants de sofriments... que m’agrada la idea de poder ser un suport, per seguir endavant. La gent no es mereix viure així... vull ajudar-los a sortir del dolor que no entenen...

Els psicòlegs no són els sers indiferents i freds que analitzen simplement per diners... evidentment és una feina, com la de un metge, i tenen uns coneixament científics i apresos... molts d'ells qüestionables, però ja se sap que la ment és un objecte d'estudi més complexa que no pas la cèl·lula que estudia un patòleg o biòleg per decobrir si té tal o qual enfermetat... no, en la pscicologia influeixen més factors... externs, interns... factors que no són físics... i tot això dificulta la tasca de ser tractats professionals com a tal.

I tot i així, això s’està fent... s’ha fet! Grans descobriments s'han fet en aquest camp... poc a poc els vaig descobrint... I jo vull ser un d’aquests professionals... del qual tinguis l’opció de triar.

I no ha de fer-te cap vergonya... en aquest món tant estressant d’avui dia, tot el que et motivi a seguir no t'hauria d’espantar-te. No m'agrada que la gent deprecï la psicologia sense saber realment el que es...

L’aspecte psicològic és molt important... i ningú és millor que un altre per superar la vida sense haver anat a un “psicòleg” o prendre tal o qual pastilles . Deixa l’orgull i l’ego... quan estàs deprimit no serveix de res quedar-te sol i sense consol...

A mi m’agradaria haver pogut compartir les meves desgràcies amb un professional, potser m'hauria costat diners, SÍ, però m’hauria estalviat també molt de sofriment.... que potser no val la pena?

Sens dubte, a partir d'ara, ho faré si em fa falta. I si arribo a ser psicòloga, també... perquè també sóc una persona, i m’agrada ser congruent amb els meus ideals. Si estic malament recorrer a un altre especialista... podries fer-te una introspecció.. però crec queno seria el mateix resultat que si ho fes un altre, menys subjectiu que jo mateixa. Un altre punt de vista... que t'ajudi a afrontar la vida.

Per això us dic: no tingueu por de lo desconegut... informeu-vos i actueu.

Coses simples de solucionar, com no compartir el teu sofriment... o buscar algú que et motivi cap al camí correcte, cap el canvi... poden desencadenar finals fatals.

Comentaris

  • Idees.[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 25-07-2012

    El meu germà és psicóleg i certament, és té una visió de la seva feina molt demonitzada del que realment són.

    M'agrada també molt la reflexió sobre com es tracta a la gent malalta. Vaig llegir una vegada un text molt emotiu que tractava sobre els nens autistes i m'ha recordat a això. Bon text i a continuar!!!

  • Daniel N. | 04-01-2012

    No coneixia aquest "guardian de las estrellas". Potser sí que pren medicació, en general no té res a veure tenir aquestes idees amb la medicació. Hi ha un punt en que la única manera de treure les paranoies és sobremedicar, de manera que els doctors prefereixen que les tinguis sempre que no creïn un conflicte. Hi ha un vídeo seu a youtube, penjat per ell en el que maleeix a mort els psiquiàtrics a on ha estat ingressat. I jo em pregunto si tot aquest odi al món no prové de la inhumanitat que ha hagut de patir en aquests centres. Jo mateix he estat ingressat, i creu-me que costa tornar a confiar en algú després de les putades que et fan i el menyspreu que reps. Per a mi un senyor amb bata blanca ja no és algú a qui s'ha de respectar, si més no en tots els casos, i la gent 'normal' que viu a 'matrix', és a dir que pensen que a ells certes coses no els hi poden passar, cal tenir-les a distància i tractar-les en dosis moderades.

    Abraçades
    Daniel

  • Ben significatiu.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-11-2011 | Valoració: 8

    Hola Claruska.

    No et coneixia d'abans, en REC.

    El teu relat és interessant, tot i que trobo que repeteix massa sovint les mateixes coses. Tens raó, aquesta societat és molt autista i no es dedica prou atenció a les malalties mentals. A més, refugiar-se en les pastilles i la droga no és cosa bona; és un engany.

    Espero que tinguis sort amb la feina de psicologia i puguis arribar lluny.

    Malgrat tot, pensa que els científics que inventen coses noves s'enduen la glòria, però els qui després fem l'esforç per posar-les en pràctica, els treballadors, també tenim una part de mèrit que no es reconeix.

    Ens veiem per Relats, una abraçada.

  • MOLT ENCERTAT!!![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 06-11-2011 | Valoració: 8


    Soc una relataire nova en aquest espai. De fet, el vaig descobrir ahir per casualitat buscant una altra cosa. El fet és que ho he trobat interessant i he passat a formar part del grup, publicant ja un dels meus relats.
    He llegit el teu sobre els psicòlegs i m’ha agradat molt, tant el tema que toques com la manera detallada d’expresar-ho, . Valdria la pena que se’l llegís força gent i que desprès donessin la seva opinió sobre les malalties cerebrals o d’altres potser més conegudes.
    T’envio el meu primer comentari.
    Gemma Matas

  • gràcies! I perdoneu...[Ofensiu]
    Claruska | 04-10-2011

    Moltes gràcies Joan! Quan tingui un xic de temps a lo millor m'interessa fer algun d'aquests cursos, guardaré el teu e-mail, per si de cas. Encara que no siguis psicòleg, la gent amb experiència a la vida coneix molta psicologia! El que passa és que no saben donar-li els noms i teories que ens toca estudiar a nosaltres. :)

    Ara que ho he rellegit, perdoneu les faltes causades per l'esma... ho vaig escriure en una d'aquelles nits que necessitava escriure i escriure, sens parar... i un cop acabat, no volia tocar ni una coma, perquè era tal i com havien rajat els meus pensaments. És una tècnica que va molt bé quan busques desestressar-te o saber el que hi ha amagat a la teva ment. Una associació de paraules que et porten a idees, i aquestes idees et porten a pensaments, i aquests et guien cap a "la llum" que buscaves entre la foscor.
    I simplement necessitava compartir-ho el més aviat possible, veure-ho escrit en un lloc. Moltes gràcies pel teu comentari, Joan! El sentit de l’humor no s’ha de perdre mai! Però fins el més bo dels pallassos necessiten plorar de tant en tant...

  • Bon recull !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-10-2011 | Valoració: 10

    D'entrada, VISCA EL SENTIT DE L'HUMOR. Repeteixo VISCA EL TEU SENTIT DE L'HUMOR.
    És un tema que jo he treballat. Tinc un CURS escrit via correu que t'ofereixo sense cap cost.
    No són psicòleg, però estimo i valoro molt la persona. I el teu Relat és molt complert, descriptiu de realitats i també d'una certa càrrega emocional.
    Et felicito, Claruska, per la teva comunicació. Clara de "claruska".

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de Claruska

Claruska

8 Relats

30 Comentaris

12672 Lectures

Valoració de l'autor: 8.84

Biografia:
Vaig néixer el 5 de gener del 1990 (un dia màgic, un regal abançat de reis).
M'encanta l'humor, sobretot l'Andreu Buenafuente!! i també, com no, llegir llibres i ESCRIURE, perquè tinc molta imaginació. No se d'on m'ha vingut aquesta passió per la lectura. Però l'únic que se, és que m'encanta. He rellegit els meus relats i si haig de ser sincera se'n salven un o dos. Els més recents: el poema que he dedicat a la literatura, i l'altre de: "I tu qui ets?". Aquests són, potser, els que més s'acosten al que sento ara. De fet són els únics que crec que són decens perquè no estan sembrats de faltes d'ortografia que fan mal als ulls i historietes inventades sense res en concret a transmetre. Però espero que perdoneu la meva juventud. De fet ara només se'm escapa alguna (parlo de les faltes) el llegir ajuda molt ;) je je