El gira-sol que volia mirar la lluna

Un relat de: Giser

El meu avi m'explicava que quan era jove i estava fent el servei militar a Melilla havia de passar per Algesires.
Segons ell, per aquells temps, l'entrada de la ciutat estava presidida per grans extensions de camps de gira-sols. Ja sabeu, no? Aquelles plantes grogues, del color de la vida, brillants com l'alegria, rodones com la perfecció, i agermanades, uniformes, sense cap element de distorsió.
Quan fa sol, totes miren cap a munt, quan l'astre rei s'amaga, totes es posen tristes i miren a terra.
I el meu avi, assegut a la seva butaca de tren, deixava que els ulls se li omplissin d'aquells colors, que es barregessin amb les seves llàgrimes, llàgrimes que deixava escapar quan la imatge dels gira-sols es dissolia amb la imatge de la seva estimada, la iaia.
I donava la casualitat que quan li donaven permís al quartell, arribava a Algesires cap al mig dia, però quan havia de tornar cap a Melilla, sempre era de nit. És a dir, si anava a veure la iaia, els gira-sols li somreien, quan la deixava, els gira-sols estaven moixos.
Un dia, cap al final del seu servei militar, el tren on viatjava l'avi va tenir una avaria; "Senyors passatgers els informem que el tren restarà parat a la via fins que es pugui solventar l'avaria, disculpin les molèsties".
L'avi, veient que això anava per llarg, va decidir fer un volt; caminant, caminat, va anar a parar a un immens camp de gira-sols.
Allà va veure, que el que des del tren li semblava uniformitat, no ho era tant. Hi havien gira-sols grans, enormes, gegants, amb uns talls que semblaven les potes de la taula del menjador; però també hi havien de mitjans, petit i minúsculs, que més que gira-sols semblaven margarides.
Es va endinsar en aquell camp, va caminar i caminar, va volar i volar, va somiar i somiar, i finalment es va quedar dormit.
Quan es va despertar, ja era de nit. La lluna estava plena com una cirera en ple mes de maig. Però malgrat l'astre de la foscor fos un regal pels ulls, cap gira-sol estava mirant, tots miraven a les seves arrels, el que els humans diríem, mirant-se el seu propi melic.
No, no tots, fixant-se, fixant-se, l'avi va poder veure un que intentava amb totes les seves forces alçar la seva corol·la cap a la lluna. Feia una força sobrevegetal. L'avi es va meravellar amb l'espectacle que estava contemplant.
Quina constància!, quina resistència !quina perseverància!
Al llarg de quasi tota la nit, aquell petit gira-sol va estar intentant aixecar la seva pesada corona de pètals. I per què? Perquè volia mirar allò que a tots els seus igual se'ls hi havia prohibit al llarg de tota la història. El gira-sol volia mirar la lluna.
El meu avi intercanviava la seva mirada entre el satèl·lit i el vegetal, entre el vegetal i el satèl·lit. Estava paralitzat, no podia fer res, li hagués agradat poder ajudar al petit conjunt de pètals grocs, però li feia por trencar-li el tall.
Es desesperava, es trobava impotent, com podria fer arribar la mirada del gira-sol a la lluna?
L'avi pensava en com la iaia hagués solucionat el problema, tal i com ho feia amb els que tenien a casa. I... Eureca!!!
Ja tenia la solució, com deia la iaia, de la forma més fàcil, si el gira-sol no podia arribar a la lluna, la lluna arribaria al gira-sol.
L'avi va sortir corrent, a prop del camp hi havia una gran bassa que s'utilitzava per regar-lo; d'allà, com va poder, va recollir una mica de líquid d ela vida i el va traslladar fins a la base del gira-sol. Es va apartar, i efectivament, la lluna es va reflectir a l'aigua, i el gira-sol va poder veure el seu somni fet realitat.
Des de llavors, l'avi sempre diu que si no et deixen fer o pensar el que vols i allò que creus, i pel contrari, el que intenten és fer-te baixar el cap; busca la solució dins teu, al teu cor, perquè allà és on estan totes les respostes sinceres.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    RoserBG | 26-07-2015 | Valoració: 10

    Molt bonic. Felicitats!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    missatger | 09-06-2012 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat, és una història meravellosa. La utilitzaré com a conte per la meva filla, segur que li agradarà molt. El noi que va aconseguir que un girasol mirés la lluna, li semblarà màgia!
    És la meva flor preferida.
    Una abraçada!

  • És fantàstic![Ofensiu]
    Egundoko | 22-03-2008 | Valoració: 10

    És un relat fantàstic i que, ara mateix m'ha vingut molt bé. Felicitats Giser, sincerament.

  • MOLTES VEGADES [Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 02-06-2007 | Valoració: 8

    VOLEM EL QUE NO TENIM, I QUAN HO ACONSEGUIM POTSER NO HO VALOREM TANT, PERÒ LA PRIMERA VEGADA QUE TENIM ALLÓ QUE TANT HEM SOMIAT ENS FA TANTA IL.LUSIÓ, O NO?

  • Genial[Ofensiu]
    Arwen_herm | 17-06-2006 | Valoració: 10

    Simplement genial. No sé ben bé com expressar el que m'ha fet sentir, però m'ha agradat molt.
    És molt original i es, simplement genial.
    No trobo paraules, m'ha encantat de veritat.

  • Un conte per a totes les edats[Ofensiu]
    Carles Malet | 14-07-2005

    M'ha agradat moltíssim. M'ha fet pensar en algun dels contes del Jorge Bucay, històries senzilles de llegir, però amb les quals pots omplir hores i hores de discussió amb els amics i els fills.

    Salutacions i força inspiració

    Carles

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 13-06-2005

    Un relat molt aconseguit pel missatge que implica.

    Tot i que parles d'uns personatges reals (em refereixo a l'avi i l'àvia), no sé si la narració té connotacions biogràfiques o és un exercici de fabulació. De fet, tant se val! Sigui com sigui, aconsegueixes elaborar una història per acabar amb una breu moralina.

    Una moralina, per altra banda, que comparteixo plenament.

    LLIBRE

  • Molt bó, molt humà, poc comú[Ofensiu]
    lily | 02-04-2005

    és bonic que hagis fet servir la memòria de les persones a qui estimes per exemplificar que les petites alegries són les més grans i que es troben els els actes mes simples, i a l'hora més humans.

    Hauríem d'apendre a apreciar aquests petits detalls i tots plegats seriem molt més feliços.

    Enhorabona per obrir-nos aquest camí amb aquest text tant ben escrit.

    Tan de bó tots els gira-sols poguessin mirar la lluna.

  • segueix[Ofensiu]
    Ainoa | 20-01-2005

    Tal i com t'he dit al foro, m'he posat a llegir algun relat teu, la veritat és que aquest m'ha agradat, el trobo melos i tendre, eprò, i ara permetem l'expressió, nyo-nyo.

    No deixis d'escriure, tots els que estem aquí, penso que no ens plantejem si ho fem mal o bé, senzillament ens agrada escriure!

    un petó

  • no t'he contestat al foro[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 20-01-2005


    No t'he contestat al foro però m'he posat a llegir els teus relats, aquest ja l'havia llegit quan el publicares i m'havia agradat molt, continuaré ...

    Una aferrada

    Conxa

  • Tot un elogi[Ofensiu]
    Giser | 30-11-2004

    Estimada Glòria, per a mi és tot un elogi, que una gran persona i alhora una gran escriptora de contes infantil, digui del meu conte cosetes tan maques com les que tu expliques.
    Gràcies Glòria.

  • me'l quedo[Ofensiu]
    Shu Hua | 25-10-2004 | Valoració: 10

    estimat giser, m'ha agradat molt el teu conte, ho té tot: història fàcil, bonica, colorista i amb moraleja tal i com jo les entenc, o sigui, amb bon consell. Gràcies per regarlar-me el teu conte, ara vaig a llegir un altre que també he vist que tens i, com que segur que també m'agradarà, ja en tindré dos més per explicar als qui em vulguin escoltar.

    una abraçada
    glòria

  • La història[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-09-2004 | Valoració: 8

    La història és molt maca i l'analogia entre la posició dels gira-sols i el deixar de veure l'estimada (la iaia) també, però el final, quan agafa l'aigua entre les mans per portar-li la lluna, em recorda massa a una altra història el títol de la qual no em ve ara al cap. I com que sóc el teu primer comentarista, t'animo a que segueixis publicant aquí!

    Biel.

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Giser

Giser

28 Relats

137 Comentaris

46525 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
ABRAÇADA DE GUERRA

No jugaré a tirar de la guerra
Millor jugaré a l'abraçada de veritat,
on totes i tots s'abracin
en comptes de lluitar,
on tothom riu
i per la catifa rodolen,
on tothom es patoneja,
I tothom somriu,
I tothom s'escolta.
I tots i totes guanyen.

Shel Silverstein