ESQUIZOFRÈNIA (3)

Un relat de: meral

Torno als meus records. Em tenen en tractament i jo insisteixo a endevinar des dels meus records el perquè d'aquesta malaltia que diuen tan horrorosa i que a mi em sembla un senzill intent de sobreviure entre multituds embogides.
Ara que tinc un psiquiatre cubà i que sé que Cuba és una illa que viu a part del reste del món (una esquizofrènia nacional) em pregunto si la meva malaltia de buscar un motiu i explicacions al sentit de la vida i al trànsit a cops penós, a cops veritablement feliç i normalment un trànsit insolitament d'expectativa pels fets quotidians i a vagades de sorpresa de les meves pròpies forces, no em vindrà de quan escoltava des de casa dels pares, al poble, al també cubà Silvio Rodriguez.
Després de cinc dies i mig de treball, el dissabte per la tarda em tancava a la meva habitació, per mi la més bonica de la casa, i com que era jove i joventut és mig sinònim de buscar sensacions noves, em feia un porret "cara gos" com diuen el jovent d'ara, un porret per a mi sola. Hi ha moments de porrets "cara gos" i moments de compartir amb amics i amigues, com diria el mexicà Carlos Santana: "Hago mis amigos a través del humo".
Canviava llençols i escombrava i treia la pols. I escoltava a Silvio Rodriguez mentre mirava per la finestra la muntanya de Guimerà que queda al altre costat del riu. Per els alteveus sonava: "No hay nada aquí, sólo un instante que se apresta a pasar, un diminuto instante i un mirar la realidad i nada más".
Passavem la crisi del 75 i els pares intentaven fer números com podien, era prou gran per entendre-ho i prou jove per no perdre la il·lusió. Parava la música i sortia a petejar carrers i es diria que encara els petejo ara encara que sigui carregada de medicaments.

Comentaris

  • T'expresses amb una lucidesa, [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-12-2009 | Valoració: 10

    que poc sembla tenir a veure amb medicines per a malalties mentals. Jo, que vaig ser durant una època una nina trencada, era incapaç de coordinar ni tan sols els pensaments.
    Esclar que potser no parles de tu mateixa i només estàs escrivint ficció. No tinc prou elements de judici.
    En tot cas, escrius molt bé i te'n pots sentir orgullosa.
    Petons. Aurora

  • Només en lluita constant,[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-12-2009 | Valoració: 10

    es fa front a la malaltia quan aquesta és crònica, com passa en la majoria de malalties mentals. Però no cal defallir ni autoestigmatitzar-se: és necessàri sortir al carrer, fer activitats en els moments que tenim d'eutímia i minimitzar els moments d'enclaustrament. Et recomano , si tens temps i vols, un relat que tinc sobre la bipolaritat i la seva lluita que es titula: L'ascensió dels inferns.
    T'envio una abrçada des de l'altre extrem de l'eutimia...i amb els meus bons desitjos per aquestes festes, felicitan-te per un relat que parla sense embuts d'una malaltia que fa molta por.

  • Daniel N. | 15-12-2009

    Es una malaltia de nom quadrisil·làbic, si es digués zam-zam no tindria tan mala premsa. Jo també la tinc, i significa medicació, no-feina-digna, en ocasions no-parella, però no no-vida. Respecte als records d'abans: no és culpa de ningú ni molt menys teva, si és que vols buscar-li causes o culpables.

  • Pots fer molt més que medicar-te[Ofensiu]
    Illadestany | 13-12-2009 | Valoració: 10

    "Endevinar des dels meus records el perquè de la malaltia" pot ser una bona opció. Recórrer el camí de la teva paraula, aquell que només pots fer tu, amb l'acompanyament d'un professional, sí, però que no es limiti a medicar-te. Cal cercar aquesta altra via, d´fícil,allunyada d'hipotètiques receptes màgiques, però molt més real, i en la qual t'impliques tu mateix/a en allò que t'està passant. No ets un subjecte passiu a mercè de la malaltia i dels psiquiatres i dels efectes químics de les medicacions, sinó una persona activa, que pot subjectivar el seu patiment, analitzar-lo i treballar-ben acompanyat,això sí_, però treballar des del teu interior per a sortir-te'n.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de meral

meral

97 Relats

151 Comentaris

104293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
El meu nom oficial és Marta Capdevila Peydro, m’he posta Meral perquè em vaig casar a Turquia i la meva filla va néixer a Estambul i en llengua turca vol dir isard i s’assembla una mica a Marta. El meu fill va néixer a Guimerà, el meu poble estimat: « Qui perd els orígens perd la identitat ».
.
Escric relats a la revista Nova Tàrrega, tinc publcat un llibre de relats en paper de títol "Les dones dels anells" que ha tingut molt bona acullida. Ara fa temps que no entrava en aquesta web per problemes técnics, però prometo tornar-ho a fer. Tinc dos llibre acabats, un de poemes en català i una novel·la en castellà pendents de publicació en paper i un altre en periode d'escritura. Tinc un llibre publicat a la internet en castellà de títol "Tres meses en mas Montornés".
La foto del meu perfil és vella, ara estic més guapa.
Finalent he publicat el nou llibre en castellà "Nueve meses en Mas Montornés" en paper amb l'editorial Arial ediciones. Altresllibres tinc en concurs.