tant fantàstic com sempre. Felicitats!

(Pel que fa a la llibreria que comentaves... no, no em sobreviscut. Ja fa gairabé un any que va tancar. Més per la mala gestió del propietari que per altra cosa, però els que hi treballavem no varem tenir gran cosa a dir. Però segueixó pensant en positiu pel que fa a les petites llibreries que sapiguen adapatar-se als nous temps).

Pewr cert, el dibuix de la biografia és de l'Enki Bilal?

el teu primer vers aquell altra de la GRAN-GRAN Gioconda Belli:

Visteme de amor, que estoy desnuda

Que n'ets de GRAN tu també escrivint i que bé que fas arribar les imatges de llibertat amb les teves paraules.

i sortir enfora.

Una gran imatge per explicar la llibertat més íntima.

Molt maco.

colpidores fetes de paraules ben convinades va creixen la poesia dia a dia.

M'agrada el teu poema.

el primer vers

El meu batec lliure juga a l'alba

que omple d'expectatives el poema i les acompleix totes.

folreixen les flors del desig.

M'agrada com has creat les imatges. Interessant.

esplendit i bell i lliure i colpidor i...

no sé... un munt de coses que fan que m'agradi molt.

m'agrada com ens fas arribar aquesta història tant colpidora.

cerca la llibertat.

M'agrada la imatge que transmets amb el teu poema. Dona ganes de volar i cercar-la per allà dalt.

vaig a compartir-lo al facebook.

Has fet un poema molt sentit i val la pena que molta gent pugui arribar a ell.

Has aconseguit que per mitja d'un diàleg em senti part de la història.

Realment m'ha agradat molt.

per un relat tant atractiu i interessant.

Realment fas que es segueixí tota la història amb interés per saber com acabaran aquests estudis.

i no sabem conduir ... sempre és una sorpresa veure tots els sentiments que van lligats a aquest vehicle.

Crec que ho has explicat molt bé i has aconseguit que comparteixi tota una vida d'una volada.

vaig tenir el plaer de presentar a la llibreria Al Vent (mentre encara existia) aquesta novel·la. Varem tenir la sort d'estar acompanyats de la seva autora, la Coia, i d'en Xulio, el seu marit i també escriptor.

Tinc que estar d'acord amb tu. Tot i que en alguns moments trobo que la història pot-ser és massa lineal i que li manca algun punt més àlgid, reconec que la història va atrapar-me i em va conduir fins al final sense parar, amb ganes de saber com acabava tot.

Estic segur que la Coia Valls ens donarà noves i millors sorpreses amb les seves properes novel·les.

dels d'abans.

D'aquells que ens porta al llarg de la història amb ganes de saber com acabarà. I tot i què el final pot ser previsible (com en tot bon conte de follets) no deixem de gaudir-lo.

Un relat molt ben fet.