Per què faig el que faig?

Un relat de: llamp!

Pregunta no exempta de respostes múltiples o sense concreció. Crec que faig el que faig perquè si no fes el que fes, no faria el que faria. Així és que faig el que faig, perquè bàsicament, no em queda més remei que fer quelcom, per això existeixo i per això em van dur al món.

Per què faig el que faig?
O ... Per què no faig el que voldria?
Voldria, voldria i no faig el que voldria.
Però faig, i per què faig allò i no allò altre?
Qüestió de tria crec jo.
Per què trio fer una cosa i no l'altra?
Per què trio no fer una cosa i tampoc l'altra?
Per què sóc com sóc?
Per què sóc així i no sóc d'una altra manera?
Per què tinc el que tinc i no tinc una altra cosa?
Per què faig el que faig i no una altra cosa?
Per què quan faig alguna cosa tinc remordiments d'haver-la feta?
Per què quan no faig una cosa tinc remordiments de no haver-la feta?

Les preguntes poden ser múltiples i tenir múltiples respostes. Des del principi de tot i més darrerament m'he plantejat moltes possibles respostes a aquestes preguntes i altres.

Però, tot i això, per què faig el que faig?
Només jo, centrant-me en mi, jo sol, perquè faig el que faig?
Per quina causa faig el que faig?

Causa, causa i efecte, causa. La causa dels meus mals, perquè no sóc feliç, perquè tinc remordiments de tot el que faig i no estic content amb el que faig cal buscar-ho també en els meus orígens, el meu destí, la meva existència. No és fàcil explicar la pròpia existència, ni el destí que esperem ni els nostres orígens. Potser, els orígens tenen una base més sòlida, perquè formen part del passat i nosaltres sabem coses del passat. No pots explicar el destí. Perquè el destí és fum, no és real, no és històric, és futur.

I la existència?
Quina explicació té l'existència?
Potser existeixo perquè els meus pares varen decidir tenir-me, i, per aquest motiu existeixo.
Però el fet que segueix a l'existència és què faig?
Què faig ara que existeixo?
Ara que existeixo, quina és la meva missió?
Quins són els passos que he de seguir?

La meva mare fa molts anys va deixar la feina per pujar-nos a mi i a la meva germana. Ella s'ha passat moltes hores a casa i ha desenvolupat una dependència amb el meu pare, més autosuficient en tots els aspectes. Jo sóc com el meu pare, en l'aspecte que sóc prou autosuficient, però sóc com la meva mare, que li costa sortir de casa, tot li fa mandra, tot li suposa un gran esforç. Quan vaig conèixer la meva dona, sortia i sortia molt, perquè ella era de lluny i ens veiem obligats a sortir de casa per trobar-nos. Ara, sembla que estic en regressió, torno a casa. Torno a estar entre les 4 parets sense haver de sortir per res. Això em porta a ser molt sedentari. A dur una vida de plaers i d'addiccions a la que m'ha sigut fàcil acomodar-me.

Per què fumo?
Per què no tinc horaris?
Per què dormo tantes hores?
Per què sóc un gandul?
Per què mai podré fer el que vull fer?
Per què tinc fe?
Per què la fe mou muntanyes?
Per què no puc fer el que vull fer?
Per què no he pogut fer mai el que m'agradaria fer?
Per què?
Per què dos brots psicòtics consecutius em van apartar dels estudis?
Per què m'he hagut de buscar la vida tant de temps amb feines que no m'agradaven?
Per què estic trist?

Hi ha tantes preguntes a fer i tantes possibles respostes, que hauria d'escriure un llibre per respondre a tants perquès que m'amoïnen, no tant sols per què faig el que faig? Si no també:

Per què he fet el que he fet?
Com he fet el que he fet?
On he fet el que he fet?
Quan he fet el que he fet?

Les preguntes poden ser molt directes o poden ser indirectes, però les preguntes sempre esperen resposta. Les meves respostes no poden ocupar pas menys que un llibre sencer. Perquè tinc moltes respostes i moltes preguntes per contestar i mai serà suficient una resposta molt llarga a la pregunta: Per què faig el que faig?



Comentaris

  • Tot albirant el camí[Ofensiu]
    Illadestany | 05-06-2010 | Valoració: 10

    Mai serà suficient, però en fer les preguntes, Llamp, ja estàs albirant l'horitzó del camí, sinó de les respostes clares i conscients, sí de la via d'anar avançant en el coneixement de tu mateix i , des d'aqui, dels que t'envolten, i del món on vivim, per a poder-t'hi moure amb un grau més de llibertat. Estàs fent una feina molt interessant, pel que reflecteix el teu escrit, molt maco l'agraïment a la teva psicòloga.

  • Jo no hi buscaria una resposta filosòfica.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-06-2010

    Primer, no m'hi amoinaria gaire; de fet, no m'amoinaria gaire per res, perquè l'important és viure el moment i plantejar-se els misteris com un divertiment, sense més problema.

    Segon: penso que les respostes les comencen a tenir les persones (metges, antropòlegs, etòlegs) que han lliurat la vida a la investigació del funcionament de la ment: cervell, neurones, sistema nerviós, dendrites, amígdales... sempre sense oblidar la perspectiva evolucionista.

    És la meva humil opinió.

    Salutacions!

  • Potser sona a obvietat...[Ofensiu]
    Daniel N. | 03-06-2010

    però no pots fer el que no fas. Fas el que fas perquè ho fas i si no ho fessis no ho faries. M'agrada aquest desvari de text, felicitats.

  • El bosc de les preguntes[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-06-2010 | Valoració: 10

    Valig llegir que hi han boscos on els arbres són o tenen forma d'interrogants.
    T'has fixat, bon amic, que el signe INTERROGANT sobretot un d'ells s'asembla a una canya de pescar.
    Una canya de pescar voll atrapar, capturar...
    T'invito a deixar els interrogants, les preguntes, en plural... i decideix resoldre una i...

  • llamp...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-06-2010 | Valoració: 10

    totes les preguntes que et fas en aquest poema ens les hem fet moltes persones al llarg de la vida... i totes són difícils de contestar... Jo crec que potser ara per ara moltes no tenen resposta... potser en un futur sí les tindran...
    Tan mateix... també crec que hem de ser positius i creure en nosaltres mateixos... tots tenim una missió en aquesta vida segur, la qüestió és que a vegades no sabem ben bé quina és... al final latrobaràs segur...T'ENVIO ELS MEUS ÀNIMS...

    Et convido a veure un curtmetratge que es iu " El circo de las mariposas" i a llegir el poema que em va inspirar , espero que tot plegat t'agradi

    poema: La papallona sense ales

    una abraçadota

    joan

  • Sense concreció: estic en el món, ara. [Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 02-06-2010 | Valoració: 10

    Preguntes eternes. Sense respostao o amb resposta?

    Filosofia en estat pur. La recerca del coneixement. La recerca de la saviesa. Per necessitat.

    Pinzellades:

    Sòcrates va fer que la filosofia baixés del cel a la terra, i la va deixar habitar a les ciutats i la va introduir a les cases, obligant als éssers humans a pensar en la vida, en els costums, en el bé i en el mal (Ciceró ).

    Mitologia? Tor i Loke, disfressats de dones, introduïts en el baluard dels trolls, per recuperar el martell.

    Teoria atòmica? Els moviments dels àtoms en l'espai buit originant les nostres sensacions (Demòcrit). Si veiem la lluna, és perquè els àtoms de la lluna arriben els nostres ulls. Consciència? L'ànima formada per àtoms de l'ànima. Rodons i llisos. Capaços de dispersar en el trànsit, de recombinar i de formar noves ànimes.

    Heràclit: tot flueix. Plató: el mite de la caverna. Neix l'ésser humà amb alguna idea? Aristòtil: causa i efecte.

    Cinisme? Antístenes: la veritable felicitat no depèn de les coses externes. Diògenes i la bóta. Primer, jo; després; jo; i, finalment, jo.

    Estoics, epicuris, neoplatònics, místics... preguntes. Només així van aconseguir evitar surar en el buit. Preguntant, preguntant-se.

    Cristianisme: Sant Agustí. Perquè primer va viure, primer va pecar, després va creure, després va dubtar, després va afirmar...

    Descartes: dues formes diferents de realitat. Dues substàncies. Pensament o ànima; extensió o matèria. Només l'ànima és conscient.

    John Locke: reflexos del que hem vist i sentit. La tabula rasa. La pissarra en blanc. Berkeley: l'únic que existeix (el que realment existeix) és que percebem. La qüestió no és ser o no ser. La qüestió és què som.

    Preguntes. Un llibre de preguntes. O mil.
    Respostes. Tot allò que s'ha escrit i s'escriurà.

    Estic en el món, ara.

    Llamp... les roses tenen ànima?

    (Com sempre, amb tot l'afecte i l'admiració, per a tu).

    Toni.

Valoració mitja: 9.5