RE: TAULA PARADA. Invitació a participar.

Si tothom ho fos i ho mostrés sense cuirasses (que n'hi ha de moltes menes, 'otro gallo nos cantara'!). Com les criutures -però ESSENT ADULTS- i és una utopia gran com una casa de pagès, ho sé, però el ser com s'és amb honestedat crec que és molt important en el món d'avui en dia.
Com que això no passa o no passa en les mateixes gradacions (el pitjor si ni n'hi ha) aleshores que es comporta amb innocència (no dic 'ingenuïtat') pot ser ferit fàcilment. Si la persona ho sap, aleshores ja és com una 'protecció', però no violenta.
A mi m'agrada intentar anar així per la vida (no sempre o em titllarien d''estúpida' ...i què?)

Penso que, I ARA NO PARLO DE MI I NO HO HE FET EN CAP CAS, GENERALITZAVA, vulnerable= autèntic seria una bona fòrmula, repeteixo, per funcionar el món actual, motor fet pols amb massa tecles malmeses.

Mena (i ja estem a mig mes, que passa volant, i ou ferrat amb xips ara no, que el meu fill està fent crêpes! )

M'agrada: Vulnerable = Autèntic. Molt cert. Opino que també va bé tenir present els "punts personals vulnerables" per una millor autenticitat.

Bon tema... Sí, les cuirasses hi són, tots estem fets uns súper homes i unes súper dones... per això hi ha tantes úlceres... i no ho dic de broma. Com vaig dir ja en el cas de les emocions, aguantar-ho tot implica una part de les nostres malalties: l'estrès, l'angoixa, la depressió, fins i tot diuen que el càncer...
Evidentment, els extrems sempre couen, i mostrar-se extremament vulnerable és negatiu. També haig de dir que anar de bo i vulnerable et pot portar problemes, perquè per desgràcia hi ha una part de la població bastant dolentota, i s'ha d'anar amb els ulls ben oberts.

Un somriure,
Anaïs

Coincideixo, encara que m'inclino, amb prudència, a anar de bo i vulnerable. M'agrada i m'enriqueix.

Penso que ser vulnerable no té res a veure amb ser autentic o bo. Més aviat penso que té molt a veure amb ser dèbil. A ser dèbil en tant que éssers humans. I com a humans tenim mancances, que si es posen en evidència, ens poden fer mal.
I ser massa vulnerable pot ser símptoma d'un problema...
Ser vulnerable no és el mateix que sentir empatia per el que ens envolta.

Quin tema. Bé, per la meva experiència ser vulnerable pot ser un arma, els nadons i els nens petits la fan servir de manera natural. Fer sentir-se poderós als altres és un mecanisme per poder-los controlar, perquè tu tens la clau per acabar amb aquest poder. Parlar de la vulnerabilitat és entrar en l'assumpte de la manipulació emocional. Quelcom complicadíssim. Imagino que un bon equilibri és el millor, ni anar de víctima permanent ni anar de superhome al qui reboten les bales.

Abraçades
Daniel

Ser vulnerable vol dir ser susceptible de ser ferit per l'entorn. Potser si que la paraula dèbil no era la més adequada. Canviem-la per fràgil.
La fragilitat de l'ésser humà és evident i només cal observar amb la facilitat que ens trenquem davant situacions que, vistes amb ulls aliens, poden semblar ínfimes.
Per a mi, vulnerabilitat vol dir això, i no ho trobo una virtut. Tampoc un defecte, sinó una característica inherent a l'especie humana. I sí que trobo que ser massa vulnerable pot ser un problema, en tant ens impedeix desenvolupar-nos.

Tampoc crec en l'ésser humà bo per naturalesa. La natura ni és bona ni és dolenta. És, i prou. El concepte de bondat i maldat és artificial, creat per l'home en un intent d'organitzar quelcom que li és impossible abastar i que podríem debatre de manera tan extensa, que li donaríem motius prou suficients al nostre amfitrió per fer-nos aixecar de LA TAULA.

Salut i encantat per aquest intercanvi d'opinions.