Detall intervenció

RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar

Intervenció de: Daniel N. | 20-07-2012

Apa som-hi... a engreixar-nos uns quilets amb el carpaccio. Hi ha gent al món amb molt poquet sentit de l'humor, sempre de cares llargues, d'urgències peremptòries i de coses que cal fer, que ens enfonsem i no podem pagar o quelcom de semblant. I no parlo només de Don Mariano, parlo de tots els Dons Marianos que hi ha pel món, que sembla que si no fas el que ells volen s'acabarà el món. Massa serietat i massa gravetat. I ara me'n recordo d'aquell poema de Gil de Biezma quan diu 'que la vida va en serio'. M'agrada perquè no penso que la vida sigui gaire seriosa, i al capdavall les persones que s'ho prenen tot amb absoluta solemnitat acaben per excitar més el riure que el respecte. No a les cares llargues! Visca l'humor, encara que piqui!

Abraçades
Daniel

PD: M'oblidava d'esmentar tots els literats gafapastes i artistes de tota mena, farandulaires i d'altres que es pensen que el teatre, la copla o llibres infumables s'han de prendre com si hi depengués el destí del món. Potser no és tan solemne i important el que fan.


Respostes

  • És TAN, TAN, TAN important!
    Mena Guiga | 20/07/2012 a les 08:08
    El sentit de l'humor hauria de ser una assignatura obligada en cada escola i arreu i a cada curs. Si no és té, perquè aparegui i creixi i hi sigui i està bé que hi sigui per a tot (sense confondre-ho amb l'humor àcid, l'enfotre's quan és per fer mal -la ironia per a qui toqui, sabent destriar-).
    El sentit de l'humor em fa riure i fer comentaris bojos si veig, per exemple, l'entradeta de casa bruta i abans hauria esclatat en mil exabruptes i això em cremava per dins mostrant-t'ho amb mala cara i mal viure. El sentit de l'humor m'ajuda a estar bé amb els altres. Aconseguir fer somriure/riure algú és tan gratificant que val la pena. No cal esperar que ho facin per a tu (la reciprocitat sempre és benvinguda).
    Recordo una persona propera (la meva sogra, que ja no és d'aquest món), diabètica, que, amb un somriure, en parlar de la malaltia deia: 'cada vegada tinc més tecles'. Un altre s'estaria lamentant i per això ho vaig trobar admirable. No es feia feixuga a ningú, entomant el que li tocava.

    Gràcies, Joan, pel menú i pel tema!
    I bon segon dia dels 71, sempre matiner i feinejador!

    Mena
    • Coincideixo Mena
      Joan G. Pons | 20/07/2012 a les 09:57
      Tot i tot coincideixo amb la teva valoració del Sentit de l'Humor. Fonamental i tots el tenim i podem expressar-ho. Enhorabona, com sempre, pels teus comentaris enriquidors.
  • RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar
    Anaïs | 20/07/2012 a les 09:10
    No és per falta de ganes d'escriure, però com que penso igual que la Mena no cal que ho torni a dir.
    Afegiria jo que segons la meva opinió, cadascú té un sentit de l'humor diferent, segons la seva experiència i manera de ser, i el que a una persona li fa molt riure a una altra persona no. El que està clar és que si no posem una mica d'humor a la vida ho passem pitjor.
    Això sí, com diuen: "val més caure en gràcia, que ser graciós"
    Un somriure,
    Anaïs
    • Comento a Anaïs
      Joan G. Pons | 20/07/2012 a les 09:58
      Forma part, en la meva opinió, de la personalitat i estil de cadascú. Però cal expressar-ho i comunicar-ho. Gràcies.
  • RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar
    Daniel N. | 20/07/2012 a les 10:50
    Apa som-hi... a engreixar-nos uns quilets amb el carpaccio. Hi ha gent al món amb molt poquet sentit de l'humor, sempre de cares llargues, d'urgències peremptòries i de coses que cal fer, que ens enfonsem i no podem pagar o quelcom de semblant. I no parlo només de Don Mariano, parlo de tots els Dons Marianos que hi ha pel món, que sembla que si no fas el que ells volen s'acabarà el món. Massa serietat i massa gravetat. I ara me'n recordo d'aquell poema de Gil de Biezma quan diu 'que la vida va en serio'. M'agrada perquè no penso que la vida sigui gaire seriosa, i al capdavall les persones que s'ho prenen tot amb absoluta solemnitat acaben per excitar més el riure que el respecte. No a les cares llargues! Visca l'humor, encara que piqui!

    Abraçades
    Daniel

    PD: M'oblidava d'esmentar tots els literats gafapastes i artistes de tota mena, farandulaires i d'altres que es pensen que el teatre, la copla o llibres infumables s'han de prendre com si hi depengués el destí del món. Potser no és tan solemne i important el que fan.
    • Daniel... un Visca plegats
      Joan G. Pons | 20/07/2012 a les 11:25
      És tota una actitud.... no és fer el pallasso... i valoro i estimo molt als pallassos, saber encaixar els esdeveniments amb sentit de l'humor. És una aplicació molt positiva. Gràcies, Daniel.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.