Detall intervenció

RE: No cal escriure gaires quelcoms perquè esdevinguin masses

Intervenció de: Daniel N. | 19-10-2012

En comptes d''intentar' podries 'provar de'... ningú no és perfecte em temo. Ah! I no ens oblidem del francès, n'hi ha un bon grapat d'expressions catalanes genuïnes que són adaptació directa del francès, com l'endemà (francès lendemain) o d'altres. A més caldria saber quin idioma ha influït a quin i quan.

Abraçades
Daniel


Respostes

  • Doncs que tens força raó, Calderer...
    Mena Guiga | 19/10/2012 a les 13:36
    ...que massa sovint s'esdevé que en escriure es recaigui en l'ús de certs mots
    que s'adossen i es queden. Millor que no s'anquilosin. I, per tant, està molt bé (sembla una cantarella d'escoltisme, ara!) que des de fora es pugui copsar i avisar (fer saber, millor que 'avisar'). Que estem aquí per aprendre (sense bata, ni pupitre ni pissarra) i el camí de l'escriptura és llarg, giragonsaire, interessant...(més adjectius?). Ah! I que sí, que per arribar cal tenir present el moment present i hi ha mots de l'antigor (no han pas de morir, és clar, però si no són emprats no són entesos i la no comunicació és la mort...que dràstica!) que millor dossificar o usar en textos adients. I plego, que ja he fet massa paràgraf!

    Mena
  • RE: No cal escriure gaires quelcoms perquè esdevinguin masses
    T. Cargol | 19/10/2012 a les 13:47
    Però és que "quelcom" és quelcom molt habitual ;-))
  • quelcom m'empeny
    allan lee | 19/10/2012 a les 14:01
    a contestar aquest post, eloqüentment apetible i assaonat, per tal de deixar constància de la meva posició existencial i ja puestos ( perdó, posats) dir que marejar la perdiu és quelcom agradable, que és un afer que darrerament en aquest fòrum no es significa, i que obsedir-se en malmetre la tan nostrada llengua usant paraules ampul·loses i diccionàriques inversemblants hauria de ser delicte castigat amb un recital de tres hores repetint l'enervant poema desgraciadament ubic al nostre ( nostre? ay no, que era dels altres ) país et urbi et orbi cataclisme:
    Jo tu tothom tots tu jo tots tothom jo jo tu tutu vavava etc.

    Era broma burra. La cosa està com sempre a on és la línia: usar un català entenedor i alhora correcte seria la fita. Anar-nos-en per les branques i fer servir expressions rimbombants i de poc ús al carrer pot resultar una prosa massa indigesta; anar per l'altre extrem i només escriure tal com es parla, sense ni mirar al diccionari de sinònims, pot devenir una cacofonia una mica insubstancial. Depèn del tema que tractem, en tot cas. Jo, que sóc gramaticalment ignorant, no puc ser de gran ajuda; com bé dius, segurament Minúcies o Brins o ambdues i altres companys poden tenir quelcom a dir ( jeeee) més interessant;-)))
  • RE: No cal escriure gaires quelcoms perquè esdevinguin masses
    rautortor | 19/10/2012 a les 15:43

    On s’aprèn un català autèntic i genuí, sense contaminar? Llegint els clàssics. Però hi ha un petit problema. El lèxic que ells feien servir no sé si superaria els filtres de comprensió popular que reclameu pels escrits actuals. Aleshores, caldria trobar-hi alguna solució. Jo proposo una sortida fàcil i planera: hauríem de fer cas dels mestres que han fet de pont entre aquells i nosaltres. Trieu qualsevol dels autors i autores que ens han precedit en aquesta noble tasca.

    Així i tot, caldria distingir entre prosa i poesia. La prosa, penso, es mou en terrenys lingüístics més planers i quotidians, tot i que no és convenient ni adequat generalitzar en cap dels casos. En canvi, la poesia, obligada a dir molt amb poc, normalment es veu abocada a la utilització de mots poc habituals, sinònims i accepcions més minoritàries.

    Evidentment, el camí a seguir és la insistència en un únic objectiu, enriquir el vocabulari de tots plegats, començant des de l’escola –recordeu què fàcilment es va aconseguir que fossin col•loquials mots com bústia, vorera, catifa... i com hem anat recuperant tranquil•lament l’ús correcte dels pronoms febles que havíem fet servir ja des de petits, bé que inconscientment.

    Aquesta és l’actitud, crec jo. Mirar d’escriure amb correcció i procurar enriquir el nostre vocabulari, al mateix temps que ho anem incorporant a l’exercici de la parla.

    Bona sort. Aquesta pàgina és un exemple que demostra en escreix que anem per bon camí.

    És el que penso.
    Raül
  • RE: No cal escriure gaires quelcoms perquè esdevinguin masses
    Atlantis | 19/10/2012 a les 15:49
    Interesant el debat, cal cercar la línia de saber escriure sense utilitzar un llenguatge massa "culta" en el sentit de carregat i poc comunicatiu ni un lleguatge planer ple de incorreccions, no tant pels mots en si sinó per les expresions i girs contaminats pel castellà o pel català que es parla al carrer. A mi m'agrada escriure de manera senzilla però crec i m'agradaria fer-ho de manera correcta, inclús rescatant paraules que s'han utilizat a nivell quotidià i no pas de manera .ampul•losa.

    No sé si coneixeu un diccionari que es diu Catanyol, fet per Pau Vidal de l'editorial Barcanova. Podeu trobar informació en aquest link www.nuvol.com/noticies/pau-vidal-el-catanyol-es-cura/

  • RE: No cal escriure gaires quelcoms perquè esdevinguin masses
    minúcies | 19/10/2012 a les 16:17
    La meva amiga “brins” i jo també opinem que “escriure correctament no implica tan sols el coneixement de les normes gramaticals, suposa, també, una bona competència lingüística, és a dir, un bon ús lingüístic. Potser és per això que últimament no es parla mai de “correcció de textos”, sinó de “revisió de textos”.El verb “revisar” no implica necessàriament que el text contingui errors gramaticals, contempla, també, altres criteris que podríem resumir així:

    - ADEQUACIÓ A LA GRAMÀTICA (Correcció gramatical)
    - ADEQUACIÓ A LA SITUACIÓ COMUNICATIVA (Correcció d’estil tenint en compte les característiques del missatge i el tipus de destinatari
    - ADEQUACIÓ A LA VARIETAT (La majoria de textos són escrits en la varietat estàndard que és la que més elements normatius conté.
    - ADEQUACIÓ AL REGISTRE (Tan normatiu és el “quelcom” que anomena el Calderer com “alguna cosa”, però cal que tot el text tingui el mateix registre.
    - EL CANAL I LA INTENCIONALITAT
    - EL NIVELL DE FORMALITAT

    Quant a la conservació i l’ús s d’espressions genuïnes catalanes, no cal dir que hi estic completament d’acord; són expressions que arreceren la cultura de la nostra llengua; caldria que les practiquéssim molt més perquè formen part del nostre tresor lingüístic; mai no haurien de ser substituïdes per d’altres expressions forasteres, però moltes vegades ho fem perquè desconeixem que allò que estem dient no és genuí.
    (Jo sóc la primera que sovint dic algun castellanisme; no puc evitar-ho perquè m’he educat en castellà i sempre he viscut a Barcelona.)
  • RE: No cal escriure gaires quelcoms perquè esdevinguin masses
    Daniel N. | 19/10/2012 a les 16:49
    En comptes d''intentar' podries 'provar de'... ningú no és perfecte em temo. Ah! I no ens oblidem del francès, n'hi ha un bon grapat d'expressions catalanes genuïnes que són adaptació directa del francès, com l'endemà (francès lendemain) o d'altres. A més caldria saber quin idioma ha influït a quin i quan.

    Abraçades
    Daniel
  • RE: No cal escriure gaires quelcoms perquè esdevinguin masses
    rnbonet | 19/10/2012 a les 18:57
    Pel meu costat, faig servir el ' meu valencià' habitual, de vegades extensiu a qualsevol altra variant de les comarques conegudes, adobat amb una miqueta d'estàndard, sols per fer-lo 'comprensible' a alltres geografies. I si no, cal que el lector 'tire mà' de diccionari.
    "Mea culpa"! O vostra!

    Potser el post és sec. Em fa mal l'esquena.
    • El "teu valencià"...
      brins | 20/10/2012 a les 12:48
      és deliciós, Ramon, ric, càlid i afable. Gràcies per oferir-nos, de tant en tant, mots de la teva variant geogràfica.
  • Ningú no és perfecte
    Calderer | 20/10/2012 a les 00:23

    Té raó en Daniel N, ningú no és perfecte. Ara sí que podem aspirar a millorar.

    Prenc nota del llibre de Pau Vidal un autor que m'agrada. I estic molt d'acord amb la brins, el problema és saber o reconeixer les construccions no genuïnes. Com diu ella estem tan envoltats del castellà que se'ns fa molt difícil.

    Bona nit

    Lluís

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.