Als qui estimen

Un relat de: rmoyab
Als metges que et pregunten que et passa i no miren el rellotge, als cambrers que et somriuen i res no els molesta, als jutges modests sense prejudicis, als policies que t’ajuden, als intransigents amb les injustícies, els valents que lluiten per un món més just, als arquitectes que pensen en les persones, als docents que estimen els nens i que ensenyen a estimar, als estudiants que deixen els apunts, als qui estimen les paraules, als qui parlen clar, als pares i mares que col·laboren als col·legis, als cuiners que cuinen per a les seves mares, als botiguers que t’atenen, a les caixeres que et diuen hola abans de comptar, als qui contesten els correus electrònics, als professionals que estimen el seu treball, als fills que comprenen els pares i als pares que pateixen pels seus fills, als avis i avies que cuiden als néts, als qui odiant el seu treball són amables, als periodistes que no menteixen, als qui corregeixen amb indulgència, als qui perdonen, als qui es compadeixen, als qui volen ajudar, als qui ajuden, als qui volen canviar el món, als qui ploren per la misèria del món, als qui volen ésser poetes, als qui ho són, als cineastes compromesos, als qui creuen i no imposen, als qui tenen fe i no obliguen, als qui ploren per amor, a les infermeres que t’agafen la mà, als qui t’abracen, als qui escolten, als qui parlen amb immigrants, als qui no parlen de “negrets”, als qui mai posen etiquetes, als qui deixen parlar, als qui no pensen malament, als qui han perdut el treball i continuen lluitant, als solidaris amb els desocupats, als empresaris que estimen els seus empleats, els empleats honrats, als qui responen a una salutació, als qui fan l’amor i no la guerra, als qui no són ningú, fins i tot als polítics que no són vanitosos i et miren els ulls i no gosen malgastar, als utòpics, als qui somnien amb una ciutat millor, als qui malgrat tot pensen que hi ha esperança, als qui se n’adonen que no estimen ningú, als qui no han estimat mai i ara estimen, als qui sempre han estimat, i sobretot als qui estimen, moltes gràcies.

Comentaris

  • No tothom estima[Ofensiu]
    rmoyab | 15-11-2011

    Pau,

    No tothom estima, molts odien...Estimar no és fàcil, no és fàcil...

  • I els altres?[Ofensiu]
    Pau Mora | 14-11-2011

    Als altres també moltes gràcies (gairebé a tots els 7.000.000) i també als que ja no hi son i perdó als que vindran per haver-ho fet tant malament però la intenció era bona.

  • Des de tots els punts de vista[Ofensiu]
    Grocdefoc | 13-11-2011 | Valoració: 10

    Llegint el teu relat he pensat que ens cal veure la realitat des de tots els punts de vista, i veure sobretot el que té de bo l'ésser humà, tot i haver-hi circunstàncies en determinades ocasions, que ens fan dubtar de tot. Et desitjo una llarga vida creativa a RC. Grocdefoc

  • Quin plaer[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-11-2011 | Valoració: 10

    llegir relats tan humans i positius com aquest que ens ofereixes !
    Benvingut a Relats, moyab !
    Una abraçada .

  • Comentaris[Ofensiu]
    rmoyab | 11-11-2011

    Gràcies Joan per compartir

    Daniel,

    Uf! He salvat a una persona, després diuen que la literatura no serveix de res.

  • Daniel N. | 11-11-2011

    Quin bon rotllo... anava a matar algú però llegint-te m'he decidit a estimar-lo. Ja no el mato.

  • Comparteixo[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-11-2011 | Valoració: 10

    Felicitats rmoyab. Comparteixo aquest cant a l'estimació i tots els perfils perfilats.

  • Oblit[Ofensiu]
    rmoyab | 11-11-2011

    Molt bo. Havia oblidat als de RC, gràcies.

  • I als que [Ofensiu]
    allan lee | 11-11-2011

    escriuen sobre tots aquestos, i ho pengen a RC, i ens omplen d'alegria. M'ha agradat molt. Una abraçada

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rmoyab

rmoyab

5 Relats

21 Comentaris

5127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em dic Rafa sóc enginyer tècnic informàtic i llicenciat en filosofia. Comparteixo la meva vida amb la meva dona i els meus dos fills. Treballo en una multinacional i per les nits escric. Simplement, com tots, intento buscar el meu lloc en el món, objectiu molt difícil, però és en la recerca on està l’aventura. Vaig trobant llocs comuns, llocs on puc expressar-me i on m’escolten. Un, crec que és la meva casa, l’altre, el meu bloc: www.rafamoya.com