TOTHOM I TÉ CABUDA

Un relat de: Identitat Inedita

Tothom hi te cabuda
Al costat de la vorera
Quatre passes endavant
Hi veig una porta oberta
Per a aquell que hi vulgui entrar
L' interior es veu molt fosc
Sembla que no hi ha ningú
Tot i això, acollidor
Un aire fresquet en surt

Em sembla que hi faré cap
Goso entrar i ja sóc dins
No m'hi veig, només escalf
Busco un llum, aquí, ja el tinc

L'entapissat to granat
Posats a la sala uns bancs
Gent amb aire d’amistat
No sé què estant esperant
Quan jo entro m'hi fan lloc
Sec al costat d' un infant
Al davant un home fort
A L' altra banda uns germans?
Sembla que s'estan barallant
Ara riuen, molta joia
La resta els està mirant
No els molesta la cridòria
Tot plegat sols fan conversa
Parlen d'això i d'allò
Ara cau una abraçada
Ara s' estampa un petó

I ara un que ve plorant
És un nadó i ve sol
Feu-li lloc no ocupa tant.
Només se sent el seu plor

I així a poc a poc
Es van omplint els dos bancs
Aviat no hi haurà lloc
Per a cap nou estadant

Però així i tot de sobte
Apareix una altre sala
Amb més lloc per a qui vingui
de bell nou a instal•lar-se

I la sala, abans tan fosca
Ara no m'ho sembla tant
Hi estem tots fent la nostra
Els qui hi són que bé hi estan

I, igual de confortable
Anirà donant rebuda
Siguin pocs o siguin molts
Tothom hi tindrà cabuda

I als bancs hi ha moviment
Alguns del vinguts se'n van
Sorpresa dels residents
Defora els estan cridant

I tot i que alguns se'n vagin
Els qui quedin a redós
De l'espai faran memòria:
Hi guardaran el record

Doncs aquest espai d'empara
És sentiment i és molt fort
És presència que abraça
Àvia, esposa mare: un cor

Comentaris

  • correcció[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 09-04-2021

    El títol tothom "i" te cabuda conté un error ortogràfic. És tothom "hi" te cabuda.
    Sovint pensem que hem clicat una lletra i ho hem fet massa fluix.
    Brins, m'ho perdones?

  • aclariment?[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 07-04-2021

    saps que la casa és el cor d'una mare?

  • Excel.lent relat!![Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 07-04-2021 | Valoració: 9

    M'agrada molt!!

    Descrius molt bé el sentiment de ser benvingut i de les seves facetes, a més de ser, com ha de ser, un relat entretingut, en aquest cas molt entretingut.

    A mi m'agradaria anar a una casa així, sense armes (sembla que no n'hi hagi), tothom amigable, ningun traidor, ningun sàdic... m'agradaria molt.

    Bé, ens veurem per Relats, salutacions!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

85 Relats

93 Comentaris

6536 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.