Cercador
Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Abans l'ou o la gallina?
Considerant que una grada fa tres graons i ambdues paraules estan emparentades: què fou abans, el graó o la grada?
Axioma de l'escala.
Com que Iona demana nanorelats "on apareguin un o més esglaons", alguns d'aquests vint van d'escales, que són conjunts d'esglaons.
Campanar romànic.
Aquella estreta escala de cargol del campanar no permetia que dues persones s'encreuessin, pujant una i baixant l'altra.
Cartoixa d'Scala Dei (1).
L'últim cop que la vaig visitar, fa molts anys, encara no n'havien aturat la degradació. Ara és una fita turística.
Cartoixa d'Scala Dei (2).
Com sabrà molt bé SrGarcia, el nom de la comarca ve del prior, que n'era el senyor feudal.
Cartoixa d'Scala Dei (3).
Un segle després d'aquesta cartoixa es va crear la de Porta Coeli, a la comarca valenciana del Camp de Túria.
Cartoixa d'Scala Dei (4).
Amb els noms d'Scala Dei i Porta Coeli, els cartoixans donaven a entendre que tenien accés preferent al Cel?
Cartoixa d'Scala Dei (5).
Als cartoixans devia agradar-los el mam: aquí, el vi del Priorat; a la casa mare, prop de Grenoble, el Chartreuse.
"El petó de la mort" (Henry Hathaway, 1947).
Impagable, l'escena d'un sàdic Richard Widmark llançant escales avall una velleta en cadira de rodes.
"Els trenta-nou graons" (Alfred Hitchcok, 1935).
La protagonista, Madeleine Carroll, es construí una casa a la costa de Calonge (Baix Empordà), en aquell mateix 1935.
El veí del vuitè segona.
A cada graó es cagava en la mare que havia parit qui sempre deixava la porta de l'ascensor mal tancada.
Esperit de contradicció.
Jugaven a baixar per les escales mecàniques ascendents, fins que un ensopegà i s'obrí el cap contra l'aresta d'un esglaó.
La rateta que escombrava l'escaleta.
Si en comptes d'un llacet s'hagués comprat un llibre, amb la moneda que havia trobat, el gat no l'hauria entabanada.
Lluís Companys, 1940.
Graó a graó, aquell últim any de la seva vida fou el del descens als inferns.
Mala cosa, la tercera edat.
Mesurava els anys pel nombre d'esglaons que li quedaven per pujar quan s'havia d'aturar i, esbufegant, s'esperava per reprendre l'ascensió.
M. C. Escher (1898-1972).
Molts gravats i dibuixos mostren escales impossibles, pujant i baixant alhora o de graons amb les esteses que semblen alçàries.
Per anar de pis a pis.
Per salvar un pis, l'ideal són divuit esglaons de 17 cm. d'alçària o disset esglaons de 18 cm.
Relació entre estesa i alçària.
Perquè una escala sigui còmoda, una estesa més dues alçàries d'esglaó han de fer 64 cm.
Sense ànim d'ofendre els d'Arbeca.
Com que venia d'Arbeca, ignorant que en les escales mecàniques l'alcària dels esglaons anava variant, ensopegà tant entrant com sortint.
Va de piràmides.
Les primeres piràmides de l'antic Egipte eren esglaonades com les centreamericanes, molt posteriors.
Considerant que una grada fa tres graons i ambdues paraules estan emparentades: què fou abans, el graó o la grada?
Axioma de l'escala.
Com que Iona demana nanorelats "on apareguin un o més esglaons", alguns d'aquests vint van d'escales, que són conjunts d'esglaons.
Campanar romànic.
Aquella estreta escala de cargol del campanar no permetia que dues persones s'encreuessin, pujant una i baixant l'altra.
Cartoixa d'Scala Dei (1).
L'últim cop que la vaig visitar, fa molts anys, encara no n'havien aturat la degradació. Ara és una fita turística.
Cartoixa d'Scala Dei (2).
Com sabrà molt bé SrGarcia, el nom de la comarca ve del prior, que n'era el senyor feudal.
Cartoixa d'Scala Dei (3).
Un segle després d'aquesta cartoixa es va crear la de Porta Coeli, a la comarca valenciana del Camp de Túria.
Cartoixa d'Scala Dei (4).
Amb els noms d'Scala Dei i Porta Coeli, els cartoixans donaven a entendre que tenien accés preferent al Cel?
Cartoixa d'Scala Dei (5).
Als cartoixans devia agradar-los el mam: aquí, el vi del Priorat; a la casa mare, prop de Grenoble, el Chartreuse.
"El petó de la mort" (Henry Hathaway, 1947).
Impagable, l'escena d'un sàdic Richard Widmark llançant escales avall una velleta en cadira de rodes.
"Els trenta-nou graons" (Alfred Hitchcok, 1935).
La protagonista, Madeleine Carroll, es construí una casa a la costa de Calonge (Baix Empordà), en aquell mateix 1935.
El veí del vuitè segona.
A cada graó es cagava en la mare que havia parit qui sempre deixava la porta de l'ascensor mal tancada.
Esperit de contradicció.
Jugaven a baixar per les escales mecàniques ascendents, fins que un ensopegà i s'obrí el cap contra l'aresta d'un esglaó.
La rateta que escombrava l'escaleta.
Si en comptes d'un llacet s'hagués comprat un llibre, amb la moneda que havia trobat, el gat no l'hauria entabanada.
Lluís Companys, 1940.
Graó a graó, aquell últim any de la seva vida fou el del descens als inferns.
Mala cosa, la tercera edat.
Mesurava els anys pel nombre d'esglaons que li quedaven per pujar quan s'havia d'aturar i, esbufegant, s'esperava per reprendre l'ascensió.
M. C. Escher (1898-1972).
Molts gravats i dibuixos mostren escales impossibles, pujant i baixant alhora o de graons amb les esteses que semblen alçàries.
Per anar de pis a pis.
Per salvar un pis, l'ideal són divuit esglaons de 17 cm. d'alçària o disset esglaons de 18 cm.
Relació entre estesa i alçària.
Perquè una escala sigui còmoda, una estesa més dues alçàries d'esglaó han de fer 64 cm.
Sense ànim d'ofendre els d'Arbeca.
Com que venia d'Arbeca, ignorant que en les escales mecàniques l'alcària dels esglaons anava variant, ensopegà tant entrant com sortint.
Va de piràmides.
Les primeres piràmides de l'antic Egipte eren esglaonades com les centreamericanes, molt posteriors.
Comentaris
-
Això té mèrit![Ofensiu]llpages | 26-04-2024 | Valoració: 10
Va, us heu d'empescar un text sobre esglaons i graons i heu de fer-lo amè i didàctic. Difícil, oi? Em trec el barret davant de les vint nanoocurrències que ens ocupen, les he trobades encertadíssimes i m'han fet passar una bona estona. Enhorabona. Joan!
-
L'escala de Déu.[Ofensiu]SrGarcia | 25-04-2024
Ja s'ha de cavil·lar, ja per a fer tantes ocurrències sobre esglaons, un tema escassament poètic.
Ja que m'has citat en l'ocurrència sobre Scala Dei, et diré que un amic meu del Lloar em va explicar que si al priorat hi ha tants rossos, és perquè els frares eren alemanys.
També hi havia una destil·leria de charteuse a Tarragona, on és un licor molt apreciat; avui en dia és l'escola oficial d'idiomes.
També m'agraden les precisions en les mesures. Són coses en què només pensen els arquitectes i constructors, però és bo saber-les.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]