Es una mica trist aquest relat però si mes no es la realitat, m'agrada molt el final on sembla que no tot es perd.

Benvolguda banyeta,
Ets una inconscient. De debò que no saps el que has fet. Jo ja fa molt de temps que imploro la meva musa… i tu vas i et carregues la teva. Es que de veritat el món és a l'inrevés.

Estic amb tu i amb tots als que ens fa un toc a l'ànima les cançons d'en Serrat. Per a mi és el poeta per excel·lència.

Estic segura que no sempre serà així, no et rendeixis, la voluntat tot ho pot i també el desix, i la determinació i el no defugir mai d'absolutament res. Segueix escrivint ens agrada.

Un relat trist com la mort amb la que ens mostres els teus sentiments i que transmet a la perfecció aquest dolor tan humà.

era la teva felicitat has de tornar a trobar-la, pot ser encara no és tard i aquells moments de felicitat poden tornar a la teva vida tan ferms con ens expliques. Sort amic.

no s'acaben mai o millor dit no els em de deixar que s'acabin, no has de deixar mai de lluitar per allò que vols de veritat sobre tot si a més és la persona que estimes.

Escrius un relats ben sucosos, i no em refereixo només a que parlen de un menjar "exquisit" (tal i com els descrius), sinó amb tot el que és pot desprendre d'ell.

Realment un escrit preciós. Em fa venir melangia de moments dolços d'aquells d‘abans, ara tot és tan ràpid... i sembla que la família no te els valor autèntics, l'individualisme ens cega i ens atrapa en nosaltres mateixos.

Expliques unes curiositats molt interessants, poc a poc aniré llegint els teus escrits, no tinc gaire temps per fer-ho i he de passar de llarg moltes coses, entre d'altres conèixer més la gent de "relatsencatalà" a través dels seus escrits, de moment vaig fent, espero tenir temps més endavant.
Gràcies Valeria pels teus comentaris. La felicitat com be dius ens la hem de fer nosaltres mateixos, no hem de deixar en mans d'altres quelcom tan important.
M'agrada deixar un alè de misteri a la meva poesia, així cada persona pot interpretar el text a la seva manera adequat al seu estat d'ànim, a la seva percepció de la vida i de les seves interioritats.
La banyeta està molt enfeinada amb unes "petites obres", ara està poc enraonadora.

que allò que reflexa no és del tot... correcte?

a les princeses. També hi ha molta gent a qui la perfecció ofega.

és precisament així com es demostra l'amor.

de part meva també per l'Inma.

Aquests nens son molt entremaliats,
que haurà de fer la mama
per posar-los al cabàs.