M’agradaria poder rebatre els teus arguments amb alguna reflexió optimista, però no en tinc cap. Tantes lluites pel poder, tanta supèrbia, tant d’odi i fins i tot tant d’amor en nom del qual s’arriben a venerar tants equívocs... tant de tot per acabar en el no-res més absolut com tu dius.
Aquests pensaments també els tinc, i tant, però saps què? (i digues-n’hi orgull, arrogància,  presumpció...), quan em costa trobar el sentit de tot plegat, escric. El que sigui. Escric amb la remota (molt remota) esperança que en un futur algun net, besnet o rebesnet o qui sigui, em trobi (si és que no ho han fotut tot al rec, és clar) dins un calaix i se li desperti la curiositat per saber qui vaig ser allargant, així, la meva arribada al no-res.
És una beneiteria, potser sí, però si no fos per aquesta minsa esperança ni escriure tindria sentit i això sí que no m’ho puc permetre.

Vinga, mentre estem per aquí, escrivim i gaudim llegint-nos.

Fins aviat!

Fantàstic! Explicar tant amb tan poques paraules, per mi, és tot un art.
Un final de 10!

Has trenat una bona història a partir d'aquest cartell. Com en tot relat de ficció, la imaginació és la que mana.
Encara existeix aquest rom?

Jo no hi veig una nena sinó una dona gran interioritzant records i transformant realitats —en una probable residència—. Aquest ratolí del nou formatget segur que s’obrirà camí cap al genoll, primer un, després l’altre i, amb l’ajut de la perversitat del temps, ves a saber cap a on més.
Un relat fantàstic!

No sé pas si podria triar entre llegir i escriure, per mi una cosa i l’altra van juntes, és clar que et pot agradar més una cosa que l’altra, però el que sí que és cert és que per escriure contes, novel·les, etcètera, has de llegir molt.
Podríem dir: Menjar per viure. Llegir per escriure. Què us sembla, hi esteu d’acord?

Bon relat de ficció de com va aparèixer l’escriptura.
La curiositat per saber i entendre són un factor molt important a l’hora d’aprendre a llegir i escriure.
Som-hi, ho feu molt bé!

Ui, això de què desaparegui l’escriptura és un malson terrible!
Entenc perfectament la preocupació de la gent d’Avinyonet! Sort que, amb molt bon criteri, fan pinya entre tots i aconsegueixen recuperar-la!
Cal continuar escrivint sempre per evitar que l'escriptura desaparegui!
Endavant!

La imaginació és molt important a l’hora d’escriure, però també ho és la curiositat i les ganes d’aprendre i, sobretot, la constància. D’escriure mai se’n sap prou.
Si la Laura està decidida a perseguir el seu somni, endavant!, que no es desanimi i segur que algun dia, a la prestatgeria hi haurà el seu propi llibre!

Totalment d’acord!
El títol ha de suggerir sense ser clar del tot, No ens ha de dir de què va el conte, però és important que provoqui curiositat i ganes de llegir del relat.
I per experiència puc dir que fins que no trobes el títol adequat no pots donar el conte per acabat.
Molt bon plantejament! Endavant amb l’escriptura!

El teu protagonista sembla que reescriu una època d’ambició i conquesta espanyola amb un rei Colom al capdavant. Potser no va ser ben bé així, però en un relat tot és possible! El que compta és la imaginació!
Bravo!

Una família nombrosa en un planeta superpoblat que tot i l'origen divers dels habitants troba la manera d’entendre’s a l'hora de llegir i escriure.
Bravo!

(diuen que Saturn està relacionat amb la força de voluntat, la constància i la responsabilitat, qualitats que els habitants del teu relat sembla que tenen, oi?)

Per mi no expiaràs pas! No et sàpiga greu que t’hagin enviat al que tu dius “una mort incerta”, molts lectors ho agraïm i segur que et tindrem molt temps a la memòria.
Ah, i no et sàpiga greu que t’hagin escurçat alguna frase o afegit un punt que tu creies innecessari. Et puc dir per experiència que els autors tenim aquesta mania, cada cop que us tornem a llegir no ens en podem estar de retocar i retocar i, mira, a vegades potser l’encertem i tot!
Un plaer llegir-te!!!

(última entrega de la temporada. Trobaré a faltar aquestes trobades!)

Ui, esperem que no!
La idea que som els personatges de la novel·la inacabada d’un Déu que pretén escriure un “best-seller” m’esgarrifa una mica. Tal com va tot, no sembla pas que tingui al cap donar-nos un final gaire feliç.
Bon relat. Bona reflexió!
Enhorabona. Un plaer. Sort

Escriure veritats o mentides. Llegir veritats o mentides d’un altre. Ves a saber. Crec que no es pot negar que la manera com escriu diu molt de l’autor. Si no fos així, els escrits no tindrien ànima. Serien històries “planes”. Sí que n’hi ha d’aquests, però no són pas els que es queden a la prestatgeria de preferits de ningú.
Un bon relat. Enhorabona. Un plaer. Sort.

És ben cert que els llibres poden ajudar a sortir-nos-en en moments difícils.
Tant una bona novel·la que per uns moments pot trencar el bucle de la nostra desventura, com un llibre que ens faci reflexionar o un de l’admirat Josep M. Espinàs que ens acompanyarà per camins meravellosos i en farà recuperar la il·lusió de viure.
Bon relat. Un plaer. Sort.