Sherezade. Tercera part de MARIA.

Un relat de: voëlvry
No sé perquè, però vaig tenir el pressentiment de que, assegurant el seu futur, les meves criades deixarien, potser, de treballar per a mi aviat, però per ara, mentre jo em posava a llegir una còpia del manifest d’Alexandre II, l’alliberador, amb el qual acabava amb la servitud, per a traduir-lo al romanès i que els nens el poguessin estudiar a les escoles, na Maria ja s’estava despullant al bany d’aigua calent que havia ordenat a les meves criades que preparessin per a la meva jove revolucionària.

Eren dues les criades a les que pagava un salari generós, molt per sobre del que era habitual en aquells temps.

Una d’elles venia d’un dels confins més llunyans del nostre imperi, de Tadjikistan, on Rússia feia frontera ni més ni menys que amb l'Afganistan, tenint tot el subcontinent indi darrere de les muntanyes del país dels budes de Bamiyan.

Sherezade havia nascut no de l’amor, si no, encara existint la servitud, del fet de que l’amo de la seva mare hagués volgut gaudir d’ella per la força, deixant-la prenyada i donant la mare de la meva criada a llum a una preciosa nena nou mesos després, que es convertiria en una espectacular dona, blanca, tot i que morena, i molt alta, mesurant més d’un metre i setanta-cinc centímetres. Desgraciadament, no va arribar a conèixer sa mare, ja que aquesta va morir de les constants pallisses i violacions del seu amo quan Sherezade només tenia 4 mesos, cosa de la qual va ser testimoni un comerciant alemany del Volga, que després d’aconseguir que les autoritats locals fessin que l’amo conegui el seu creador, va comprar la nena, per acte seguir alliberar-la i educar-la com una filla a Kathärinenstadt, la ciutat d’on provenia el comprador, ara coneguda amb un altre nom. Als setze anys, educada com una dama de classe mitjana russa del segle XIX, amb l’ajuda econòmica del seu pare adoptiu, la que ahir era una nena, ara se n’anava de casa com una dona que parlava alemany, la llengua de qui la va rescatar, rus, i evidentment, el romanès d’on vivíem. Tot i que mantenia contacte permanent amb el seu pare. Amb un cos esvelt i espectacular, amb uns pits perfectes i també les seves mesures de 90-60-90 i una manera de ballar que podia fer perdre el cap a qualsevol home, es va guanyar una petita fortuna treballant a cabarets, fins que, sorprenent a tothom i volent una vida més tranquil·la, va posar un anunci al Bessarabets l’únic diari existent en aquell temps a Moldàvia, buscant feina de criada.

Comentaris

  • Seguirà?,[Ofensiu]
    Prou bé | 15-06-2021

    M'agrada molt comes rius i descrius. M'interessa saber que més passarà. Ho sabrem?
    Amb total cordialitat

  • Bn escrit.Interessant [Ofensiu]
    Atlantis | 13-06-2021

    M'imagino que deu continuar. Un relat ben interessant i ben creat l'ambient i l'època També novel·lat de manera estranya, ja que no em sé imaginar un interrogatori d'aquesta mena.

    Si segueixes, continuaré llegint-lo.

    Escrius molt bé.