El món damunt

Oh, que maco era quan
de refiló et mirava,
i m'anava amagant
i ni te n'adonaves

Era bonic el sentir
que alguna cosa passaria,
que l'oportú devenir
amb tu m'ajuntaria.

Podríem haver cantat junts
i haver ballat un valset,
hauríem arribat tan amunt
i ara només miro la paret.

Era maco quan quedava
ni que fos només l'esperança,
quan encara somiava
que s'apagaria la recança.

Oh, preciós el teu cabell
que tan volia acaronar,
ara jo sóc un rebel
que no accepta que vas marxar.

Podríem haver sigut només un
a la llum de la lluna,
ara se'm cau el món damunt
i ja són quarts d'una.