No puc ser.....

Un relat de: anònim empordanès
No puc ser bo per tu si vols un lluitador al teu costat,
sóc com un vaixell que va perdre el seu nord,
sóc dels que mai varen guanyar la seva guerra, mai he lluitat,
sota el fons em sento, abatut i com si ja fos mort.

La victòria, la valentia i les aspiracions no varen ser fetes per mi,
sóc d'aquells que varem ser creats per desaparèixer sense fer soroll,
sense adaptar-se a res, sense deixar senyals en el camí,
un dia parlarà potser algú si em troben sense vida i amb la corda al coll.

Només et puc donar les meves moixaines, també tinc petons,
carícies, abraçades i riures.........i sobre la tauleta al despertar,
al obrir els ulls trobaràs una flor embolicada amb un poema i el teu nom,
i mentre tu el llegeixis sentiràs que no sé fer res més que estimar.

Derrotat si, de vegades em sento així, com un covard, com un no res
desterrat del dia a dia que no se viure, abatut .........però saps?
Donaria fins la ultima gota de la meva sang per vèncer l'angoixa que tens,
i deixant de ser, ser per un cop valent i amb el teu somriure sentir-me content.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer