ASÍNTOTA

Un relat de: Cap Baobab
No podia ser veritat. Em vaig colpejar la caixa toràcica per seguir amb els passos, obviant el sobresalt. Què collons feies tu caminant davant meu, arrossegant una maleta de rodes per la vorera bullent a finals d'estiu.

No t'esperava a la ciutat com tampoc t'esperava ocupant-me la vida. L'anècdota de com al súper va trencar-se'm la direcció del carro de la compra després de xerrar deixem-la. Quin riure. Mai he reservat fe a les coincidències afortunades però allò ja era excessiu. Quina son, no havia dormit gaire rellegint les cartes. Amanyagant-te en la teva resposta. Em nafrava veure't de sobte, escasses hores després de pregar per tu. Sortia jo de cal gestor. Abans d'enviar-te aquelles cartes sabia perfectament que provar-ho era mala idea però els sentiments van assaltar-me amb el rostre cobert.

Em van encanonar la boca i m'exigiren el que fos menys el silenci. No coneixia aquesta part de l'existència humana. No donaré detalls sobre la violència que m'ha tocat travessar. Senzillament, desconeixia. He callat anys, darrere les seves llunes se m'enfosquien encara més les nits. Mai anteriorment enamorat. Estimant, sí. Uns pits m'havien desbordat les mans i sabia què era donar inclús el que li falta a un mateix.

Ignorava però el significat de mirar uns ulls en una fotografia sentint com un nom et desendreça les costelles a 20.000 quilòmetres de distància. No són sols els ulls sinó una bondat que els porta.

Avançaves amb un verd lleuger als pantalons. En vaig fer prou veient-te d'esquena. Les cames petites però tallades amb encanteri, el teu cul salser que no s'asseurà damunt dels telons com agenollat si l'adversitat impera. Encara no t'havia vist pas abans els cabells en un manyoc que se't deslligava poc a poc mentre pujàvem el carrer.

És que això és una merda important.
Si no passa un miracle d'oblit acabaré marxant perquè no tinc dret a desitjar-te com et desitjo, estimant-te conquerit. No en la situació que habites.
Déu tampoc té dret a presentar-me l'amor en aquestes condicions estranyes però diga-li "algo" que igual et replica amb una neoplàsia.

En coincidir de cop i volta creia que ja m'havia tornat completament boig, que m'aclaparaven visions. Què va. Em vas confirmar que t'establies aquí. Segur que per les ciutats del món que visiti amb la motxilla a l'esquena em semblarà trobar-te i contindré l'alè. Qui sap si em llegiràs algun vers escapolit o miraràs els reportatges que vagi penjant a l'Instagram. En certa mesura, m'acompanyaràs, abrigant-me el cor ben lluny de casa. Aleshores, breu instant, em vindrà un amarg incomparable però viatjaré feliç com un nen estrenant els colors d'una revista. Tu, encara. Em farà feliç, sí.

T'estimo, sobretot, perquè també tinc la mateixa fidelitat que tu, projectada a les persones que m'importen i dirigida a les causes que abraço.
T'idealitzo un munt però opino, sincerament, que t'ho mereixes.
Procuro aprendre a gestionar-te encara que no m'adapto a aquest nou bany de realitat.
Gràcies per la paciència.

Tan bonic l'amor autèntic.
Tan impossible en les vides i en la Història.
Asíntota.



Jep Boix Frias
Gener 21.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cap Baobab

Cap Baobab

7 Relats

7 Comentaris

682 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per sobreviure al capitalisme.
Escric per ser més fort.
Escric per estimar.