Cercador
Aquí, escoltant Antònia Font/Joan Miquel Oliver
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Deixant-me portar per ritmes siderals,
espais de temps que semblen impossibles
amb ritmes estratosfèrics, únics, plens de melodies alegres
que també em semblen tristes per la veu del Joan.
Formes i més formes
que passegen dins de mi del meu cervell
tot buscant el seu espai en pròpia ment.
Viatge a País de ningú...
probablement descobriré el seu univers particular
mentre m'imagino tot allò que porta amagat en la seva inspiració -com a grup de banda, en solitari-
espais de temps que semblen impossibles
amb ritmes estratosfèrics, únics, plens de melodies alegres
que també em semblen tristes per la veu del Joan.
Formes i més formes
que passegen dins de mi del meu cervell
tot buscant el seu espai en pròpia ment.
Viatge a País de ningú...
probablement descobriré el seu univers particular
mentre m'imagino tot allò que porta amagat en la seva inspiració -com a grup de banda, en solitari-
Comentaris
-
Compartint gustos [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 28-06-2011
Fantàstic Marc! A més de la poesia també compartim gustos musicals. Antònia Font són molt especials. Amaguen molta genialitat amb senzillesa i gran plaer pels que els escoltem. I això que en un principi la veu de'n Joan Miquel Oliver em semblava aborrida! Gràcies a Déu sempre hi ha una cara B. Per cert, he vist a la teva biografia que ets de St. Pere de Riudebitlles? Records a la Glòria Esteve i l'Iñaki Tomàs, els coneixes? Una abraçada ben musical.
Aleix
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871357 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.