Sabia que hi havia d'haver sorpresa en algun lloc del relat i el que Cristòfol Colom fou un fatxenda no és que sigui molt conegut, però no estranya massa al personal, car totes les persones que tenen càrrecs militars ( generals, almiralls i coses d'aquestes) acostumen a exhibir més testosterona que sentit comú. Eiii, no vull generalitzar.

Bé, a lo que íbamos. Mentre llegia, pensava jo: " I el Gausachs, com és que s'embarca (mai millor dit) en històries històriques? No és pas el seu tarannà. El seu enginy rau, entre d'altres qualitats, en treure la punta als noms i a les paraules. I empatollar-se situacions del dia a dia. Però ves per on, avui li ha donat per donar veu a la història i no seré jo qui hi posi inconvenients". Tot això m'he dit a mi mateixa mentre estava llegint, perquè sé fer dues coses a l'hora i, fins i tot, pensar en dues coses diferents.

Però voilà que la meva intuïció era ben certa. Al final ha sorgit el vertader Joan, el Joan de sempre. Una abraçada, company!

Comencem bé: un cavaller que diu "feina fuig", "mandra no em deixeu" i que se'n va per cames cada cop que salva una princesa perquè no té vocació de casat. Això ja és una novetat per aquells que creuen a ulls clucs la llegenda tradicional de Sant Jordi i el Drac. Aquí el lector ja comença a somriure esperant que hi haurà més canvis al llarg de la història. Un cavall que es diu Cametes i que vol formar una família amb una bona euga i descansar de tantes aventures per aquests mons de Déu tampoc és el que ens havien explicat. Però un drac que que té per nom Bonifaci ja és la traca final.

Però encara hi ha més sorpreses. Resulta que en Bonifaci, drac il·lustrat per la princesa, vol escriure una novel·la, com tothom en aquest país nostre. Només ens faltava el drac per a fer la competència a tots els escriptors que volen estrenar per Sant Jordi. Ja són una munió. I el títol ja apunta a que el cavaller no aconseguirà matar-lo, primer perquè no ha segrestat ningú i en segon lloc perquè té massa mandra per a actuar. A més a més, només té ulls per la princesa. Ai, l'AMOR! Quan arriba, no té aturador.

Resultat: una versió oficiosa de la llegenda, però que m'agrada molt més que no pas la de sempre on hi ha princeses esporuguides, sang i morts. I si algú vol una rosa, no cal que sorgeixi de la sang del drac. Que la cultivi al jardí o que la compri a les paradetes que omplen els carrers de la ciutat en el dia de la nostra Diada primaveral.

Sé qui s'amaga darrera el nom de Jan Gim i sé que la data és important pel personatge a l'ombra. I també sé que, a hores d'ara, les aventures infantils adquireixen una rellevància especial pel fet de ser llunyanes i pel fet de ser una època de descobertes.
Tot allò que fèiem de petits porta una aureola d'aventura meravellosa.

Ho has transmès perfectament, Joan. La sensació de perill en estar en una cova fosca i la pèrdua de l'espelma que il·luminava el camí, la por d'haver de fer marxa enrere a poc a poc i l'alleugeriment en trobar l'entrada finalment. Tot i que la companyia dels altres donava, sens dubte, una mica de seguretat al grup. Aventures de petits mascles!

Una abraçada

Sempre t'empatolles històries originals i de suspense i això és una de les coses que més m'agrada dels teus escrits. A banda de la correcció de la llengua, que també és molt important. Ja saps que jo no visito gaire RC per qüestions que ara no venen al cas. Per això tens l'amabilitat de donar-me facilitats i penjar-me els teus escrits al whats. Però ara el whats no vol funcionar i hauré d'esperar a que algú em solucioni el que, segurament, serà una futesa.

Em fa molt de goig llegir els teus relats, ja ho saps, Tens aquesta capacitat, que deu d'ésser innata, de transmetre tota una història amb poques paraules, escollides, esclar, per a frapar el lector.

Molt bo!

Em refereixo al teu, Joan. Feia tant de temps que no havia entrat a RC que ho he fet amb un cert respecte.. Però, ara que ja he donat el primer pas, crec que m'agradarà comentar els escrits dels meus amics, si més no, per tornar a entrar en contacte amb ells. Jo no crec que pengi res perquè ja saps el que escric jo i no voldria pas que hi haguessin polèmiques.

Be, anem a la conversa entre els dos amics. Que atracar els polítics és una acció molt meritòria no n'hi cap dubte. Només cal seguir els debats polítics per a veure que la gent que hauria de donar exemple de civisme s'embarca en discussions sense aturador només per fer quedar malament el de l'altre partit i tenir més possibilitats de conservar la cadira. Hem sentit mentides tan grans que fins i tot fan vergonya aliena.
Ara, això sí, als nostres els hi perdonem els pecadets com ho fem amb els nostres familiars. Per tant, crec que els dos amics del teu deliciós escrit tenen tota la raó del món. Ves, què vols que et digui, tots som una mica parcials en aquest món, fins i tots els que no ho haurien de ser, és a dir, els jutges espanyols. Ha, Ha, ha.

quan ja hi ha hagut tants comentaris sobre el tema i tan ben valorats. El primer que m'ha sorprès favorablement és que la introducció que fas de la vida de sant Sebastià ja és, en si mateixa, una obra didàctica, que el lector poc avesat a la hagiografia, agraeix especialment. Conèixer els antecedents del protagonista, sigui real o imaginari, ajuda a posar en el seu context el relat.
En segon lloc, es nota que el text ha estat molt elaborat: cada paraula, cada expressió, cada imatge tenen un sentit únic i buscat per l'autor en el desig d'oferir un relat que aconsegueixi un cert "preciosisme", cosa que no és usual en la majoria dels autors contemporanis.
Així doncs, només he de felicitar-te per l'agradable lectura de la que que ha pogut gaudir. Sempre endavant!

sempre comporta una sorpresa. Hom se pregunta què ens oferiràs en cada ocasió. En aquest cas, es tracta d'una situació que, de per si, ( en un lavabo d'homes), obre moltes possibilitats des del punt de vista eròtic. Sí, a més a més, l'home que està al teu costat té un aspecte morbós i porta una sivella amb el número 69, l'expectativa de que passi alguna cosa especial és alta. S'haurà de veure la segona part.

El llenguatge està molt bon trobat, amb dobles sentits ( trempat, inflat) que donen al escrit una especial toc de lubricitat. Sempre m'agrada l'interès que poses en escriure el millor possible. Gràcies.

on el sentit de l'olfacte juga un paper molt important pel protagonista.
He de dir que el Varon Dandy, com dius tu, era una colònia molt utilitzada pels homes i que la recordo perfectament. Jo tinc bona memòria per les olors i, mentre estic escrivint, l'oloro. El meu pare, pero, utilitzava Floïd, una loció de massatge més antiga que el Varon Dandy
Fas una descripció física del teu pare molt acurada: la pell, els ulls, les mans... i jo hi afegiria uns llavis prims, atès que el conec per una fotografia que vas tenir l'amabilitat d'enviar-me.
El teu escrit traspua una certa decepció en el sentit de la manca d'afecte del teu pare. Però, no t'equivoquis. Segurament no era que no fossis estimat, és que els homes rarament mostraven el seu afecte als fills. No feia prou mascle, allò era cosa de dones, segons la imatge que ells havien rebut dels seus pares i padrins. De petons i abraçades dels pares tots n'estem mancats. El pare havia de ser una persona que fes respecte.
Sortosament, avui en dia, en que els pares tenen també cura dels fills, fins al punt de que se'n ocupen personalment, la relació nen/a / pare és molt més propera i afectuosa.

Per una altra banda, el teu escrit és, com sempre molt curós, molt meticulós en quant al vocabulari que empres. L'enhorabona per una bona obra.

El simple fet de que una persona es renti en un safareig esdevé, per la bellesa de les teves paraules, una escena cinematogràfica plena de moviment i de color. Tots els detalls són important, fins i tot l'ensurt del gat que s'endormiscava després de la calor de la tarda i l'aleteig dels capgrossos també espantats per la presència de l'home negre, gran i musculat.
L'alegria del Buwa, ensabonat i lluent després del bany, aporta un toc gairebé infantil pel joc que representa capbussar-se de cop a l'aigua després d'una jornada de treball.
Tot el text traspua alegria, estiu, benestar.

Has encertat molt bé el to i el vocabulari, com sempre fas, com ens tens acostumats.

Rere les teves paraules tan neutres, tan casuals s'amaga un drama que ens pensàvem que pertanyia a l'època de la postguerra i que, malauradament, es dóna amb més violència en els nostres dies d'abundància i democràcia.

En Josep es prepara per una entrevista de treball amb tot el ritual diari en quan a la higiene personal i la vestimenta. Podríem pensar que ho fa per accedir a un treball de certa categoria quan, en realitat només es tracta d'una feina d'escombriaire. Aquí rau ja la primera sorpresa que ens aporta el teu escrit, una sorpresa ben calculada, ben pensada per impactar el lector.

La segona sorpresa està en la mala sort d'en Josep quan una pilota, disparada per un petit, li embruta l'uniforme que porta per totes les seves entrevistes de treball. És la seva tarja de presentació per obtenir qualsevol treball que se li pugui oferir. El podrà netejar de manera que el fang es desenganxi del teixit?

I l'arronsada d'espatlles. Tant se val, gairebé ho tenim tot perdut. El sol sí pertany a tothom, a aquells que ho tenen tot i a aquells que no tenen res. I ell en gaudeix fins adormir-se.

Ets bona, nena, ja ho saps. Amb quatre paraules ens has fet pensar, ens has fet sentir i adonar-nos del patiment del món. D'aquelles persones que no es mereixen
el que els hi passa perquè fan tot el que poden per a sortir del pou. L'enhorabona!

el fet de veure un home d'ètnia negra nu. A banda de la bellesa corporal que acostumen a tenir els negres ( tors ample, braços i cames musculosos, pell forta i de vegades brillant) la seva completa nuesa és quelcom que no pot passar desapercebut.
No és doncs d'estranyar que, per un noi jove l'espectacle hagi estat impressionant, tot i que tu no ho comentes. Aquí no utilitzes cap adjectiu per a qualificar el que has vist, només ho evidencies i prou. Et quedes per a tu la impressió que t'ha pogut provocar; el lector s'ho ha d'imaginar. Ni tant sols es pot dir que ets un "voyeur". T'has trobat amb la visió nua del teu veí i prou.

En quant al llenguatge, què he de dir que no t'hagi dit moltes vegades? Tant de bo tingués jo la paciència per anar triant les paraules més boniques, més adients, més bensonants, com dius tu, en els meus escrits. Però això és qüestió de tarannà i el meu no crec que canviï a hores d'ara.

L'enhorabona.

Recordo perfectament aquest poema que, segons dius, havies perdut en la lleixa dels llibres. Aquesta escena familiar em ve a la memòria, especialment perquè conec la fisonomia de la teva mare, la més guapa de les tres germanes. Les dones, especialment si són molt amigues o de la família, sempre gaudeixen recordant els seus temps de joventut quan eren fresques com a roselles.

No cal dir que el teu vocabulari sempre impressiona per la manera acurada com el fas anar, com el combines, com l'acarones. No et deixes anar a raig, com faig jo, que només escric allò que em passa pel cap, sense analitzar ni rumiar si hi ha una manera millor de dir les coses. Vés què hi farem, no tinc la teva paciència.

objecte de controversia, i em centro en l'escrit del Nil molt ben portat i molt ben resolt. L'escena és realment eròtica i molt gràfica. Amb les paraules emparades ( escollides, com sempre, una a una) es pot visualitzar l'escena i, fins i tot, sentir-se dins del personatge que juga al seu joc pornogràfic, com un actor de peep show excitat per les llepades dels voyeurs als vidres de la furgoneta.
Si és això el que l'autor d'aquest escrit pretenia ( fer arribar el fet eròtic als lectors) ho ha aconseguit plenament.

i em centro en l'escrit molt ben portat i molt ben resolt. L'escena és realment eròtica i molt gràfica. Amb les paraules emparades ( escollides, com sempre, una a una) es pot visualitzar l'escena i, fins i tot, sentir-se dins del personatge que juga al seu joc pornogràfic, com un actor de peep show excitat per les llepades dels voyeurs als vidres de la furgoneta.
Si és això el que l'autor d'aquest escrit pretenia ( fer arribar el fet eròtic als lectors) ho ha aconseguit plenament.

Ets enginyós, divertit, irònic i sarcàstic. I tendre, també tendre. I lo dels noms dels personatges és una de les teves millors troballes. Es nota que rumies molt.

La fira de les vanitats de les eleccions electorals les hem anat descobrint a poc a poc aquests últims anys. Després del Paco, ens pensàvem que tot seria net i que tot aniria bé perquè teníem democràcia i podríem votar. Però no van descobrir, fins més tard, que la classe política és tan interessada i corrupta com en els llunyans temps dels Romans.
Recordem la campanya que es va fer contra en president Mas i l'alcalde de Barcelona Xavier Trias pocs dies abans de les eleccions que els van fer fora.

Però no estic aquí per a fer un discurs. La qüestió és que tens una gràcia especial per a contar les coses del dia a dia i que ets únic en la teva "espècie".