Quin goig deu de fer la teva terrassa perfumada de gessamí! L'ambient era perfecte per a rebre la trucada d'una persona tan admirada, com era el Lulo. Entenc el teu nerviosisme i, al mateix temps, la teva decepció en conèixer el motiu de la seva trucada. No era el que tu esperaves, però, així i tot, hi havia l'esperança de tornar-lo a veure. Això encara queda en suspens, doncs, de moment, només has arribat a la porta de la residència de l'oncle. Per tant, escriu el més aviat possible la tercera part o tots els teus lectors ens estarem mossegant les ungles d'impaciència.
Molt ben escrit, com sempre.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Nil, per començar, volia dir-te que les anotacions a peu de pàgina que has fet d'aquest magnífic relat són absolutament imprescindibles per a persones que, com jo, només coneixem la bàsica història clàssica de filòsofs, atletes, herois i personatges mitològics. Per tant, sense la teva explicació, poca cosa podria jo comentar.

He cregut entendre que la visió del bell Diadoumenos et va despertar un record del passat d'una manera especial. Potser perquè el fet de posar com a model per a artistes contemporanis dos mil anys després, et faria recordar l'associació del personatge amb la teva pròpia figura?
No cal dir, (ja ho han explicat d' altres comentaristes) que la descripció del bell atleta és d'una perfecció i un detall propi d'una persona com tu, que no deixes res a la imaginació del lector en quant a allò que pretens mostrar.
La frase final és esplèndida per a entendre el que podríem considerar com la reencarnació de Diadoumenos: "Qui s'ho havia d'imaginar que, més de dos mils anys després, tornaria jo a posar com a model en escoles d'art". Genial, Nil!

Ha estat un plaer tornar a llegir un altre dels teus magnífics relats, tan ben estructurat, tan ben pensat i emprant el vocabulari sempre escollit i adient que et caracteritza. Ens relates, en primer lloc, els moviments rutinaris que fas a l'encetar la feina a l'oficina: obrir la porta de la terrassa i admirar el mar i el cel que s'uneixen a l'horitzó.
La segona part, i la més important, és la trobada amb una persona a la que respectes i admires i per la que experimentes un sentiment especial. Et convida a un caputxino al port i ,en aquesta beguda, es dibuixa un cor de llet, que et fa bategar el teu per ser tan adient a l'ocasió.
Aquesta és l'anècdota, però el valor del relat rau en la manera com ho descrius, com experimentes aquest moment en el que et sents feliç al costat d'un cor enamorat, el teu.
Molt bon relat, Nil. I continua escrivint ara que potser ja no tindràs tanta feina. Una abraçada.

de les aventures infantils d'un "ros de mal pèl" que era un trapella, però no un brètol.
Els jocs de la teva infantesa em recorden, fil per randa", els dels "xiquets" del meu barri, que jugaven, a l'estiu, fins que la mare els cridava per la finestra per anar a sopar. Jo crec que no te n'has deixat ni un. Jo, amb tres germans mascles, també m'ajuntava amb ells per a fer totes les coses que ens refereixes tan encertadament. També t'he de dir que això de tallar els bigotis al gat no se'ns va ocórrer mai, però és que no teníem gat ni animal dels que ara en diuen "mascota".

Gairebé m'ha emocionat la teva descripció i, si tanco els ulls, veig perfectament el meu barri i com gaudíem caçant "senyorets", com dèiem nosaltres, és a dir libèl·lules, en en bassal que hi havia davant de l'església.

Escrius molt bé, Nil, i et felicito per aportar aquests records tan estimats a la nostra actualitat, tan diferent, malauradament.

Nil, tens moltes anècdotes per a contar perquè has viatjat molt i has tingut moltes experiències. Aquesta que ens expliques avui, quan eres un home jove, ros i ben plantat, té un punt de generositat per part del prostitut que, perquè li agrades i vol estar amb tu, va a fer un servei per a tenir diners i llogar un espai per a tots dos. Aquesta és l'anècdota, que no arriba a fi de bé, quan te n'adones que el seu físic no et fa el pes per una qüestió estètica i de salut.
Ara ve la segona part. El teu llenguatge és exquisit, ben conreat i delicat. Aquesta és una de les teves característiques més importants. Actualment, no tothom té cura del llenguatge com ho fas tu. Continua conreant-lo.
Una abraçada

Has fet un relat molt descriptiu de la teva primera experiència sexual, promoguda ( com sol ser molt sovint ,) per un company que també ha estat "adoctrinat" per un altre.

Jo aquí comentaria dos aspectes que són els que m'han cridat més l'atenció: per una banda, aquest sentiment de culpa que inculcaven la gent d'ésglésia amb tantes llegendes increïbles dels efectes de la masturbació, amb la qual cosa creaven una por a les criatures de la que s'haguessin hagut d'avergonyir.

i per una altra banda, els eufemismes que utilitzes per a anomenar les parts del cos i les accions sexuals que formaven part de la manipulació de la part del cos que tu insinues sense fer-ho explícit. Aquesta és una de les característiques dels teus relats que els fan tan personals i originals.

Continua escrivint, no ho deixis. És evident que tens encara moltes coses que contar als lectors. Una abraçada.

L'anècdota que ens relates té la seva part seriosa i còmica. Per començar, mossèn Jordi té una molt mala costum mentre fa la seva feina docent: tocar-se els picarols ( a casa meva en diem així quan volem ser fins) i això provoca hilaritat als alumnes que imiten el seu gest poc honest. Després tu ens descrius una situació en la que s'hauran trobat molts joves i no tan joves: el drac del pantaló comença a enfurismar-se i posa en evidència que hi ha una trempera provocada per qui sap què. Suposo que, en aquest cas, fas bé d'abaixar-li el coll per a no fer riure els condeixebles.

Com sempre, el teu vocabulari és molt escollit i t'expresses amb tota correcció. Sé que et prens moltes molèsties per a que els teus escrits tinguin qualitat. Molt bé, Nil.

Sabia que hi havia d'haver sorpresa en algun lloc del relat i el que Cristòfol Colom fou un fatxenda no és que sigui molt conegut, però no estranya massa al personal, car totes les persones que tenen càrrecs militars ( generals, almiralls i coses d'aquestes) acostumen a exhibir més testosterona que sentit comú. Eiii, no vull generalitzar.

Bé, a lo que íbamos. Mentre llegia, pensava jo: " I el Gausachs, com és que s'embarca (mai millor dit) en històries històriques? No és pas el seu tarannà. El seu enginy rau, entre d'altres qualitats, en treure la punta als noms i a les paraules. I empatollar-se situacions del dia a dia. Però ves per on, avui li ha donat per donar veu a la història i no seré jo qui hi posi inconvenients". Tot això m'he dit a mi mateixa mentre estava llegint, perquè sé fer dues coses a l'hora i, fins i tot, pensar en dues coses diferents.

Però voilà que la meva intuïció era ben certa. Al final ha sorgit el vertader Joan, el Joan de sempre. Una abraçada, company!

Comencem bé: un cavaller que diu "feina fuig", "mandra no em deixeu" i que se'n va per cames cada cop que salva una princesa perquè no té vocació de casat. Això ja és una novetat per aquells que creuen a ulls clucs la llegenda tradicional de Sant Jordi i el Drac. Aquí el lector ja comença a somriure esperant que hi haurà més canvis al llarg de la història. Un cavall que es diu Cametes i que vol formar una família amb una bona euga i descansar de tantes aventures per aquests mons de Déu tampoc és el que ens havien explicat. Però un drac que que té per nom Bonifaci ja és la traca final.

Però encara hi ha més sorpreses. Resulta que en Bonifaci, drac il·lustrat per la princesa, vol escriure una novel·la, com tothom en aquest país nostre. Només ens faltava el drac per a fer la competència a tots els escriptors que volen estrenar per Sant Jordi. Ja són una munió. I el títol ja apunta a que el cavaller no aconseguirà matar-lo, primer perquè no ha segrestat ningú i en segon lloc perquè té massa mandra per a actuar. A més a més, només té ulls per la princesa. Ai, l'AMOR! Quan arriba, no té aturador.

Resultat: una versió oficiosa de la llegenda, però que m'agrada molt més que no pas la de sempre on hi ha princeses esporuguides, sang i morts. I si algú vol una rosa, no cal que sorgeixi de la sang del drac. Que la cultivi al jardí o que la compri a les paradetes que omplen els carrers de la ciutat en el dia de la nostra Diada primaveral.