Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

215 Relats, 1941 Comentaris
260240 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 28-10-2024 | Valoració: 10

    Ja de bon principi, comences a fantasejar en veure els calçotets blau cel amb ossets, que portaven un llacets al pit. Això et va provocar un "esclat de plaer" perquè suposaves, o volies suposar, que aquella peça íntima era del teu admirat Lulo. I la imaginació es va posar en marxa. En la teva ment, us vèieu tots dos abraçats i gaudint del sexe "mentre la mel de la bresca ens brollaba a borbollons", com dius tu. Un eufemisme que utilitzes per no ser groller en l'explicació i que no deixa de tenir connotacions poètiques, que és el que tu pretens.
    La història continua amb uns fets que deixen molts interrogants sobre les intencions d'en Juan de Dios i la posterior reflexió de per què no et vas deixar anar a la voluptositat del moment.
    Bé, suposo que en treurem l'entrallat en el proper capítol.
    Com et dic sempre, utilitzes un llenguatge molt escollit, molt adient al tema i el recurs del suspens per a tenir els lectors enganxats als teus escrits.

  • aurora marco arbonés | 17-09-2024 | Valoració: 10

    Nil, la primera cosa que crida l'atenció en llegir el teu magnífic escrit, és el teu domini del llenguatge, la teva capacitat per a descriure el personatge amb paraules que no estem acostumats a utilitzar ni a llegir. I no és només la descripció física la que és sorprenent, sinó també el tarannà, el caràcter, la manera de fer i de comportar-se del personatge.

    No cal dir que aquest és un entreacte, és a dir, que tota la història que llegim ens porta a desitjar veure el final del relat, el desenvolupament final que ens faci fruir d'aquest escrit en quatre actes, que ens està deixant un bon sabor de boca.

    Esperem el quart acte, Nil.

  • aurora marco arbonés | 17-09-2024 | Valoració: 10

    Nil, la primera cosa que crida l'atenció en llegir el teu magnífic escrit, és el teu domini del llenguatge, la teva capacitat per a descriure el personatge amb paraules que no estem acostumats a utilitzar ni a llegir. I no és només la descripció física la que és sorprenent, sinó també el tarannà, el caràcter, la manera de fer i de comportar-se del personatge.

    No cal dir que aquest és un entreacte, és a dir, que tota la història que llegim ens porta a desitjar veure el final del relat, el desenvolupament final que ens faci fruir d'aquest escrit en quatre actes, que ens està deixant un bon sabor de boca.

    Esperem el quart acte, Nil.

  • aurora marco arbonés | 02-07-2024 | Valoració: 10

    Quin goig deu de fer la teva terrassa perfumada de gessamí! L'ambient era perfecte per a rebre la trucada d'una persona tan admirada, com era el Lulo. Entenc el teu nerviosisme i, al mateix temps, la teva decepció en conèixer el motiu de la seva trucada. No era el que tu esperaves, però, així i tot, hi havia l'esperança de tornar-lo a veure. Això encara queda en suspens, doncs, de moment, només has arribat a la porta de la residència de l'oncle. Per tant, escriu el més aviat possible la tercera part o tots els teus lectors ens estarem mossegant les ungles d'impaciència.
    Molt ben escrit, com sempre.

  • aurora marco arbonés | 27-06-2024 | Valoració: 10

    Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
    És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

    Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
    No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

  • aurora marco arbonés | 27-06-2024 | Valoració: 10

    Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
    És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

    Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
    No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

  • aurora marco arbonés | 27-06-2024 | Valoració: 10

    Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
    És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

    Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
    No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

  • aurora marco arbonés | 27-06-2024 | Valoració: 10

    Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
    És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

    Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
    No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

  • aurora marco arbonés | 27-06-2024 | Valoració: 10

    Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
    És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

    Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
    No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

  • aurora marco arbonés | 27-06-2024 | Valoració: 10

    Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
    És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

    Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
    No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

  • aurora marco arbonés | 10-05-2024 | Valoració: 10

    Nil, per començar, volia dir-te que les anotacions a peu de pàgina que has fet d'aquest magnífic relat són absolutament imprescindibles per a persones que, com jo, només coneixem la bàsica història clàssica de filòsofs, atletes, herois i personatges mitològics. Per tant, sense la teva explicació, poca cosa podria jo comentar.

    He cregut entendre que la visió del bell Diadoumenos et va despertar un record del passat d'una manera especial. Potser perquè el fet de posar com a model per a artistes contemporanis dos mil anys després, et faria recordar l'associació del personatge amb la teva pròpia figura?
    No cal dir, (ja ho han explicat d' altres comentaristes) que la descripció del bell atleta és d'una perfecció i un detall propi d'una persona com tu, que no deixes res a la imaginació del lector en quant a allò que pretens mostrar.
    La frase final és esplèndida per a entendre el que podríem considerar com la reencarnació de Diadoumenos: "Qui s'ho havia d'imaginar que, més de dos mils anys després, tornaria jo a posar com a model en escoles d'art". Genial, Nil!

  • aurora marco arbonés | 25-04-2024 | Valoració: 10

    Ha estat un plaer tornar a llegir un altre dels teus magnífics relats, tan ben estructurat, tan ben pensat i emprant el vocabulari sempre escollit i adient que et caracteritza. Ens relates, en primer lloc, els moviments rutinaris que fas a l'encetar la feina a l'oficina: obrir la porta de la terrassa i admirar el mar i el cel que s'uneixen a l'horitzó.
    La segona part, i la més important, és la trobada amb una persona a la que respectes i admires i per la que experimentes un sentiment especial. Et convida a un caputxino al port i ,en aquesta beguda, es dibuixa un cor de llet, que et fa bategar el teu per ser tan adient a l'ocasió.
    Aquesta és l'anècdota, però el valor del relat rau en la manera com ho descrius, com experimentes aquest moment en el que et sents feliç al costat d'un cor enamorat, el teu.
    Molt bon relat, Nil. I continua escrivint ara que potser ja no tindràs tanta feina. Una abraçada.



  • aurora marco arbonés | 14-06-2023 | Valoració: 10

    de les aventures infantils d'un "ros de mal pèl" que era un trapella, però no un brètol.
    Els jocs de la teva infantesa em recorden, fil per randa", els dels "xiquets" del meu barri, que jugaven, a l'estiu, fins que la mare els cridava per la finestra per anar a sopar. Jo crec que no te n'has deixat ni un. Jo, amb tres germans mascles, també m'ajuntava amb ells per a fer totes les coses que ens refereixes tan encertadament. També t'he de dir que això de tallar els bigotis al gat no se'ns va ocórrer mai, però és que no teníem gat ni animal dels que ara en diuen "mascota".

    Gairebé m'ha emocionat la teva descripció i, si tanco els ulls, veig perfectament el meu barri i com gaudíem caçant "senyorets", com dèiem nosaltres, és a dir libèl·lules, en en bassal que hi havia davant de l'església.

    Escrius molt bé, Nil, i et felicito per aportar aquests records tan estimats a la nostra actualitat, tan diferent, malauradament.

  • aurora marco arbonés | 25-05-2023 | Valoració: 10

    Nil, tens moltes anècdotes per a contar perquè has viatjat molt i has tingut moltes experiències. Aquesta que ens expliques avui, quan eres un home jove, ros i ben plantat, té un punt de generositat per part del prostitut que, perquè li agrades i vol estar amb tu, va a fer un servei per a tenir diners i llogar un espai per a tots dos. Aquesta és l'anècdota, que no arriba a fi de bé, quan te n'adones que el seu físic no et fa el pes per una qüestió estètica i de salut.
    Ara ve la segona part. El teu llenguatge és exquisit, ben conreat i delicat. Aquesta és una de les teves característiques més importants. Actualment, no tothom té cura del llenguatge com ho fas tu. Continua conreant-lo.
    Una abraçada

  • aurora marco arbonés | 03-05-2023 | Valoració: 10

    Has fet un relat molt descriptiu de la teva primera experiència sexual, promoguda ( com sol ser molt sovint ,) per un company que també ha estat "adoctrinat" per un altre.

    Jo aquí comentaria dos aspectes que són els que m'han cridat més l'atenció: per una banda, aquest sentiment de culpa que inculcaven la gent d'ésglésia amb tantes llegendes increïbles dels efectes de la masturbació, amb la qual cosa creaven una por a les criatures de la que s'haguessin hagut d'avergonyir.

    i per una altra banda, els eufemismes que utilitzes per a anomenar les parts del cos i les accions sexuals que formaven part de la manipulació de la part del cos que tu insinues sense fer-ho explícit. Aquesta és una de les característiques dels teus relats que els fan tan personals i originals.

    Continua escrivint, no ho deixis. És evident que tens encara moltes coses que contar als lectors. Una abraçada.