Abans de fer un comentari, m'agrada llegir allò que han escrit els demés lectors i, la veritat, Nil, és que no sé què puc jo afegir a l'anàlisi exhaustiva del teu relat per part dels comentaristes anteriors.
En tot cas, puc dir que el nom de LA MAR BELLA, un lloc amb un nom paradisíac, ja és un incentiu per a llegir aquesta experiència personal, amanida amb tota mena de detalls sobre els cinc sentits corporals. No els anomenaré, perquè el Sr. Garcia ja n'ha fet un recompte, i seria repetitiva la meva apreciació, però sí et vull dir que, com sempre, tens molta cura del vocabulari i les expressions que utilitzes tenen molt de color lingüístic.
No cal dir que sempre és un plaer llegir-te i que esperem la segona part. Intentaré fer-te el comentari més aviat per a aportar paraules més novedoses. Una abraçada.

Expliques, i molt bé, que aquest fet va ocórrer en la teva joventut, i que l'escrius per a que la memòria sempre el guardi amb tota la seva plenitud.
Comences, posant un marc glamurós a l'encontre amb en Jean Pierre ( els jardins de la Petite Afrique, amb plantes exòtiques i el mormol agradós de l'aigua). i, de sobte, una mirada blava, uns ulls que es reconeixen en els de l'altre i provoquen un somriure un xic vergonyós. Però el desig ja hi es, el "coup de foudre", com diuen els francesos i un "oui" a l'uníson posa en marxa el joc amorós i completament plaent per a tots dos.
L'anècdota contada pel Jean Pierre, relacionada amb Sa Altesa, el príncep Albert de Mònaco, et fa sentir important, desitjat com ho pot ser un príncep, que no deixa de ser un home a qui li agraden els joves amb ulls blaus com els teus.
No cal que et digui que aquest relat està molt ben escrit; ho saps molt bé.

als magnífics comentaris anteriors. Un relat amb descripcions molt acurades, amb un vocabulari de gran riquesa i amb un tema inquietant ateses les mirades dels espectadors.
En començar, el protagonista té una certa decepció en veure que en Juan de Dios ha fet un canvi d'aspecte que no és el que ell esperava: el cabell, tan apreciat pel escriptor per les seves connotacions una mica salvatges, ha estat rapat i ha perdut el seu aspecte sexy. També ha engreixat una mica, i aquest detall tampoc l'afavoreix.
Però, després apareix el Nico, i el protagonista rep un fort impacte en veure les semblances amb en Juan de Dios. I el xaval li ofereix una poma, el símbol bíblic de la temptació, del desig de pecar, d 'allò que està prohibit. Però no pot ni tant sols dubtar; la mirada inquisitiva de la família li ho impedeix. Molt bé, Nil. T'ho has currat .

Ja de bon principi, comences a fantasejar en veure els calçotets blau cel amb ossets, que portaven un llacets al pit. Això et va provocar un "esclat de plaer" perquè suposaves, o volies suposar, que aquella peça íntima era del teu admirat Lulo. I la imaginació es va posar en marxa. En la teva ment, us vèieu tots dos abraçats i gaudint del sexe "mentre la mel de la bresca ens brollaba a borbollons", com dius tu. Un eufemisme que utilitzes per no ser groller en l'explicació i que no deixa de tenir connotacions poètiques, que és el que tu pretens.
La història continua amb uns fets que deixen molts interrogants sobre les intencions d'en Juan de Dios i la posterior reflexió de per què no et vas deixar anar a la voluptositat del moment.
Bé, suposo que en treurem l'entrallat en el proper capítol.
Com et dic sempre, utilitzes un llenguatge molt escollit, molt adient al tema i el recurs del suspens per a tenir els lectors enganxats als teus escrits.

Nil, la primera cosa que crida l'atenció en llegir el teu magnífic escrit, és el teu domini del llenguatge, la teva capacitat per a descriure el personatge amb paraules que no estem acostumats a utilitzar ni a llegir. I no és només la descripció física la que és sorprenent, sinó també el tarannà, el caràcter, la manera de fer i de comportar-se del personatge.

No cal dir que aquest és un entreacte, és a dir, que tota la història que llegim ens porta a desitjar veure el final del relat, el desenvolupament final que ens faci fruir d'aquest escrit en quatre actes, que ens està deixant un bon sabor de boca.

Esperem el quart acte, Nil.

Nil, la primera cosa que crida l'atenció en llegir el teu magnífic escrit, és el teu domini del llenguatge, la teva capacitat per a descriure el personatge amb paraules que no estem acostumats a utilitzar ni a llegir. I no és només la descripció física la que és sorprenent, sinó també el tarannà, el caràcter, la manera de fer i de comportar-se del personatge.

No cal dir que aquest és un entreacte, és a dir, que tota la història que llegim ens porta a desitjar veure el final del relat, el desenvolupament final que ens faci fruir d'aquest escrit en quatre actes, que ens està deixant un bon sabor de boca.

Esperem el quart acte, Nil.

Quin goig deu de fer la teva terrassa perfumada de gessamí! L'ambient era perfecte per a rebre la trucada d'una persona tan admirada, com era el Lulo. Entenc el teu nerviosisme i, al mateix temps, la teva decepció en conèixer el motiu de la seva trucada. No era el que tu esperaves, però, així i tot, hi havia l'esperança de tornar-lo a veure. Això encara queda en suspens, doncs, de moment, només has arribat a la porta de la residència de l'oncle. Per tant, escriu el més aviat possible la tercera part o tots els teus lectors ens estarem mossegant les ungles d'impaciència.
Molt ben escrit, com sempre.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Nil, per començar, volia dir-te que les anotacions a peu de pàgina que has fet d'aquest magnífic relat són absolutament imprescindibles per a persones que, com jo, només coneixem la bàsica història clàssica de filòsofs, atletes, herois i personatges mitològics. Per tant, sense la teva explicació, poca cosa podria jo comentar.

He cregut entendre que la visió del bell Diadoumenos et va despertar un record del passat d'una manera especial. Potser perquè el fet de posar com a model per a artistes contemporanis dos mil anys després, et faria recordar l'associació del personatge amb la teva pròpia figura?
No cal dir, (ja ho han explicat d' altres comentaristes) que la descripció del bell atleta és d'una perfecció i un detall propi d'una persona com tu, que no deixes res a la imaginació del lector en quant a allò que pretens mostrar.
La frase final és esplèndida per a entendre el que podríem considerar com la reencarnació de Diadoumenos: "Qui s'ho havia d'imaginar que, més de dos mils anys després, tornaria jo a posar com a model en escoles d'art". Genial, Nil!

Ha estat un plaer tornar a llegir un altre dels teus magnífics relats, tan ben estructurat, tan ben pensat i emprant el vocabulari sempre escollit i adient que et caracteritza. Ens relates, en primer lloc, els moviments rutinaris que fas a l'encetar la feina a l'oficina: obrir la porta de la terrassa i admirar el mar i el cel que s'uneixen a l'horitzó.
La segona part, i la més important, és la trobada amb una persona a la que respectes i admires i per la que experimentes un sentiment especial. Et convida a un caputxino al port i ,en aquesta beguda, es dibuixa un cor de llet, que et fa bategar el teu per ser tan adient a l'ocasió.
Aquesta és l'anècdota, però el valor del relat rau en la manera com ho descrius, com experimentes aquest moment en el que et sents feliç al costat d'un cor enamorat, el teu.
Molt bon relat, Nil. I continua escrivint ara que potser ja no tindràs tanta feina. Una abraçada.