Un dels trets importants de la teva narrativa és l'estructura de l'escrit. Comences, com sempre, per la descripció ambiental dels fets. Els situes, amb detall, en un lloc determinat dins d'una fase temporal. També descrius els personatges amb els seus trets propis i, en aquest cas, parles de la tipologia dels congregats en aquesta festa platgera: els "bears i els fornits de braços i pectorals. Passes després a parlar del que, col·loquialment anomenen paquet, és a dir, la protuberància del penis dels congregats, que són de diferents mides, però que no són del tot fiables, atès que hi ha mitjans per a augmentar el seu volum. Doncs no és pas nou aquest recurs. Es deia d'en Miguel Bossé que es posava un mitjó als calçotets per a lluir un paquet més vistós.
Molt bon relat, molt interessant i ben escrit, com tots els que tu fas. L'enhorabona!

Tot i que tu dius que el vampirisme psíquic és bastant usual, aquest és el primer relat en el que et mostres amb aquesta faceta tan curiosa. És per aquest motiu que m'ha sobtat, però també m'ha semblat molt interessant pels elements que aportes en aquest recorregut per les platges d'arreu. La visió de cossos joves i ben formats et porta a voler xuclar aquesta joventut que et faria ser gairebé immortal. Evidentment, és només un desig, un deliri momentani, però està molt ben relatat, com fas tu sempre, sense deixar-te cap detall per a que el lector estigui pendent de cada paraula. L'enhorabona, i segueix escrivint per al gaudi de tothom.

Nil, com fas habitualment, abans dels fets principals, fas una descripció ben completa del temps i de l'espai. En aquest cas és la nit de sant Joan i l'espai l'espigó de Bogatell. Vas presentant , fil per randa, totes les persones que formen part de l'operatiu de la revetlla, per tal de que tot estigui sota control en una nit tan especial.
I, al final d'aquesta completa explicació, apareix ELL, el llamp que et deixa sense alè: un sergent amb tots els atributs físics que es poden demanar a un home impressionant. No deixes de mencionar cap dels seus atractius: pit, cul, paquet, ulls, llavis, dents, ulls... En menjar-te la cirereta de la coca de fruita, has tingut un desig irreprimible: fer-li un mos al mugró, un desig que et teu cap ha copsat i que li ha provocat un somriure.
Un relat molt ben plantejat i molt sucós!

Una de les característiques dels teus relats és la perfecta exposició de l'escenari i dels fets que allí succeeixen. Expliques pas a pas, en una perfecta correlació, tot allò que va succeint per acabar en el "jamais vu". La singularitat dels mots que utilitzes fan d'aquest relat eròtic una petita obra d'art. Una de les coses que m'ha cridat l'atenció és "el lúbric gemec" que, en descarregar, coincideix amb l'estrèpit d'un coet i el castell de focs que ocasiona. És una imatge molt gràfica i, al mateix temps, molt original.
Com sempre, escrius amb molt de cura i amb un vocabulari molt escollit. L'enhorabona.

Per començar, expliques, amb tot detall, l'escenari del relat: un lloc "emporcat, com tu dius, de llaunes de cervesa, mocadorets de paper, i alguna calceta de capellà. He he de reconèixer que no havia sentit mai aquesta expressió i que, si no n'haguessis donat l'explicació a peu de pàgina, jo hagués quedat "in albis" Era necessària, sens cap dubte, la neteja de la platja pels usuaris matinals, ocupació, que, pel que sembla et corresponia a tu. També estic "in albis" de l'expressió "cruising", és a dir l'activitat sexual darrera dels arbustos.
Molt bona la visita del peix gros de l'ajuntament per a revisar la duna i la sorpresa de trobar-s'hi dos rossos plataners. "Real como la vida misma". Suposo que aquestes coses passen en les platges, quan fa calor i el cos bull.
Nil, escrius molt bé, ja ho saps, però t'ho repeteixo per l'esforç que fas en relatar-nos aquestes històries personals o fictícies. No saps que els escriptors som uns fingidors? Ens empatollem històries pròpies i alienes, només per plaer d'escriure i de relatar moments que haguéssim volgut viure o que ens inventem per als lectors. Eiii, no dic que sigui el teu cas.

Abans de fer un comentari, m'agrada llegir allò que han escrit els demés lectors i, la veritat, Nil, és que no sé què puc jo afegir a l'anàlisi exhaustiva del teu relat per part dels comentaristes anteriors.
En tot cas, puc dir que el nom de LA MAR BELLA, un lloc amb un nom paradisíac, ja és un incentiu per a llegir aquesta experiència personal, amanida amb tota mena de detalls sobre els cinc sentits corporals. No els anomenaré, perquè el Sr. Garcia ja n'ha fet un recompte, i seria repetitiva la meva apreciació, però sí et vull dir que, com sempre, tens molta cura del vocabulari i les expressions que utilitzes tenen molt de color lingüístic.
No cal dir que sempre és un plaer llegir-te i que esperem la segona part. Intentaré fer-te el comentari més aviat per a aportar paraules més novedoses. Una abraçada.

Expliques, i molt bé, que aquest fet va ocórrer en la teva joventut, i que l'escrius per a que la memòria sempre el guardi amb tota la seva plenitud.
Comences, posant un marc glamurós a l'encontre amb en Jean Pierre ( els jardins de la Petite Afrique, amb plantes exòtiques i el mormol agradós de l'aigua). i, de sobte, una mirada blava, uns ulls que es reconeixen en els de l'altre i provoquen un somriure un xic vergonyós. Però el desig ja hi es, el "coup de foudre", com diuen els francesos i un "oui" a l'uníson posa en marxa el joc amorós i completament plaent per a tots dos.
L'anècdota contada pel Jean Pierre, relacionada amb Sa Altesa, el príncep Albert de Mònaco, et fa sentir important, desitjat com ho pot ser un príncep, que no deixa de ser un home a qui li agraden els joves amb ulls blaus com els teus.
No cal que et digui que aquest relat està molt ben escrit; ho saps molt bé.

als magnífics comentaris anteriors. Un relat amb descripcions molt acurades, amb un vocabulari de gran riquesa i amb un tema inquietant ateses les mirades dels espectadors.
En començar, el protagonista té una certa decepció en veure que en Juan de Dios ha fet un canvi d'aspecte que no és el que ell esperava: el cabell, tan apreciat pel escriptor per les seves connotacions una mica salvatges, ha estat rapat i ha perdut el seu aspecte sexy. També ha engreixat una mica, i aquest detall tampoc l'afavoreix.
Però, després apareix el Nico, i el protagonista rep un fort impacte en veure les semblances amb en Juan de Dios. I el xaval li ofereix una poma, el símbol bíblic de la temptació, del desig de pecar, d 'allò que està prohibit. Però no pot ni tant sols dubtar; la mirada inquisitiva de la família li ho impedeix. Molt bé, Nil. T'ho has currat .

Ja de bon principi, comences a fantasejar en veure els calçotets blau cel amb ossets, que portaven un llacets al pit. Això et va provocar un "esclat de plaer" perquè suposaves, o volies suposar, que aquella peça íntima era del teu admirat Lulo. I la imaginació es va posar en marxa. En la teva ment, us vèieu tots dos abraçats i gaudint del sexe "mentre la mel de la bresca ens brollaba a borbollons", com dius tu. Un eufemisme que utilitzes per no ser groller en l'explicació i que no deixa de tenir connotacions poètiques, que és el que tu pretens.
La història continua amb uns fets que deixen molts interrogants sobre les intencions d'en Juan de Dios i la posterior reflexió de per què no et vas deixar anar a la voluptositat del moment.
Bé, suposo que en treurem l'entrallat en el proper capítol.
Com et dic sempre, utilitzes un llenguatge molt escollit, molt adient al tema i el recurs del suspens per a tenir els lectors enganxats als teus escrits.

Nil, la primera cosa que crida l'atenció en llegir el teu magnífic escrit, és el teu domini del llenguatge, la teva capacitat per a descriure el personatge amb paraules que no estem acostumats a utilitzar ni a llegir. I no és només la descripció física la que és sorprenent, sinó també el tarannà, el caràcter, la manera de fer i de comportar-se del personatge.

No cal dir que aquest és un entreacte, és a dir, que tota la història que llegim ens porta a desitjar veure el final del relat, el desenvolupament final que ens faci fruir d'aquest escrit en quatre actes, que ens està deixant un bon sabor de boca.

Esperem el quart acte, Nil.

Nil, la primera cosa que crida l'atenció en llegir el teu magnífic escrit, és el teu domini del llenguatge, la teva capacitat per a descriure el personatge amb paraules que no estem acostumats a utilitzar ni a llegir. I no és només la descripció física la que és sorprenent, sinó també el tarannà, el caràcter, la manera de fer i de comportar-se del personatge.

No cal dir que aquest és un entreacte, és a dir, que tota la història que llegim ens porta a desitjar veure el final del relat, el desenvolupament final que ens faci fruir d'aquest escrit en quatre actes, que ens està deixant un bon sabor de boca.

Esperem el quart acte, Nil.

Quin goig deu de fer la teva terrassa perfumada de gessamí! L'ambient era perfecte per a rebre la trucada d'una persona tan admirada, com era el Lulo. Entenc el teu nerviosisme i, al mateix temps, la teva decepció en conèixer el motiu de la seva trucada. No era el que tu esperaves, però, així i tot, hi havia l'esperança de tornar-lo a veure. Això encara queda en suspens, doncs, de moment, només has arribat a la porta de la residència de l'oncle. Per tant, escriu el més aviat possible la tercera part o tots els teus lectors ens estarem mossegant les ungles d'impaciència.
Molt ben escrit, com sempre.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.

Què puc dir-te jo que no t'hagin dit, amb paraules molt encertades, tots els altres comentaristes?
És evident que en Lulo, el gitanet, t'agradava i que tu feies tot el possible per a veure'l en quan en tenies ocasió. I, aleshores, ens expliques una escena concreta d'un dia on regna una calor tòrrida, amb l'ambient del "zumzeig de les abelles amb el perfum de les anglesines". Ja tenim l'ambient, ara passem a l'acció: la provocadora visió del Lulo amb el cos mig nu que a tu et provoca un sentiment de desig, expressat en la seva descripció. El contemples com una "deïtat hermafrodita" i descrius el seu cos des del tors fins al pubis amb paraules delicades i encisadores, com la seva mirada. T'ofereixes a remullar-lo i l'esquitx que et salta "en tocar l'aigua la seva pell bruna" et desperta tot el desig i fa que els teus llavis assedegats tastin "la seva suor a gustet pol·lució nocturna"

Nil, es un relat amb una estructura perfecta. Primer ens poses en antecedents de qui és el Lulo. Després prepares l'ambient per a passar a l'acció, que ens relates amb un lèxic ple de connotacions eròtiques. I, finalment, ens deixes amb el desig de saber-ne més.
No sé si es pot dir millor, però, sense cap dubte, ningú ho diria com tu.