Coses més estranyes segur que haurem de veurem. D'embolics i de papers. D'evidències i incoherències, em demano, si ens faran riure, com el bon jutge.

M'has arrencat un somriure, d'aquells de veritat i en només 4 ratlles!
Enhorabona! Vaig a llegir-te més =)

I bé, el director estava sentenciat, si hagués xerrat, segur que s'hagués enverinat amb les seves paraules!

He escollit aquest relat a l'atzar, o potser no, el títol m'ha cridat l'atenció.
I bé, he trobat un relat deliciós amb molt bones imatges que m'han encongit una mica el cor, en Joan, nostàlgic de la feina o potser hauria de dir, nostàlgic de qui va ser...
Més enllà d'una història molt ben construïda i amb unes paraules perfectament triades, em trobo amb un text que fa pensar: totes aquelles coses que ens dolen i ens saben greu, però no som capaços d'expressar.
En fi, enhorabona!!!

Molt bon vespre Aleix,

Primer de tot, moltes gràcies per les teves paraules (que han pujat l'autoestima de les meves) i m'han permès conèixer un autor nou!

He fet un cop d'ull als títols dels teus relats i, finalment, per començar he escollit aquest primer: L'antiga via del tramvia. Per què? Perquè m'agraden les coses velles, m'agraden els records, que ens fan ser com som sense adonar-nos, i de vegades, fins i tot, si em sento molt melangiosa o nostàlgica, sóc capaç d'enyorar temps i paisatges que no he viscut.

És per això, que he volgut veure on em duia l'antiga via del tramvia. I bé, vull dir-te molt sincerament, que, gràcies a les teves paraules, la bona tria, l'ordre adequat, el to, el do de fer-les sentir properes, he tingut moltes ganes de seure i esperar el 70, o potser el 71? Bé, si mai m'animo, potser no faig cap dels dos i agafo el 36, que encara no sé on em dura.

Una abraçada,

Laia

Vull disculpar-me perquè he escrit "hem faran patir" quan hauria de dir "em faran patir".
Per què sempre es veuen aquestes BESTIESES quan el relat ja ha estat publicat?

La foscor em fa por. Caminar per un espai completament fosc, m'aterreix. Em fa por sentir sorolls i el tacte de qualsevol cosa, enmig d'un espai fosc. Mai no he volgut sentir-me sola, quan sé que no ho estic. En fi, les teves tres nits m'han dut a les meves pors d'infància que encara són dins meu.

Un molt bon relat!!

Karkinyoli

M'ha agradat el teu text, i com han comentat d'altres "relataires" especialment el final. M'agradaria pensar que hi haurà una segona part, on podrem deixar d'esperar,entrellaçar-nos per canviar les coses, barrejar i barrejar els nostres colors.

Un plaer llegir-te!

Karkinyoli

M'has fet recordar que jo també me les vaig depilar, les celles. No eren pas massa gruixudes però un bon dia em vaig tancar la lavabo i les vaig llimar fins que van ser dos filets. Des d'aleshores que no m'han tornat a créixer, o ho han fet molt poquet. Però té coses bones, pots anar de rossa i de morena que ningú no sap ben bé quin és el color original.
En fi, et retrobo i em trobo relats fantàstics. Quina bona tarda de diumenge!
Una abraçada,
Laia

És diumenge, i a casa meva ho és de debò: silenci i tardor. Espero dilluns sense voler-lo. Per sort m'he trobat amb el teu relat! Fantàstic! Et faré cas, aniré cap a la nevera i seguiré esgotant la tarda. Ara, però, amb un somriure i disposada a gaudir-la!
Una abraçada!

Després de molt de temps he decidit tornar a aquest espai i escriure els meus contes atrotinats.
Ha estat un plaer retrobar-te i llegir-te una altra vegada.
Un 10 per aquest conte! Els secreters i alguns objectes vells que sempre sembla que amaguin secrets o, si més no, ens ajuden a imaginar-nos els secrets i les històries que voldríem que tinguessin.
Una abraçada!

Després de molt de temps, més de dos anys!, he decidit tornar a aquest espai i escriure els meus contes atrotinats.
Ha estat un plaer veure que tu no has parat d'escriure. Tinc molta feina, doncs!
Pots dir-li a la pissarreta que no pateixi, em penso que no desapareixerà mai de la imaginació de moltes nenes i dones que han jugat a ser mestres. =)

En primer lloc voldria donar-te les gràcies pel teu comentari a un dels meus relats. Sembla mentida que hi hagi gent disposada a fer malbé un espai com aquest, on les persones que hi escrivim tenim ganes de compartir i aprendre coses noves. Deu ser que no tenen res a oferir i s'autocompadeixen fent la guitza... En fi!
Tot i això, de tot se'n treu alguna cosa bona i a mi, m'ha servit per descobrir un autor excel·lent! He decidit començar pel principi i, ara, ja puc ben dir que no pararé fins que no arribi al darrer!
Ens presentes un text amb una estructura treballada, original i ben pensada, la llengua és planera i ajuda a dibuixar somriures (nostàlgics, burletes, enfadats, mandrosos i entusiastes!) Tothom té sopars de gent que fa temps que no veu i tot -gràcies als AB- esperem que n'hi hagi per molts anys!
Enhorabona!
Laia

he decidit celebrar les meves derrotes amb vi. Cal saber perdre i viure el dolor.
M'ha agradat molt! aquest relat!
Et seguiré llegint!

De vegades els fantasmes i les emocions del passat tornen sense que els ho demanem... i encara menys ho desitgem, oi?
M'ha agradat que cerqués el nom pel google, és un sincer, qui no ho ha fet, per impotència o pel plaer d'autocompadir-se?
Podem enterrar moltes coses, convertir-les en fantasmes, però el desig és lliure, encara que desitgem controlar-lo.
Moltes felicitats! Et continuaré llegint!
Laia

He decidit escollir un relat teu a l'atzar, distreta he anat llegint títols i m'he decidit per aquest perquè la tieta Laia i jo compartim una cosa, el nom. Ens separem molts anys i una vida molt diferent, però el teu relat m'ha fet pensar en totes les tietes Laies a qui van ensenyar a viure, patir i morir en silenci.
Enhorabona, de veritat, et seguiré llegint!
Una abraçada,
Laia