Cercador
TINC LA LLUNA AMAGADA SOTA EL COIXÍ
Un relat de: DANAno és pas difícil somiar-te,
el feixuc és despertar
i saber-te lluny del meu costat.
Perquè tan sols tu i jo sabem
allò que ignora la gent,
i quan d’amor s’amaga
dins d’un gest indiferent.
I potser és per això
i per altres coses que no et dic,
que cada nit
tinc la lluna amagada sota el coixí,
entre guspires de somnis
i racons adormits.
Comentaris
-
Sensacional[Ofensiu]polamat_ | 28-01-2013 | Valoració: 10
Prenc el teu poema com a objectiu, com allò que algun dia m'agradaria escriure.
De gran natural·litat i sentiment i amb un cert to nostàlgic. Sensacional!
Tot just m'estic iniciant amb la lírica. Et faria res llegir el meu (Collioure) i dir-me algun consell o correcció?
Salutacions
-
Quin títol !!![Ofensiu]Atlantis | 24-01-2013
M’ha atrapat el títol del poema. Això de tenir la lluna amagada sota el coixí és molt bonic, potser perquè jo també jugo amb la lluna.
Un poema d’enyorança. De somnis. Gairebé una cançoneta.
Petoons
-
Dana[Ofensiu]Gabriel M. | 22-01-2013 | Valoració: 10
Senzill i polit, un poema molt bell:
"i per altres coses que no et dic,
que cada nit
tinc la lluna amagada sota el coixí,
entre guspires de somnis
i racons adormits"
i un final meravellós.
Salutacions,
Gabriel M. -
Bella imatge[Ofensiu]Mena Guiga | 22-01-2013
La lluna sota el coixí.
La lluna és onírica i màgica i alhora una rialla blanca dins la fosca.
El poema em fa pensar en dos amants. El que ella sent. No?
Senzill i que arriba.
Mena
l´Autor
55 Relats
80 Comentaris
47887 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89