TINC LA LLUNA AMAGADA SOTA EL COIXÍ

Un relat de: DANA
Saps molt bé que, per a mi,
no és pas difícil somiar-te,
el feixuc és despertar
i saber-te lluny del meu costat.
Perquè tan sols tu i jo sabem
allò que ignora la gent,
i quan d’amor s’amaga
dins d’un gest indiferent.
I potser és per això
i per altres coses que no et dic,
que cada nit
tinc la lluna amagada sota el coixí,
entre guspires de somnis
i racons adormits.

Comentaris

  • Sensacional[Ofensiu]
    polamat_ | 28-01-2013 | Valoració: 10

    Prenc el teu poema com a objectiu, com allò que algun dia m'agradaria escriure.
    De gran natural·litat i sentiment i amb un cert to nostàlgic. Sensacional!

    Tot just m'estic iniciant amb la lírica. Et faria res llegir el meu (Collioure) i dir-me algun consell o correcció?


    Salutacions


  • Quin títol !!![Ofensiu]
    Atlantis | 24-01-2013

    M’ha atrapat el títol del poema. Això de tenir la lluna amagada sota el coixí és molt bonic, potser perquè jo també jugo amb la lluna.

    Un poema d’enyorança. De somnis. Gairebé una cançoneta.

    Petoons

  • Gabriel M. | 22-01-2013 | Valoració: 10

    Senzill i polit, un poema molt bell:

    "i per altres coses que no et dic,
    que cada nit
    tinc la lluna amagada sota el coixí,
    entre guspires de somnis
    i racons adormits"

    i un final meravellós.

    Salutacions,

    Gabriel M.

  • Bella imatge[Ofensiu]
    Mena Guiga | 22-01-2013

    La lluna sota el coixí.
    La lluna és onírica i màgica i alhora una rialla blanca dins la fosca.
    El poema em fa pensar en dos amants. El que ella sent. No?


    Senzill i que arriba.


    Mena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

42630 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.