Agenollada

Un relat de: Montseblanc
Ara, agenollada davant la teva làpida, em venen al cap totes les altres vegades que vaig estar agenollada davant teu. Gairebé cada dia, quan arribaves de l’oficina, només entrar, llençaves la cartera damunt el sofà, t’abaixaves els pantalons i m’ordenaves que m’agenollés i et relaxés. Deies que jo no feia res en tot el dia i que m’havia d’esforçar a fer feliç a l’home de la casa. Va ser un error meu –ja m’ho deies, que era una oblidadissa– no advertir-te que havia deixat de prendre la medicació per l’epilèpsia.

Comentaris

  • agenollada[Ofensiu]
    MARIABEATRIZ | 15-11-2020 | Valoració: 9

    M agradat molt,curta però precissa.s´enten molt bé.

  • Gràcies Montseblanc. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-10-2020

    Gràcies Montseblanc, per la teua visita i el teu comentari, on em dius que "l'amor és multiplicat pel mirall", i que t'ha vibrat en el teu cor.
    Una abraçada i fins a l'altra.

  • Justícia poètica[Ofensiu]
    Akeron343 | 15-10-2020 | Valoració: 9

    ...hi ha actituts que s'haurien d'haver extinguit amb els Neanderthals.

    Cada dia podem corroborar que aquest "ramal mental pre-humà" encara cueja entre nosaltres amb quotidiana i corprenedora normalitat, fet que, si sobrevivim a coronavirus i corrents polítics heretats de la primera meitat del segle XX, ens hauria de fer reflexionar amb intensitat com és que no ho hem extirpat de la nostra societat del segle XXI, que no avança per tants pesos que arrosseguem de l'edat de pedra...

    A on vull arribar amb aquesta desmesuradament reinflada reflexió, és que aquest gir final, fa incontenible la riallada i dóna el regust de justícia poètica al conjunt.

    I tot amb aquesta brevetat quirúrgica i mesurada... quina enveja osssti!! ;)

  • BEN TROBADA[Ofensiu]
    Ravegal | 14-10-2020

    Feia dies que no entrava a la pàgina. Ben trobada, la teva presència i ben trobada la idea del conte. M'has agradat, com sempre.

  • perfecte[Ofensiu]
    Atlantis | 12-10-2020

    Un mini-conte perfecte amb tots els ingredients i amb un final d'humor negre. Parla de moltes coses, una d’elles de la submissió de la dona i de la revenja. El final és sorprenent i tanca el conte amb un somriure.

    Escrius molt bé. Tornaré a llegir-te

  • Bona mossegada[Ofensiu]
    Jam Malson | 09-10-2020 | Valoració: 10

    D'això se'n diu una mossegada alliberadora.

  • Canela fina | 08-10-2020 | Valoració: 10

    Pot sonar com una simple onomatopeia però m'has deixat sense paraules. Així que si, és un BUF així en majúscules que m'ha capgirat l'estómac. Genial.

  • Delhi Escorts Service[Ofensiu]
    shivanirawat | 08-10-2020

    I always read such kind of articles and this was one of them please share more blogs like this thanks for sharing this article.
    Independent Delhi Escorts

  • Sotragada[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 06-10-2020 | Valoració: 10

    El cervell pateix d'una sotragada quan acaba de llegir el text. Bé, potser hauríem de dir-ne "convulsió",no trobeu? A banda, a mi sempre se'm fan curts els teus relats, donarien per un munt de situacions derivades, però, esclar, aleshores l'efecte impactant que busques (i trobes, com hi ha món!) quedaria diluït. Estic convençut que la fusió d'un bon grapat dels teus textos breus donarien lloc a una narració trepidant, provem-ho?

  • Brutal[Ofensiu]
    Serji | 02-10-2020 | Valoració: 10

    Res més a afegir, Montse.

  • Tal faràs...[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-10-2020

    Una bona mostra d'humor negre, Montseblanc.
    A aquest home tan arrogant potser li haguessin vingut bé unes quantes bastonades, abans de dir que la seva dona no feia res i no tingués en compte la malaltia que patia.

  • Espetecs[Ofensiu]
    kefas | 30-09-2020

    El títol m'ho ha fet pensar, però la primera línia ho ha desmentit.
    Mira, m'ha explicat d'entrada la neurona, una altra metàfora de les relacions entre Madrit (Que no ñ) i Catalunya. Semblava clar, el marquès dominador exigint a la minyona l'acompliment dels seus deures servils. I la mucama, a contracor, es posava a fer efectiu el contracte escrit amb sang. I llavors, el que passa, amb els nervis de la humiliació es desferma la ràbia i la dentadura comença a espetegar, com la bandera del relat anterior, i ve d'un valga'm déu que no enganxi tot el que balanceja entre llavis. Perquè, que jo sàpiga el manso no mort desangrat com al relat. I, si no us ho creieu, orienteu els pàmpols a ponent i oireu els xisclets de la Ayuso reivindicant els drets sagrats dels éssers superiors que allí habiten.
    Molt bé, Montseblanc, conserves el nervi per fer florir la ploma.

  • Erotisme d'n passat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-09-2020 | Valoració: 10

    Molt divertit, Montseblanc.
    Doncs t'enrecordaves d'aquell home que ja estava mort i feies l'amor agenollada, ja que era l'home de la casa. Així que feies un bon amor. M'ha agradat llegir-te de nou.
    Quan pugues i tingues temps, en la meua pàgina.
    Gràcies.
    Saluts i cuida't...

  • La naturalesa actua[Ofensiu]
    aleshores | 29-09-2020

    però per camins insospitats!

  • Hola![Ofensiu]
    Anaïs | 29-09-2020

    Bones guapa,
    un toc d'humor, negre m'atreviria a dir, davant la pèrdua d'algú estimat i proper. Clar i directe, però, davant dels sentiments contradictoris. Ho he endevinat?
    Espero que estiguis molt bé tu i la teva família.
    Un somriure,
    Anaïs

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: