Em sembla que sobren les paraules, petita.
Si sempre havia pensat que el fet de no haver conegut els avis no em produïa grans mals de cap, perquè sempre me n'han parlat els pares, ara penso tot el contrari. Cap paraula podrà superar el valor d'un record.

I, per sort, mentre aquests records siguin presents, els avis seguiran estant molt aprop.
Un petó, petita.

QUE BONIC!! :)

Quina descripció! I quins ulls...
Els teus ulls són realment bonics i algun dia, estic completament segura que les ferides que han causat aquestes ulleres es curaran.
Arribarà un dia en que les maleides ulleres hauran caigut a terra, s'hauran trencat i tu les hauràs trepitjat!

Estic segura que sempre hi haurà algú al teu costat que t'ajudi i t'animi a curar les ferides i que un dia, aquest mal haurà acabat.

Ànims i endavant!!! :)

Precisament aquestes paraules són les que hauríem de dedicar cada dia a aquelles persones que més ens estimem!

Enhorabona, m'encanta! :)

M'ha encantat, quin bon rollo!

et llegeixo i et rellegeixo i tot el que veig escrit m'encanta!
quin final! tot detall era poc després de llegir-ne l'últim! què fantàstic!!

pel què fa al meu comentari, moltes gràcies! m'agrada molt veure que em llegeixes i és tot un honor que ho facis, ja m'agradaria a mi escriure com tu... jo tan sols sóc una aficionada que molt de tant en tant de la seva ment en surten unes quantes paraules, res més.

moltes gràcies i evidentment, et seguiré llegint =)

una abraçada molt forta!

Tot aquest conjunt de sentiments m'han deixat sense un paraula per descriure el què m'has fet sentir.
Un text trist i intens. M'agrada. Perquè un text sigui maco no ha de ser per res divertit.

Et seguiré llegint...
Ptons i molts ànims!!

nena! ja saps el ke penso dl txt.. d la reflexio d totes akestes paraules. m'encanta ja tu vag di... i tu torno a repetir, és preciós!!
un ptonet =)

Un final colpidor!
llegia la teva història i cada vegada sentia més ganes de trobar notetes amb la lletra verda, lligada i petita... però desgraciadament arriba el final i les notetes et gelen el cor.
M'ha agradat molt!

uuff! m'has trencat el cor... potse per l'xperiència viscuda a casa, o potse pel tema en sí però el què sí que és segú per la tva expressió

et seguiré llegint..

una forta abraçada

Quin moviment de sentiments i records...
alguna vegada crec que he sentit una sensació semblant i creu-me és realment com l'has descrit..
m'encanta

petonss

M'ha encantat i comparteixo cada una de les idees que has plasmat. Comparteixo la sensació de l'amor, les preguntes respecta aquesta i comparteixo la hipocrasia de moltes persones que ja poden dir que l'amor, que la sinceritat, que la vida és bella, però que en el fons els corroeix l'odi i l'enveja.
Felicitats!!

Et seguiré llegint.. =)

És impresionant... m'encanta aquest poema, aquest relat, aquesta història i aquest amor.

No en tinc ni idea de fer poemes i admiro aquelles persones que tenen aquesta gran capacitat.
Felicitats!!

Molt bones!
Estic d'acord, al contrari que tu, i gràcies per la teva siceritat; en moltes coses que exposes com el fet que la paraula gràcies en moltes ocasions no se sent amb el seu vertader significat sinó que surt rutinàriament. Molt ben exposat.

Pel què fa al meu relat, altra vegada et dono les gràcies per exposar el què penses realment. És evident, que jo també conec moltes persones que viuen el dia a dia i són felices, en aquestes, hi ha dies que jo m'hi incloc. El fet de dir la veritat sempr el defeso, trobo que s'ha de dir, encara que a vegades pugui fer mal, aixòsí, sempre d'una manera respectuosa. Però el què exposa aquest relat no és una idea general.. sinó uns sentiments plasmats en ocasions que ens podem trobar al llarg de la vida... i sí, penso que la veritat fa mal tot i que sóc partidària de dir-la. També defenso el meu argument que es viu molt més feliç deixant els problemes al marge... encara que no sigui el millor per ningú.

De totes maneres, moltes gràcies

Et seguiré llegint. =)

Hola de nou!
m'encanten les teves històries, els teus petits i gran detalls que surten en elles, les tves descripcions, els teus finals... m'encanta posar-me davant de la pantalla i viure una història sense necessitat de complicar-me la vida, ni d'engegar la televisió, ni la ràdio, simplement llegint els teus relats.

sense cap mena de desig de fer-te la pilota ni molt menys, no existeix motiu, ni tan sols ens coneixem; et puc dir que m'encanta com escrius i m'agradaria molt saber-ho fer tan bé com tu... de totes maneres em conformo en poder-ne ser una lectora.

Pel què fa al meu text, moltes gràcies pel comentari i dir-te que va sortir un dia a la nit, ja deu fer prop d'un any degut a l'obligació de presentar un text per st. jordi a l'institut i d'aquí en va sortir aquest petit relat, que m'hagués encantat que la història fos certa... però bé, sempre podem crear les nostres pròpies històries..


et seguiré llegint, no ho dubtis
un petó!