Catalunya és una Dona.

De Salses a Guardamar
I de Fraga a Maó
Catalunya es una Dona,

Catalunya , es mare ,es dona forta
Conreuadora pagesa.

Catalunya n'es un ventre sensible.
Es Gea, es fertilitat contra la delicadesa del mimbre
Es feta de rocs i de fusta.
Es Sang sang , cor i fetge.

De llavis de perla que besa l'aire del poble
De paratges poètics que s'alcen ben amunt on dorm l'àngel nostre
On el paradisíac sostre.

Es un rostre romàntic, cabells de fulles verdes,
De pell ibèrica i sang mediterrània, que bombeja
Pel cos i en fa bandera , que oneja al vent
Despertant dels vents del nord, la seva enveja.

Quatribarrada de mar , i de terra,
De muntanya verda ,de neu i de sorra.

Catalunya es una dona maltractada
Que no pot , no borra,
Un matrimoni obligat, d'un marit que colpeja
I borda.

Castellá barbut, brut i sapastre
El que hauria de ser un germà ibèric,
Es un opressor histèric,
Que apreta amb els punys de la ràbia
I amenaça "con su guadaña".

D'una violació comesa , per un pobre
Germà desnutrit ,obligat per una Castella
Que amenaça, i que va guanyant ventatge
A cop de fer xantatge.

En nasqué una generació d'herois fets de la calor del sud
Brava i valenta , i la força honesta de la dona catalana.

Jo fill d'aquest coit, pogue escollir entre el violador
O la violada, i m'he quedat amb la dona que de mi es va quedar
Prenyada.

Catalunya que m'has vist néixer i créixer.
Com podria jo escollir l'home , que sols neix
Creix fecunda i es floreix, o la dona que neix creix
I dona vida, que segueix l'espècie , que viu i fa cria.
Que n'es l'esperança i la vida.

Dones maltractades , lliberteu-vos ,
No vogueu res dels mesquins que no os estimen.
Que us condemnen a la gana , us aprimen
D'insults i de pallisses

Dona Catalana , volguí el pacte igual
Entre els germans ibèrics.
Prou de desgraciats histèrics
Prou de cridòria Jacobina
Prou de escopir al rostre
D'una bellesa tan ruda i a l'hora tan fina.