... tota la raó, el que passa és que la preocupació hi és i es barreja amb el sofriment.
El teu poema emet moltíssim amb poques paraules. Va ple de sentiment i de sentit, d'una enyorança que es troba en la vida de qualsevol persona. El trobo molt real i molt expressiu.

... sí, potser sí que sóc massa optimista. M'ha impressionat la teva poesia. És realment realista, a més no poder, potser. Tot i que és curta, defineix d'allò més bé la societat on vivim.

... manera penso el que penses tu.
'ACARONA'M' m'ha semblat un relat molt bonic. Tant de bo aquest tipus de realitat es produís sovint.

Sí, sóc molt pessimista, penso que mentre nosaltres ens mengem a la Terra, aquesta se'ns menja a nosaltres. A més no crec en la llum, si en parlo és perquè amb humans és impossible.
La humanitat viu així, entre el bé i el mal. però som una societat molt individualista. Sovint ens emprenyem i li fotem la culpa al del costat. Sembla que en queden ben poques, de paraules tendres. M'ha agradat el relat com a utopia. No crec que mai ens arribem a entendre de debò.

... que et refereixes a la rutina capitalista que dels mitjans de comunicació cobrem, per desgràcia, a pals.

... molt com perfiles això de recórrer uns llavis poèticament. Resulta molt vívida, la teva manera d'expressar.

... perdó per haver escrit subtil amb dues 't'.

Hola.

T'escric una resposta concreta al teu comentari 'Desamor' que em vas fer el dia tres de desembre del dos-mil vint-i-tres al meu relat 'ESCAPADA A RISC', relat publicat a relats el dia vint-i-quatre de novembre del mateix any.

Jo crec que la desesperació amorosa la viu tothom d'una o altra manera.I sí, tens molta raó amb el trencaclosques. Estic força d'acord amb el que expliques després.


Sergi

Sí, realment, jo em pregunto sovint què carai és el cel com a paradís i me'n faig creus. El plaer sexual ja és prou difícil al que hom anomena purgatori com per a que ens prometin ser sobre un núvol i sota les ombres d'un "Déu" que vés a saber qui collon se'l va inventar.


Sergi

Hola, Rosa. Et responc al comentari que em vas fer el vint-i-quatre de novembre del passat any dos-mil vint-i-tres al meu relat 'ESCAPADA A RISC' (24--11-23).

Crec que és cert que un altre amor pot omplir més, però la veritat és que en el meu camí m'hi entrebanco molt. Tens molta de raó amb el que dius sobre l'enyorança i la frustració, a parer meu. El meu dol pot arribar a ser molt fosc, sóc extremadament romàntic, la veritat. També anoto que la meva felicitat és força tremolosa i et donc les gràcies per dir-me que vaig plantejar bé el relat.


Sergi

Tot un cant profund a l'exaltació de la virtut amorosa. Entre paraules dolces i cançó, l'escalfor, el plaer, entre d'altres... i l'obertura cap al sorprenent embolcall de la sensual i extrovertida sortida a l'alliberació d'una dolça companyia, diria que més que això.

... poesia que emet una emoció d'un tipus que, personalment, em sembla quasi utòpic. Tant de bo, quan busquem o bé esperem la resposta d'amor de l'altre, fos així.


Sergi

Ets un gran encisador, de bona fe.


Sergi ; )

Moltes mercès, sincerament, pel teu comentari.

Aquesta teva poesia m'ha semblat un cant molt noble i ric, amb matisos molt místics o bé metafísics, com ho prefereixis tu.

La recerca de la llibertat, sigui quina sigui, és l'anhel humà que dóna esperances, i així he copsat jo un bon mirall d'això en els teus versos.

Agraït de llegir-te i amb afecte,


Sergi

És evident que no és un acte barroer que un gay llançi piropos a tort i a dret doncs no és una discriminació, sinó una expressió afalagadora. La incomoditat que se'n pot derivar o no és variable, ara bé, quan es tracta de barallar-se'n despòticament, jo humilment i sincerament, dins la meva opinió, crec que és fora mida. En tot cas, la cultura que exposes en el text complet és d'una excel.lència molt gratificant.


Sergi