Cercador
No vull ser.
Un relat de: Sergi Elias BandresComentaris
-
Anormals?[Ofensiu]Nil | 03-06-2022
Aparento 10 anys menys, ara fa un any vaig comença una feina dins la mateixa empresa que guanyo molt més, he cobrat una herència amb la qual he pagat el deures i encara me n'ha sobrat un raconet, m'he mudat al pis guanyant unes terrasses fantàstiques, tinc salut!, modestia a part mai m'han dit lleig!, soc una persona que es fa amb gran facilitat amb tothom tot i que mai he tingut parella, no tinc amics per sortir....etc. I tot i amb això et diré que sóc una ànima solitària, no hi un que s'assembli a mi tot i ésser bessó. I Adesiara em pregunto què faig aquí?, He vingut per a quedar com a llavor de patates que ja comencen a grillar-se? Per això llegint el teu relat em sento solidari i identificat...Sort tenim de que som auto-ficients amb nosaltres
mateixos...Ara com ara allò que em que dóna sentit a la meva vida és aquest espai de Relats en català on público els meus poemes de caire homoeròtic sense rivalitat ni competència... Som anormals? -
De vegades...[Ofensiu]Canela fina | 22-05-2021
Jo també em sento així...
Però sempre acaba arribant un somriure que duu a un altre somriure.
Talment, ben trenades tan àrdues paraules.
Abraçada :) -
Ets sent fóra de tu[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 21-04-2021 | Valoració: 10
El teu món interior està sofrint. Trobe aquest relat que és dins de tu amb una força interior que no et deixa viure.
No sé exactament si ho he completat bé, el teu món interior.
Saluts -
Cop de puny [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 09-04-2021 | Valoració: 10
Un cop de puny al fetge, una vena oberta, un cervell ple d’espigues i ortigues. Un deixar-se anar, que cal fer de tant en tant, clar que sí! Una forta abraçada, Sergi.
Aleix
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor

642 Relats
1829 Comentaris
483508 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.Però tinc felicitat i això no se m'escapa.
Sergi
Últims relats de l'autor
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA
- EL SECRET DE L'ÈXIT
- UNA DIMENSIÓ TAN AGRACIADA...
- Massa típica misèria
- a pocs mil.límetres del zero