No vull ser.

Jo també em sento així...
Però sempre acaba arribant un somriure que duu a un altre somriure.
Talment, ben trenades tan àrdues paraules.
Abraçada :)

M’has fet flipar de debò. On esperava veure-hi el teu nom de sempre, m’hi trobo Declivi Decliví. Bé, suposo que aquest canvi és l’inici d’una nova etapa. Doncs... et desitjo el millor. (⌐■_■)

El teu món interior està sofrint. Trobe aquest relat que és dins de tu amb una força interior que no et deixa viure.
No sé exactament si ho he completat bé, el teu món interior.
Saluts

Hi ha moments a la vida en què boquejar, talment com un peix fora de l’aigua, és l’únic exercici que ens permet sobreviure. I després, quan tornem a la “normalitat”, tot continua igual.

En som moltes, les ànimes, que boquegem de tant en tant.

Aquí et deixo l’enllaç d’un clip musical —que la música sempre acompanya:
Radiohead - Creep

Un cop de puny al fetge, una vena oberta, un cervell ple d’espigues i ortigues. Un deixar-se anar, que cal fer de tant en tant, clar que sí! Una forta abraçada, Sergi.

Aleix