Per a mi tots els escrits teus, Pilar, brins, transmeten una pau d'esperit, una bellesa i un amor cap a la natura i la vida indescriptibles. El teu segell poètic, colorista, amorós, romandrà sempre dins nostre.
Una abraçada ben forta allà on siguis, estimada. I una altra pel teu estimat Floreal. Per fi, junts!

D'una bellesa i elegància fora mida els teus haikús m'han deixat, un cop més, ben meravellada. La natura, els arbres, prenen un protagonisme excel·lent. Cada haikú està retratat mitjançant la teva òptica: aquella que parla de l'amor, de la dolçor, de la tendresa. Dels sentiments!
Gràcies per aquest nou regal, Nonna! Encara que un xic tard però aquí em tens, com sempre, al teu costat.
Una abraçada molt forta.

Malgrat l'absurditat de molts moments que ens toca viure paga la pena mantenir-se en moviment constant: l'única via de de sentir-se viu a fi de poder explorar tota mena d'emocions i sensacions.
Salutacions.

Un retrat preciós molt ben condensat en poques línies. La vida d'en Ramon, un personatge entranyable, amb dues grans qualitats: saber escoltar i dedicar-se a una professió que revertirà en el bé de les persones.
Tan de bo hi haguessin més "Don Ramones" al voltant nostre. De ben segur la vida ens resultaria molt més agradable.
M'ha agradat molt aquest final de recorregut vital amb aquest simpàtic toc femení de reconeixement de la feina ben feta al llarg d'una vida.
I m'ha agradat veure també, Nonna, que segueixes activa per la pàgina. Bon senyal!
Una abraçada ben forta!

Després de llegir tots els teus relats et vull felicitar per la bona feina feta, qwark. Tens la mà trencada explicant històries de ciència-ficció que resulten ben properes i que sacsegen, com la present. El més important és que fan pensar!
La meva enhorabona!
Salutacions!

Amb aquesta història tan bonica de relacions, aquest cop avi-nét, per cert un avi amb una saviesa increïble -sap molt bé el què vol- tanques aquest brillant cicle comunicatiu.
L'enhorabona, brins, per oferir-nos unes històries tan emotives i tan ben descrites. Ja saps que la teva prosa poètica sempre m'ha captivat.
Una abraçada molt forta!

Has fet una magnífica descripció d'un cas real resolt d'una forma ben enginyosa. Destaco l'ambientació i la part d'intriga que embolcalla el teu relat.
Una abraçada, Maria Teresa!

Quan el protagonista d'una història és un menut tot resulta més colpidor, i més si allò que li succeeix és tan trist. El teu relat deixa el lector ben encongit, i encara més pensant si aquest cas ha passat en realitat. Un final, però, força amable dins la tragèdia familiar per apaivagar el dolor.

Aquests moments màgics/inspiradors poden resultar d'allò més resolutius. I així ha estat amb en Marçal. Amb aquest mirall tan especial ja pot fer-la petar amb el seu "bessó" tantes vegades com vulgui. Ben bé qui està sol és perquè vol.
Sentit de l'humor, com no podia ser d'una altra manera, en la cloenda d'aquesta temporada comunicativa.
Encantada de llegir-lo, senyor Gausachs!
Adéu!

T'has guardat la sorpresa pel final, com ha de ser! Tot i que la història és ben trista has sabut mantenir un to misteriós que fa la lectura més interessant.
Una abraçada, Maria Teresa!

Doncs si jo, amb les meves petites històries no et deixo indiferent... ja veus tu amb les teves! Aquests girs finals que acostumes a fer m'encanten!

Una història ben trista i entranyable on la nena viu una experiència de vida que no oblidarà mai més.

De lectura molt lleugera atrapes el lector amb aquest personatge d'ADN ben especial, movent-se entre la sensibilitat pròpia de tot poeta i la temeritat d'un pistoler forassenyat. Que tremolin tots aquells insensats que s'apropin a en Pavel que no saben en què es poden trobar...
El final sorprenent m'ha deixat més tranquil·la, si vols que t'ho digui.
Una abraçada, Aleix.

Relat molt actual, com tots els casos de maltractament per part d'aquestes feres incontrolables que has retratat tan bé amb unes paraules molt ben escollides. Dolorós, punyent, sobretot per part d'aquesta mare que sempre més sentirà el pes de la culpa damunt les seves espatlles. Que difícils resulten segons quins consells encoratjadors.
Una abraçada, brins.

La frase final posa el lector de peus a terra. Mentrestant ha estat nedant en un mar/dutxa de sorprenents situacions erotico surrealistes.