JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ

Un relat de: Declivi Decliví
JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ

Estic assegut al tron de fusta macabre de la pena profunda moribunda.Estic rebentat de l'aigua de l'aixeta i de les galetes del súper. Estic dins un còmic d'on no em traureu, traïdors! Us desitjo un infern brutal fabricat pel prodigi de les meves branques malèvoles, esfereïdores, que travessen tots els infinits. La ràbia continguda és el plor miserable d'aquella persona que rau en la veritat: LA MISÈRIA. I això, sí, això, és el que importa. No tota la vostra parafernàlia. TRAÏDORS...

Comentaris

  • La ràbia que enràbia [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat tan breu com enrabiat. No sé ben bé perquè, però la ràbia és la gran protagonista d’aquestes lletres en ratllades. Una forta abraçada sense cap mena de ràbia.
    aleix

  • Sobre els sentits[Ofensiu]
    capficada | 21-10-2021

    Gràcies, Declivi, pel teu comentari. M'encoratja molt! Em demanes pel missatge de "Paracetamol". Cap, la veritat. És un divertimento pur i dur. M'ho vaig passar mel escrivint-lo i encara em diverteix llegir-lo. Em va moure, però, explorar la sinèstèsia, una figura que m'encanta per contrastos i la multiplicació de sentits que comporta. Gràcies, també, per convidar-me a parlar-te'n.

  • No sé[Ofensiu]
    Prou bé | 20-10-2021 | Valoració: 9

    No sé que vols dir però trasbalsa! Jo hi veig la MISERIA com la protagonista. Principi , causa i i conseqüència de molts mals...ja veus!
    Amb total cordialitat

  • Homes i no[Ofensiu]
    capficada | 19-10-2021

    A mi m'ha vingut al cap un despertar de consciència, al mode del show de Truman, o de Màtrix. És un relat colpidor, dur. No deixa indiferent. Gràcies!

  • Simpàtic a la seva manera[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 19-10-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat bastant. Ja veus com li poso un 9.

    És un bon relat que fa pensar en si és una persona real, de somnis o un mer personatge d'un còmic fet en certa manera humà.

    També em fa pensar en els horrors que al final són totes les dictadures... i pensar que hi ha gent que creu en les dictadures opressives, com el PP, VOX i altres.

    Aquests monstres no haurien d'existir, per molt que hi hagi qui creu que la gent normal també són monstres i que per crear i mantenir un estat cal que un monstre mani sobre altres monstres. Jo no comparteixo pas gens aquesta visió de la vida... hi estic molt lluny de la mateixa.

    En fi, que un bon relat, Declivi Decliví.

    Ens veurem!!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: