JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ

Un relat de: Sergi Elias Bandres
JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ

Estic assegut al tron de fusta macabre de la pena profunda moribunda.Estic rebentat de l'aigua de l'aixeta i de les galetes del súper. Estic dins un còmic d'on no em traureu, traïdors! Us desitjo un infern brutal fabricat pel prodigi de les meves branques malèvoles, esfereïdores, que travessen tots els infinits. La ràbia continguda és el plor miserable d'aquella persona que rau en la veritat: LA MISÈRIA. I això, sí, això, és el que importa. No tota la vostra parafernàlia. TRAÏDORS...

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 15-02-2022 | Valoració: 10

    M'has deixat sense paraules.
    Potser és el que volies!
    Cordialment
    MariaM

  • La ràbia que enràbia [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat tan breu com enrabiat. No sé ben bé perquè, però la ràbia és la gran protagonista d’aquestes lletres en ratllades. Una forta abraçada sense cap mena de ràbia.
    aleix

  • Sobre els sentits[Ofensiu]
    capficada | 21-10-2021

    Gràcies, Declivi, pel teu comentari. M'encoratja molt! Em demanes pel missatge de "Paracetamol". Cap, la veritat. És un divertimento pur i dur. M'ho vaig passar mel escrivint-lo i encara em diverteix llegir-lo. Em va moure, però, explorar la sinèstèsia, una figura que m'encanta per contrastos i la multiplicació de sentits que comporta. Gràcies, també, per convidar-me a parlar-te'n.

  • No sé[Ofensiu]
    Prou bé | 20-10-2021 | Valoració: 9

    No sé que vols dir però trasbalsa! Jo hi veig la MISERIA com la protagonista. Principi , causa i i conseqüència de molts mals...ja veus!
    Amb total cordialitat

  • Homes i no[Ofensiu]
    capficada | 19-10-2021

    A mi m'ha vingut al cap un despertar de consciència, al mode del show de Truman, o de Màtrix. És un relat colpidor, dur. No deixa indiferent. Gràcies!

  • Simpàtic a la seva manera[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 19-10-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat bastant. Ja veus com li poso un 9.

    És un bon relat que fa pensar en si és una persona real, de somnis o un mer personatge d'un còmic fet en certa manera humà.

    També em fa pensar en els horrors que al final són totes les dictadures... i pensar que hi ha gent que creu en les dictadures opressives, com el PP, VOX i altres.

    Aquests monstres no haurien d'existir, per molt que hi hagi qui creu que la gent normal també són monstres i que per crear i mantenir un estat cal que un monstre mani sobre altres monstres. Jo no comparteixo pas gens aquesta visió de la vida... hi estic molt lluny de la mateixa.

    En fi, que un bon relat, Declivi Decliví.

    Ens veurem!!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

642 Relats

1829 Comentaris

483759 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi