A LA FI, VIA LLIURE

Un relat de: Sergi Elias Bandres
A LA FI, VIA LLIURE


La meva bellesa, ja exprimida,
es troba sota el déu malfactor.
La deessa de l'oblit m'ansia,
sóc l'ànima en pena sense redemptor.

Vaig venir al món en mala hora:
món que ha esdevingut sempre,
al meu absurd voltant,
boig camí begut d'absenta.

L'última tenebra m'arriba dirigida,
sota el seu prec sóc deutor
del mestre, atemorit, que em mira
l'arma que em penja, de gallet seductor.

Sóc el malvingut deixeble
malalt, de morts i fètids vespres,
convingut amb el punyal
de l'odi subtil, corromput, que s'enreda.

No hi ha tendresa a la meva exquisida
arma vora meu, ull ja delator...
i jo pansit en aquest últim dia,
vibro en mel funesta dins el meu cor.

En un so fi, brillantor, venjança, sens demora...
buido a l'embut, boca seva,
el foc que abatut ha matat
el cant diví que m'havia maltractat sempre.

Comentaris

  • Company[Ofensiu]
    Rosa negre | 21-07-2022

    Veig molt dolor en el teu cant. Pero t'animo a ballar amb el diable sota la lluna ensangrentada.

  • Final?i[Ofensiu]
    Prou bé | 12-07-2022

    Paraules belles per a una realitat funesta! Del començament al final el versos reflecteixen acceptació. No esperança.

  • Realitat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-07-2022

    A diferència del que diuen alguns companys, jo no hi trobo ni un bri d'esperança en aquesta poesia: hi trobo realisme. L'esperança és una cuca molt dolenta, sempre t'enganya. La realitat sempre és la que és, podràs fer el que creguis oportú, però mai t'enganyarà.
    M'agraden molt aquests temes, espero escriure'n, però no de manera poètica, com fas tu (i per cert, molt bé)

  • Tritó[Ofensiu]
    Nil | 10-07-2022

    Sota el sobrefaç dels teus mots, d'aparença agre-dolca, hom hi beslluma bellesa, sensualisme, i sobretot una saviesa incompresa. Fruit de les contradiccions i el mal atzar que t'ha tocat viure...,percebo un plany com un cant de tritons en una mar esvalotada on maldes per ésser per comprès malgrat la poca lucidesa que impera en la majoria dels mortals. Avui els folls són els savis del demà. Nil

  • Dolor[Ofensiu]
    Endevina'm | 08-07-2022

    He llegit amb el cor encongit els teus mots que sento prenyats de dolor i d'esperança, sí, també mostres esperança en aquestes paraules tan punyents algunes, però sempre tan ben trobades la manera correcta d'escriure-les.

    Una abraçada Sergi.

    Ferran

  • Maltractat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-07-2022 | Valoració: 10

    Un relat amb una bona esperança, que es nota que vols eixir d'un forat que t'atrapa i vols viu lliure. Hi ha aspectes que són durs.
    Cordialment.

  • Paradoxal[Ofensiu]
    llpages | 05-07-2022 | Valoració: 10

    Com pot ser que un poema tan ple de negror i desgràcia transmeti espurnes d'esperança? Ras i curt, perquè és un poema bell, molt ben escrit, amb un vocabulari exquisidament triat i que transmet pensaments agredolços. Quan sembla que qui parla estigui refotudament condemnat, el poema, amb la seva elegància, apareix com la taula de salvació de tots els mals, un petit miracle només a l'abast d'esperits sensibles. Volem més regals com aquest, benvolgut Sergi!

  • Tendresa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2022 | Valoració: 10

    Malgrat la duresa i sofriment que albiro en el poema, hi trobo un apunt de tendresa. Suposo que l'escriure ajuda en aquest sentit. I si has pogut matar un dimoni interior que rossegava, millor que millor. Una abraçada, Sergi.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

642 Relats

1829 Comentaris

483866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi