DE TANT QUE L'ABSURD ENS OBSTRUEIX MOLTS CAMINS

Hi ha qui cerca recer en la religió, altres en el sexe o també en la espiritualitat per a donar respostes a les preguntes existencials que ens fem. El teu relat defuig d'aquests suports com a tall d'exemple i tria el turment i l'enuig com arma de lluita per a sortir d'aquest cercle viciós que és el viure. I sempre ho fas trobant les paraules més escaients, més punyents i més penetrants que per si soles ens arriben a esgarrapar la pell molt sfons i abastar l'ànimà....

... perdó per haver escrit subtil amb dues 't'.

Un acaba de llegir el text i nota certa angoixa existencial, una ment turmentada que no troba repòs. Molts dels versets els he trobat enigmàtics, però és el conjunt el que et deixa aquest regust amargant de ment pertorbada i inclinada a la foscor. Un pot compartir o no aquesta actitud, però, al meu parer, la transmissió al lector d'aquest estat mental lluny de la llum és excel·lent. Enhorabona, Sergi!

complexes, sobretot si ens deixem arrossegar per un món massa sovint, amb manca de valors, i presoners d'una societat disfressada, que seguim obeint amb els ulls tancats. Una part la tenim a les nostres mans, i pel nostre bé, n'hem de prendre consciència i esprémer-la al màxim.

Un fantàstic relat Sergi.

Salut. Rosa.