NÚVOLS DE COTÓ

I tant, els núvols són una de les principals fonts d'inspiració i de plaer en contemplar-los. I són tan variats, no hi ha ni un cel igual a un altre i sempre en moviment. El teu poema ho reflexa molt bé. Pur plaer mirar les boires i gaudir d'un espectacle que molts cops ens passa desapercebut.

Albes nuvoloses han preparat els capvespres rogents per fantasiejar.
Gràcies!
MariaM

Gràcies pel teu comentari "Alts i baixos"
És bó d'aturar-se de tant en tant, oi?
Gràcies peks comentaris i companyia.
Amb cordialitat
MariaM

un Celatge cada cop més lluny i aliè de nosaltres
ple de xemtrails, metalls en suspension amenaçants

però gaudim del teu quadre tendra i somniós
quan encar son prístins, clars i nets
i que l'amor esvaeïxi les maletrugances
com esponjosos i fugisers níguls
que conviden a encoixinar i delir

Realment els núvols són quelcom atractiu i inspirador, i en fas una descripció força poètica.
Moltes gràcies pels comentaris.

Els núvols són aquestes figures de cotó fluix, com tu dius, en moviment. I aquest moviment conforma figures divertides i inesperades. La naturalesa sempre és inspiradora per escriure Pons poemes. Una forta abraçada.
Aleix

Moltes gràcies per llegir-me i pels teus amables comentaris als meus relats.

Salutacions

Sovint, els humans veiem signes en la natura: llampecs, sequera, terratrèmols, plagues... i núvols! La forma i evolució dels mateixos han estat signes de l'esdevenir, d'un futur a endevinar. Les paraules d'aquest inspirat poema són petits núvols que em diuen que estic llegint una poetessa amb molt recorregut literari. Enhorabona, Rosa!

Jo també m'imagino els núvols com cotó-fluix. Sobretot una vegada d'excursió que vaig pujar per sobre del núvols i semblava un matalàs ben tou.

Bonic poema.

he pensat que es tractava de simbolisme sobre la prehistòria. Una poesia bellíssima.


Sergi

una cova?

badar els ulls al cel, tant si és serè com ennuvolat i, en els núvols, hi cerco figures. Avui que només puc veure tres volves de cotó trobo aquest poema tan bonic. Felicitats.

De ben petit m'han fascinat els núvols, els núvols que a mi també em semblavensem cotó, millor dit coto-fluix. Flonjos com se'ns mostren fa fantasiejar en ells. El teu poema és un cant a la bellesa, en aquest cas una bellesa sublim!, I això fa que arribi a l'ànima. Nil

Un poema ple de tendresa, amb núvols que inspiren llum dins del cor. Amb un ritme que fa un goig impressionant, que desperta sensacions.
Està molt bé aconseguit.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Relat sensible i suggerent. Enhorabona. He notat una connexió interior molt enriquidora.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre ESPIRITUALITAT.
Molt cordialment,

Quin poema tan senzillament màgic!
Ritme, música i contingut que m'han arribat molt endins!
Plaer en la lectura, una vegada i una vegada més, visualitzant les imatges que pintes de colors! Gràcies!
Amb total cordialitat

Bon dia, Rosa Gubau:

Amb aquest poema d'aparença senzill, transmets com ens afecta el paisatge celeste per poder viure històries i fantasies. Amb un ritme encisador m'ha envoltat i m'ha inspirat.

Gràcies per haver-ho aconseguit,

Una forta abraçada,

Helena

Molt bonic, Rosa, senzill i sensible.

Salutacions