Reflexió jo-jo

Un relat de: Sergi Elias Bandres
El gruix del meu uniforme de soldat urbà impresent em guia cap a la inseducció enigmàtica de les hores entrellaçades per nàufrags massa benvolents i jo miro per l'ull del meu clatell on hi creixen arbusts de seda que un gran i malèfic dia l'àngel caigut del meu perillosisme i tràfec rosegosos m'estimularen.

La meva gelosia cap a la creu del meu sexe em rosega els membres erògens. Vull partir i no vull partir. La marxa és encreuada i arreu, bogeria trafical transmutada en pluja massa ombrívola. I que no deixin de caure mai arbusts negres dsobre el meu cap! No sóc indiferent des de les meves pèrdues fèmines de punt de solfa, dins el meu transparent pentagrama que visibilitzo dins les meves brutes foscors.

Comentaris

  • d'àngels caiuguts[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 17-02-2022 | Valoració: 10

    No n'hi ha res de més bo que encetar vies noves, on la teva petja roman virginia. Així va ser L'àngel caigut, o prometeus grec, que porta el foc, i des d'una posició neutre eren redemptors dels humans.
    mercès pel teu comentari

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

642 Relats

1822 Comentaris

481746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi