LES NOVES PRIMAVERES

Un relat de: Bonhomia



LES NOVES PRIMAVERES


Primavera absent,
fruïtera de cossos absorbents;
qui sap si ja només em duus calor,
doncs les meves esperances s'han florit amb el temps.

Tabernacle docent,
maneres de bojos displicents,
veuré,
i ho sé,
dins de la por,
pots d'heura emblanquinant-se en el submís pes feiner.

És l'obstacle vivent,
patera que ploro abruptament,
seré i veuré la pesantor d'orcs, herbes, emmirallant-se per al pastís més sagnós.



Sergi
07/04/2022

Comentaris

  • Primavera fresca: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-04-2022 | Valoració: 10

    Un poema molt tendre i a la vegada amb molta informació sobre com copses aquesta primavera.
    Les tonalitats que fas amb els versos estan molt ben reeixides.
    M'ha agradat llegir-te.
    Cordialment.

  • La primavera, la sang altera [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2022 | Valoració: 10

    Reconec que la primavera és una estació difícil. Hi ha canvis, ara calor, ara fred, ara plou i ara fa sol. L’estat d’ànim va conjuntament amb aquests canvis. S’han d’acceptar. Una forma d’acceptació és l’escriptura. Endavant, Sergi! Una forta abraçada.
    Aleix

  • més [Ofensiu]
    Atlantis | 08-04-2022

    i també m'ha agradat la combinació de versos molt curts amb versos llargs...que fa que el poema es llegeixi pausadament d'acord amb el què dius.

  • primaveres tristes[Ofensiu]
    Atlantis | 08-04-2022


    Un poema a la primavera que fuig dels tòpics i que mes aviat apareix trista. No sé si per l’ambient, que no es gaire animós, o bé si és a nivell personal estàs en un moment pessimista...
    M’agrada que facis servir paraules com : tabernacle, patera, pesantor d’orcs...que poden no semblar poètiques, però que donen aquesta sensació de desesperança.
    Malgrat m’agradaria més trobar una primavera esperançada, el poema m’ha agradat.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

512739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.