Maleïts estudis

Un tema d’allò més apassionant, els estudis. Mai no s’havia estudiat tant com ara, ni en quantitat ni en qualitat. I tanmateix, mai no s’havia vist tanta mala educació com ara, ni en quantitat ni en qualitat. I és que, no ens enganyem, estudiar ja no és sinònim de bona educació. Avui tenim cervells que són magatzems de dades al servei de l’economia. La humanitat, però, no es veu per enlloc. Jo diria que això d’estudiar ja és percebut com una mera baula de l’existència humana: Néixer, créixer, estudiar, reproduir-se i morir. Això sí, sempre al servei de l’economia —que això de la "bona educació" fa pudor de floridura.

Haig de dir que, amb tants comentaris, jo mateix em referiré a aquests.

Personalment, que estudiar valgui la pena ho trobo molt relatiu. M'encanta el comentari d'Identitat Inedita, així com també el de l'Aleix de Ferrater. M'he sentit molt reconfortat, també, amb el de Marteta.

M'hi he sentit i ara veig, com a professora, que molts alumnes s'hi senten...
S'ha de seguir la norma i la competitivitat. Millor memoritzar que no pensar, pel sistema, clar!
El més greu és que aquesta sensació no es queda a les quatre parets de l'aula.
Memòria i repetició no creen res de nou... Això sí, la frustració i el sentiment reaccionari que se'n deriva ja és una altra cosa.
M'ha agradat molt
Salut!

Marta

M he vist així!
Poques paraule, perfecte descripció de la situació.
Abraçades!

Un relat que és per a pensar.
Sens dubte que és com si els estudis són alguna cosa pesats.
M'ha obert la curiositat del teu relat.
Abraçades i gràcies per dir-me que el meu relat "Penediment", està molt bé.

Has descrit magníficament com s'escola l'angoixa de l'estudiant, amb unes paraules precises i una forma directa, sense embuts, a la vena pura i dura. Una forta abraçada.

Aleix

Tot i així val la pena!