Cercador
Maleïts estudis
Un relat de: Sergi Elias Bandrestanta obligació? déu meu.
Comentaris
-
Unes paraules[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 07-09-2021
Haig de dir que, amb tants comentaris, jo mateix em referiré a aquests.
Personalment, que estudiar valgui la pena ho trobo molt relatiu. M'encanta el comentari d'Identitat Inedita, així com també el de l'Aleix de Ferrater. M'he sentit molt reconfortat, també, amb el de Marteta. -
I tant![Ofensiu]Marteta | 06-09-2021 | Valoració: 10
M'hi he sentit i ara veig, com a professora, que molts alumnes s'hi senten...
S'ha de seguir la norma i la competitivitat. Millor memoritzar que no pensar, pel sistema, clar!
El més greu és que aquesta sensació no es queda a les quatre parets de l'aula.
Memòria i repetició no creen res de nou... Això sí, la frustració i el sentiment reaccionari que se'n deriva ja és una altra cosa.
M'ha agradat molt
Salut!
Marta -
pensaments[Ofensiu]Beka | 11-06-2021 | Valoració: 9
M he vist així!
Poques paraule, perfecte descripció de la situació.
Abraçades! -
Els estudis són obligacions [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 07-06-2021 | Valoració: 9
Un relat que és per a pensar.
Sens dubte que és com si els estudis són alguna cosa pesats.
M'ha obert la curiositat del teu relat.
Abraçades i gràcies per dir-me que el meu relat "Penediment", està molt bé.
-
Angoixa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-06-2021 | Valoració: 10
Has descrit magníficament com s'escola l'angoixa de l'estudiant, amb unes paraules precises i una forma directa, sense embuts, a la vena pura i dura. Una forta abraçada.
Aleix
-
Estudiar![Ofensiu]Prou bé | 06-06-2021
Tot i així val la pena!
Valoració mitja: 9.5
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor

642 Relats
1829 Comentaris
483586 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.Però tinc felicitat i això no se m'escapa.
Sergi
Últims relats de l'autor
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA
- EL SECRET DE L'ÈXIT
- UNA DIMENSIÓ TAN AGRACIADA...
- Massa típica misèria
- a pocs mil.límetres del zero