Cercador
SI NO FOS INTUICIÓ...
Un relat de: BonhomiaDesassassegadment,
les fulles del fruïter es van desfent;
qui no mira al fons del pou...
xoca amb el llumener més prestigiós del món.
No poder ser abstracte...
No poder passar de tot...
no poder ser inconformista...
merda de ball d'estaquirots.
Les teules es desenfilen de la casa de Déu,
i jo em pregunto:
Per a què aquest llamp tan llargarut?
La sonoritat m'ha deixat confós entre la multitud.
Qui ens va ensenyar a caminar?
No pas la bellesa,
sinó la falsa destresa
d'un so sord,
ja sens mica de naturalesa.
Edat postindustrial?
Esperances de repetides de renaixença?
Ai!
Com m'agradaria no ser profeta!
10-05-2021
Comentaris
-
Esperant les esperances...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-03-2023 | Valoració: 10
Un poema que em fa pensar que les esperances en la vida han d'estar davant de Déu. La teua idea, segon dius, és no ser profeta, però caminant seguit en el seu camí.
M'ha agradat com ho planteges, Bonhomia.
(Veig que t'has canviat per un pseudònim).
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Totpoderós [Ofensiu]Nil | 18-05-2022
Em sorprèn que aquest poema teu, forca llegit, no tingui cap comentari!, i és que a voltes hom no troba les paraules adients per a explicar allò que t'ha suggerit un escrit. Jo hi besllumo una reflexió sobre la creença en en un Déu totpoderós, i en els equívocs que aquesta comporta. Perquè segons s'entreveu en paraules teves: el futur tostemps acaba ensopegant en la mateixa pedra....
Ah!, Mercès per els teus explicatius comentaris sobre els meus poema del Padre Luciano. -
Totpoderós [Ofensiu]Nil | 18-05-2022
Em sorprèn que aquest poema teu, forca llegit, no tingui cap comentari!, i és que a voltes hom no troba les paraules adients per a explicar allò que t'ha suggerit un escrit. Jo hi besllumo una reflexió sobre la creença en en un Déu totpoderós, i en els equívocs que aquesta comporta. Perquè segons s'entreveu en paraules teves: el futur tostemps acaba ensopegant en la mateixa pedra....
Ah!, Mercès per els teus explicatius comentaris sobre els meus poema del Padre Luciano.
l´Autor

645 Relats
1853 Comentaris
494186 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges inerexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar.Últims relats de l'autor
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA
- EL SECRET DE L'ÈXIT