Cercador
SI NO FOS INTUICIÓ...
Un relat de: Sergi Elias BandresDesassassegadment,
les fulles del fruïter es van desfent;
qui no mira al fons del pou...
xoca amb el llumener més prestigiós del món.
No poder ser abstracte...
No poder passar de tot...
no poder ser inconformista...
merda de ball d'estaquirots.
Les teules es desenfilen de la casa de Déu,
i jo em pregunto:
Per a què aquest llamp tan llargarut?
La sonoritat m'ha deixat confós entre la multitud.
Qui ens va ensenyar a caminar?
No pas la bellesa,
sinó la falsa destresa
d'un so sord,
ja sens mica de naturalesa.
Edat postindustrial?
Esperances de repetides de renaixença?
Ai!
Com m'agradaria no ser profeta!
10-05-2021
Comentaris
-
Totpoderós [Ofensiu]Nil | 18-05-2022
Em sorprèn que aquest poema teu, forca llegit, no tingui cap comentari!, i és que a voltes hom no troba les paraules adients per a explicar allò que t'ha suggerit un escrit. Jo hi besllumo una reflexió sobre la creença en en un Déu totpoderós, i en els equívocs que aquesta comporta. Perquè segons s'entreveu en paraules teves: el futur tostemps acaba ensopegant en la mateixa pedra....
Ah!, Mercès per els teus explicatius comentaris sobre els meus poema del Padre Luciano. -
Totpoderós [Ofensiu]Nil | 18-05-2022
Em sorprèn que aquest poema teu, forca llegit, no tingui cap comentari!, i és que a voltes hom no troba les paraules adients per a explicar allò que t'ha suggerit un escrit. Jo hi besllumo una reflexió sobre la creença en en un Déu totpoderós, i en els equívocs que aquesta comporta. Perquè segons s'entreveu en paraules teves: el futur tostemps acaba ensopegant en la mateixa pedra....
Ah!, Mercès per els teus explicatius comentaris sobre els meus poema del Padre Luciano.
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor

641 Relats
1819 Comentaris
480247 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.Però tinc felicitat i això no se m'escapa.
Sergi
Últims relats de l'autor
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA
- EL SECRET DE L'ÈXIT
- UNA DIMENSIÓ TAN AGRACIADA...
- Massa típica misèria
- a pocs mil.límetres del zero
- LA CASA TRAMPA