CANT A L'ARMONIA SENSE AMO

La veritat de cada mentida, o també la mentida de cada veritat. Perquè tota veritat o mentida és relativa, depèn dels ulls que la miren,  de la ment que la pensa; de les creences de cadascú, que alhora depenen de la família en què t'has criat, de la societat en què vius, i de tantes altres coses...
M'han agradat aquestes reflexions que fas en el poema.

Aprofito per donar-te les gràcies per llegir-me i comentar-me.

El Senyor i la Vida, com dos camins diferents, un en el que estem sotmesos i l'altre en el que se suposa que no tant. Jo diria que com més ignorants som, més inconscients de que som joguines en mans del destí. Però quan s'obre la ment és quan se'ns complica el camí, i es fa estret, i fa pujada, i no tenim cap més opció que caminar endavant.

Hola, Sergi: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu relat "Les belles arts". Ho has entés molt bé. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

He estat dos anys sense publicar, altres afers em tenien la ment segrestada. T'avia llegit i comentat algun cop i algun cop algun escrit no gaire optimista. Llegint aquest darrer, no ho sé pas!...Et sent com si haguessis fet un salt cap a una maduració existencial, que transmet saviesa, ordre mental i sobretot qualitat literària. M'alegro d'aquest salt quàntic teu. Nil

Una poesia de to èpic, com una crida a la insurrecció. Una retòrica excel·lent. Molt ben trobat això de "seguir-lo a ell, no a la vida". Molt justa aquesta proclama: que cadascú miri de seguir el seu camí, no el que li dicten.

Un poema molt ben reeixit, on la crítica està en la cobdícia de la mentida. Ja siga la societat per a alliberar-nos de tot el que passa en la vida. Ens de cercar el nostre destí que ens controla l'existència. Sí, aquest món és una presó. Portes raó.
Enhorabona, Sergi.
Et recomane l'últim relat que està editat. Titulat: "Les belles Arts". Gràcies.
Bona nit...