CANT A L'ARMONIA SENSE AMO

Un relat de: Sergi Elias Bandres


CANT A L'ARMONIA SENSE AMO


La veritat de la mentida
és aquella que fa fer el món de joguina;
juguets trencats, juguets cadaucats,
i el director de cambra pitja la botzina
del tren que ens condueix,
estàtua a estàtua,
a anar mirant de reviure.

Pas a pas al seu so bateguem,
i seguim el seu camí,
el del senyor que ens guia.

On anirem a parar no ho sé.

A vegades ens afartem de l'amargor que ens produeix
la seva cobdícia.

Seguim posant els peus
a la mateixa galleda social mentre ens mira,
cofoi i malparit,
insultant i orgullós-poderós de la metzina
que a cada esmorzar ens covida
a segir-lo a ell, no pas a la vida.

Necessitem ser absolts d'aquest món-presó,
alliberar-nos i respirar l'alenada fresca de nous dies.

Si ens en sortirem o no,
no ho sé pas, és el nostre destí
del que de debò gaudiríem.


Sergi
Dilluns, Nou de Maig de l'any Dos mil vint-i-dós

Comentaris

  • Vols dir que no hi ha un amo sempre?[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-05-2022

    El Senyor i la Vida, com dos camins diferents, un en el que estem sotmesos i l'altre en el que se suposa que no tant. Jo diria que com més ignorants som, més inconscients de que som joguines en mans del destí. Però quan s'obre la ment és quan se'ns complica el camí, i es fa estret, i fa pujada, i no tenim cap més opció que caminar endavant.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-05-2022

    Hola, Sergi: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu relat "Les belles arts". Ho has entés molt bé. M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Jogaire.[Ofensiu]
    Nil | 13-05-2022

    He estat dos anys sense publicar, altres afers em tenien la ment segrestada. T'avia llegit i comentat algun cop i algun cop algun escrit no gaire optimista. Llegint aquest darrer, no ho sé pas!...Et sent com si haguessis fet un salt cap a una maduració existencial, que transmet saviesa, ordre mental i sobretot qualitat literària. M'alegro d'aquest salt quàntic teu. Nil

  • El seu camí.[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-05-2022

    Una poesia de to èpic, com una crida a la insurrecció. Una retòrica excel·lent. Molt ben trobat això de "seguir-lo a ell, no a la vida". Molt justa aquesta proclama: que cadascú miri de seguir el seu camí, no el que li dicten.

  • El món de joguina...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 10-05-2022 | Valoració: 10

    "Fa fer el món de joguina;
    juguets trencats, juguets caducats"[...]
    Donant una ullada per la teva poesia, ja vaig intuir que seria punyent, crítica i apassionant, i crec que no em vaig equivocar. M'ha agradat molt aquest poema on fas la sàtira social dels qui dirigeixen aquest món, potser sí que hauríem de ser més valents i seguir el nostre destí.
    Enhorabona, per com ho exposes,
    fins aviat,
    Neus

  • Destí:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-05-2022 | Valoració: 10

    Un poema molt ben reeixit, on la crítica està en la cobdícia de la mentida. Ja siga la societat per a alliberar-nos de tot el que passa en la vida. Ens de cercar el nostre destí que ens controla l'existència. Sí, aquest món és una presó. Portes raó.
    Enhorabona, Sergi.
    Et recomane l'últim relat que està editat. Titulat: "Les belles Arts". Gràcies.
    Bona nit...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

641 Relats

1818 Comentaris

479889 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi