Es un text ben escrit. Ell es un vampir, em pregunto si és un vampri de debó o una metàfora, peró molt bé.

Un relat que combina molt be les 3 histories i amb un final molt rodó i encertat. Et seguire llegint. Una abraçada.

ei, suposo que els relats que t'han agradat més meus son els autobiografics, com que no tinc cap sort amb l'amor em poso molt melancolica en els relats. gracies per comentar-me

M'ha cridat l'atenció que diguesis que és ensucrat, m'ha agradat força, com dues persones poden seguir recordant-se després de tant de temps. Gràcies per comentar-me.
Sobre la pregunta que em fas; em fa por que llegeixi els relats, per aixó els escric en una llengua que no entén.

A vegades no els volem mostrar per por a que ens facin mal, encara que al relat es auqesta fredor el que al final causa que en facin mal...
A vegades hauriem d'oblidar l'orgull, però com es fa?

Ben escrit, segueix així.

Em sento identificada amb el teu relat, si llegeixes els mues segur que també t'en sentirás. Seguire comentant-te. Segueix així.

Tens molt vocabulari que utilitzes molt bé en aquest poema. Gràcies per comentar-me.

Ho descrius tot tant bé que és molt fàcil posar-se al lloc de la protagonista i notar el contrast entre ella i la resta del món.
Gràcies per comentar-me, m'alegro que t'hagi agradat, a vegades crec que sóc una mica "cursi" però m'agrada escriure així.

És un relat excel·lent, perfecte, que et transporta a Paris i et fa sentir identificat amb els protagonistes, felicitats!

M'agrada com descrius l'enamorament .Els teus poemes són molt profunds i bonics.
Gràcies per comentar-me.

M'ha agradat molt com descrius la gent de la rambla i com a vegades la gent es veu fent coses que no acostuma a fer. M'encanta la canço d'en Cris Juanico.

Una abraçada

Jo també em fixo en els que no puc tenir, hauria de canviar el xip, però jo no puc triar de qui m'enamoro.

Se el que es sent quan creus que ets invisible, el que passa que no ens adonem que altre gent si que ens ha vist, gent que és invisible per nosaltres.

Ho has expressat molt bé.

M'ha agradat perquè jo sento el mateix que tú moltes vegades. Ho expresses molt bé. Si llegeixes alguns dels meus relats veuras que també estic espantada, i estic cansada de ser l'única que estima.

fins i tot la nostra foto s'assembla.

Espero comentar-te aviat.

Potser ens hauriem de treure la por, no?
Sé que és dificil.

El text està ben escrit i jo hi veig que és una crítica a les generalitzacions. Tant un com l'altre s'haurien d'haver callat els comentaris perquè ni el cambrer és el lladre ni la senyora la conquistadora.

L'únic que no s'enten és el títol.
Moltes gràcies per comentar el meu relat.

Impactant, m'ha encantat, et va intrigant mentre llegeixes i al final només pots dir: que fort!M'encanta aquesta cançó per cert. Jo tb tinc un relat inspirat per una cançó, em vaig basar amb la cançó Blau de lax'n'busto: Es diu estimar i fracassar. Jo tampoc t'havia llegit mai crec. M'agrada que us agradi el meu relat perquè a vegades crec que sóc cursi però m'agrada escriure coses així.

Et seguiré comentant.

( Per cert ens diem igual)