A l'oblit

Un relat de: Nyaelven

M'agradaria oblidar el passat i començar de nou. Estària tant bé poder tornar a estimar com el primer cop, abans que em fessin mal. Estaria tant bé fer les coses sense pensar que en el passat tot et va anar a malament. Perquè intentar-ho un altre cop? Ja saps com acabarà perquè t'ha passat una vegada i un altre, i un altre.
Et fas gran i penses que la vida t'ensenyarà el que has de fer, però la vida només afegeix por al fracàs perquè ja has fracassat abans. Fer-se gran és com veure una película que ja has vist i que el final et fa plorar, però tu la veus una vegada i un altre i encara que ja saps el final, tornes a plorar cada cop que la veus.
M'agradaria oblidar-ho tot i que la vida em tornés a sorprendre com quan tot era nou i sentia que tot era possible, com quan creia que els somnis es feien realitat i que l'amor era per sempre.

Comentaris

  • CARAI[Ofensiu]
    msh0044 | 30-05-2008

    Escrius i ho llegeixo i sembla que parli el meu cor. Fantàstic.

  • quan estas bé no escrius[Ofensiu]
    mon6mon | 30-05-2008 | Valoració: 10

    hola!
    acabo de llegir el teu comentari, gràcies m'ha fet molta il·lusió, i he vingut a xaferdejar.

    he escollit aquesta entrada per la introducció que has posat, "al olvido" es de les cançons que mes m'agrada d'elefantes... i durant una època l'escoltava molt, m'ajudava quan estava intentant tancar una història que m'havia fet molt mal.

    Només llegint la teva bio, ja he pensat: mira com jo! tb sóc moderadament feliç!
    tb estic estudiant i tinc els que per mi són els millors amics que hom pot tenir, i familiarment estic sempre recolzada...tinc l'independència a la meva mà, sóc lliure i feliç...però de vegades una petita punxada hem fa pensar que hem falta alguna cosa... però la sort sembla que no vol que deixi d'escriure i sovint...massa sovint hem planteja situacions on l'única via es agafar un boli i deixar anar tot el que sento....

    Ara per ara mes que por el que tinc es mandra... sentir , creure i somiar de nou, se'm fa una montanya massa grossa....en part m'he tancat en banda i he decidit gaudir dels plaers sense deixar aflorar sentiments que no puc correspondre i hem facin sortir corrents... però alhora, dessitjo tornar a ser aquella que el cor l'hi punxava d'emoció per una mirada...suposo que m'entens...
    potser si que aquesta por fa massa temps que m'acompanya...seria qüestió de començar a tancar portes, d'oblidar... només espero que el proper princep que digui: "deixa'm ser el que et falta" no s'acabi convertint en gripau...

    ui quina parrafada t'he fotut! jajajjajaaja
    vaig a seguir xaferdejant ok?

  • - desmitificar -[Ofensiu]
    kispar fidu | 28-01-2008

    M'agrada la frase de la cançó que has triat: "Al olvido todo lo que he aprendido si ha de hacerme tanto daño lo que guardo en el cajon, se lo regalo al olvido...".

    No l'havia escoltada, però trobo que és molt certa.

    Sobre oblidar i poder tornar enrere en el temps per a tornar a somiar en l'amor, etc. no sé què dir-te què és millor... De vegades (penso) crec que és millor haver desfet aquella imatge tan idealista que tenies d'algun aspecte com l'amor o altres, per a desmitificar-lo i donar-li menys importància... Aconsegueixes que no t'afecti tant tot el relacionat amb el tema... I no t'ho dic per dir... sinó perquè jo almenys estic intentant desmitificar-ho... m'aniria molt bé... i tot i que he patit ja varis cops, sempre ha estat "des del somni"... des de fora, sense arribar mai a formar-ne part...

    Segueix agradant-me la teva bio. El text de Porca miseria i el que dius a continuació. Hi estic molt d'acord.

    nanit!
    ens veiem per aquí,
    Gemma

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

35147 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?