CÀRREGA D'ODI, DESIG PODRIT I FOSCOR

Vinc carregada de ventre i venes negres,
d'ungles que esgarrapen el mirall trencat.
Sóc dolça com la mel que crema llengües,
sóc el desig que has volgut sempre oblidat.

Toca'm amb dits de vidre, amor de plom,
besa'm la boca plena d'arnes mortes.
Sóc tota teva, cosa sense nom,
la que et devora lenta, a petites mossegades sordes.

Vinc nua dins la pell d'una altra morta,
amb pits de cera i pit que no respira.
Vull que em facis teva fins que tot s'esborri,
fins que la sang sigui només mentida.

Carregada d'ombres, de gemecs antics,
de tot el fang que has fet dins els meus ossos.
Vine, enfonsa't en mi com en pantans maleïts,
on els desigs es tornen monstres grossos.

Sóc la teva nena podrida i perfecta,
l'àngel que es desploma amb ales de gangrena.
Estimo't amb la boca d'una insecta,
amb fam de tomba, amb set obscena.