Somnis Volàtils - [ Balls Tradicionals ]

Un relat de: kispar fidu

Els Divendres a la Plaça del Rei
Concurs de Poemes i escrits primavera'08.
Música, Dansa i Balls tradicionals

Com cada any, arriba la temporada de danses tradicionals, les nits dels divendres, enmig d'una plaça amb molta màgia, i sobretot molta gent i mans plenes de forces i alegries.

3 poemes presentats, i un de seleccionat com a guanyador.
D'entre els tres, no hagués estat la meva tria... però bé, no sóc pas jo el jurat :)

______


poema guanyador,

Somnis volàtils

Damunt humil escenari,

arquet i cordes;
violí de notes.

Acords i puntejats;
guitarres amb forces.

Aire i vent combinats
dolços cants de flauta.


Sincronització de totes les formes
entre acordions, danses i encontres.


Enmig de la plaça,

mil rostres
il·luminant els murs de la història.

Radiants, sota somnis i contes
que la música inspira i l'esperit aspira.


Mans ben unides entre guitarres i violes
es deixen dur per rotllanes
sota parets que amaguen la història
d'una ciutat i una plaça de conte.

Un cel estelat cobreix la frontera
sense límits marcats entre dansa i festa.
Agafats comuniquen, més enllà les paraules,
amb els gests de les mans, cares i rostres.

***



(els altres dos presentats),

Remors d'esperances
[el que jo m'hagués quedat...]

Uns ulls caminen pels carrers adormits d'una ciutat
que s'emmascara la identitat sota rostres empresonats.

Tanta obsessió pel poder mentre les mans perduren buides.
Les mans dels pobres de bossa, però rics d'esperit.

Planegen la mirada per les rajoles gastades
que tantes històries entre elles amaguen.

Cansat, descontent amb el ritme de vida
i l'ansietat de domini que sembla que tot ho conquista,
de lluny, sent alçar-se la remor d'una crida.

S'escola entre cantonades callades
un fil de música que desperta amb impaciència
la il·lusió mig adormida.

Persegueix els ritmes que l'inciten
amb esperances dibuixades al rostre.


S'acosta, sent que s'hi aproxima.
L'omple la màgia d'unes cordes.

La remor d'algunes notes ja menys llunyanes.
El cantar d'unes passes i el dansar d'unes ànimes.

El carreró estret que condueix a la plaça.
Aquella que amaga una història sota els seus peus.

Els ulls s'obren alegres,
sorpresos, sense necessitar ordres.

La unió de centenars de persones
formant un conjunt de mil formes.

Dansant a un mateix compàs,
cada mirada comunicant sentiment.

Intercanvi de sons que expressen l'esperança
d'aquells esperits il·lusionats per la música
i moguts per la pau.

La pau que es disfressa de màgia
i circula incessant per les mans,
rotllanes, escenari i ànimes.


**

Entre voltes i rondes

Voltes, voltes i més voltes;
entorn de rostres, sons i encontres.
Danses, rondes i més voltes;
compartint somnis i contes.

Mans, somriures i mirades
obren pas a noves danses;
entre passes cantades
al so de músiques tocades.

Rotllanes inacabables,
entorn d'imatges humanes
que vetllen en esperances
de realitats il·luminades.

S'omple la plaça de màgia
entre violins, guitarres i flautes.
Sota les parets d'antics romànics
i la força d'una història.

Tot movent-se a un mateix ritme,
màgia, dansa i somriures;
sota cels de mitjanit
i acordions encuriosits.

**


Gemma Gelabert Gonzalo
primavera'08



Comentaris

  • doncs a mi[Ofensiu]
    Thyst | 18-12-2008 | Valoració: 9

    m'ha fet molta gràcia l'últim poema!!

    ^^

    tots estàn molt bé :)

    m'agradarà que m'expliquis que et sembla el que escric si ara et poses al dia!

    ens llegim!

    un peto

  • Triple somni, triple regal de retornada[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-09-2008

    Hola, Gems! Ja torno a tombar per aquí, després de les vacances i altres històries...

    Vinc i em trobo amb un triple regal: Amb aquests tres poemes ( no intentaré fer de jurat, jo ), has aixecat una imatge davant meu, una imatge amb relleu i en moviment: això si que és màgia!
    Espero que el teu estiu hagi resultat ple d'ella, que guardis bonics records d'ell, com els d'aquests nits de dimecres i altres dels dies passats...

    Encara hi som, a l'estiu, però, i podem gaudir una mica més de la sensació que transmet! Per això he deixat la feina de costat uns moments i he vingut fins el teu racó a regalar-me una mica de poesia... i m'he deixat transportar!
    Gràcies pel viatge, bonica, fet amb tant boona companyia!

    T'envio una abraçada molt càlida, encara que avui hagi refrescat, d'estiu,
    Unaquimera

  • Fantàstic kispar, et superes dia a dia[Ofensiu]
    llamp! | 25-08-2008 | Valoració: 10

    Doncs això. Estic amb tu que el segon poema és preciós. Molt bonic i molt repensat. M'agrada la teva poesia, ho saps prou bé. Però el que més m'agrada és que fas publicitat d'actes poètics, quan succeeixen, com és el cas d'aquesta trobada poètic a la plaça del Rei.

    Felicitats!

    i records del llampec.

  • m'agrada somniar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-08-2008 | Valoració: 10

    M'he engronxat dolçament en el teu relat.

  • Nyaelven | 09-08-2008

    ei, suposo que els relats que t'han agradat més meus son els autobiografics, com que no tinc cap sort amb l'amor em poso molt melancolica en els relats. gracies per comentar-me

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

865 Comentaris

192245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo