París

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

París és ara una ferida oberta.

París és aquell bisturí precís conduït per la mà experta del professor Weisman que obria els teixits amb rigor matemàtic davant els nostres ulls atents i a la vegada astorats.

París són les mans polides, netes i exactes del professor, les seves venes que em recordaven rierols blaus, les ungles que de tan retallades semblaven inexistents, la pulcritud dels seus gestos quan s'adreçava a nosaltres. La resposta sàvia a les nostres preguntes circumspectes i evidents.

París és la mirada profunda i intensa d'aquell home, com intensa era la llum encegadora i blanca del quiròfan mentre no deixava de mirar l'interior d'aquells cossos anestesiats i vius, de descobrir als nostres ulls la riquesa de cada fibra tallada, la particularitat de cada cor malalt que extreia amb la seguretat d'un expert i la passió d'un amant.

París són dos mesos acompanyats pel talent i beatitud del mestre que no va deixar que el temps li prengués cap paraula amb què esperonar-nos, ni aturés l'espurneig de la seva mirada quan s'adreçava a nosaltres.

París és tot això i més, molt més. També som nosaltres, els estudiants becats, en Carles entre ells, aplegats al voltant de la saviesa del professor Weisman, acollits per la seva mirada líquida i intel·ligent.

Però també és la meva habitació de la residència d'estudiants on en Carles va fer cap moltes d'aquelles nits. On les nostres mans d'aprenents de cirurgià no van deixar de mesurar amb avidesa els racons de les nostres pells joves i assedegades. No vam deixar de prometre'ns un amor insòlit i bell que va durar només aquells dos mesos i que el temps va transformar en una amistat que ha avançat en la distància.

París és una ferida oberta, i avui ho és més que mai després d'haver rebut el correu electrònic d'en Carles, des de París, on m'anuncia la mort del professor Weisman.

Des que l'he rebut no he deixat de veure les mans del professor resseguint l'ombra del mal en algun cos adormit.

No he deixat de veure la cara d'en Carles amb aquella maduresa un xic infantil que tant m'agradava, ni de sentir els quinze anys d'absència de les seves mans.

No he deixat de recordar la silueta retallada d'un París il·luminat en la nocturnitat feridora del nostre comiat inapel·lable a la residència d'estudiants.

Per això, per tot això, París és ara més que mai una ferida oberta.

Lídice

Comentaris

  • excel·lent[Ofensiu]
    Nyaelven | 12-06-2008 | Valoració: 10

    És un relat excel·lent, perfecte, que et transporta a Paris i et fa sentir identificat amb els protagonistes, felicitats!

  • Arribo![Ofensiu]
    franz appa | 13-03-2008

    Arribo al teu París, convidat per la meva estimada Dolça Parvati. I és un plaer, navegar en la nostàlgia, que és la teva, sens dubte, però de la qual ens fas partícips amb la teva mestria narrativa, i que ens condueix a vestigis, remembrances, fils de les teranyines de les nostres pròpies evocacions, nostàlgies.
    Magnífica la imatge nocturna del París del comiat.
    Magnífica la visió del comiat definitiu de la mort. I la seva contraproposta, la (relativa) mort de l'amor llunyà.
    Perquè, com diu la Dolça, qui sap quins cercles queden tancats per sempre i quins no!

    Salutacions,
    franz

  • Tancant cercles, o potser no tant[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 11-03-2008

    M'estranya que el meu estimat Franz Appa no s'haja passat encara per ací. No crec que tarde molt, tractant-se de París.
    Admirable el cercle que has traçat en l'estructura d'aquest poema contat, per acabar deixant entreobert el cercle genuí, el de l'amor reviscut malgrat el temps o gràcies al temps.
    I de rerefons la mort del pretext, transformat en força reanimadora de la passió remota... March déia que l'amor per mort és anul·lat. Certitud per al subjecte que deixa d'existir. Els qui sobreviuen, però, estimen més davant la fi dels altres. Com aquest jo que has compartit amb nosaltres.

  • Ah!...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-03-2008 | Valoració: 10

    ...i recorda Casablanca amb Humprey Bogart i Ingrid Bergman quan diuen i pensen "sempre ens quedarà París".

  • Ferides[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-03-2008 | Valoració: 10

    Jo crec M. Victòria que totes les ferides quan ens les toquem són una mica ferides obertes, però cal recordar i també oblidar, si més no, oblidar a voluntat, quan ho desitgem.
    Totes les vivències, totes les passes i les ferides que hem tingut en temps darrers deixen cicatriu, el que cal és sentir-se orgullosos d'aquella marca.
    Petons de Vicent, i espere que recordes que una cicatriu a la cara d'una dona la fa més que estimable.

  • Encertat [Ofensiu]
    Simon | 21-09-2006

    Un relat que demostra un domini especial de les paraules, un encert especial per triar el matís exacte, que el fa magistral.

    Encantat de llegir-te i encadenar-te.
    a reveure, SB


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • adjectius[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 10-07-2006

    Quan un arriba tard a comentar-te i llegeix els que l'han precedit, ha d'esborrar de les intencions algun concepte que ja ha estat ressaltat. Com influenciada per l'esperit del professor Weisman, t'ha sortit un relat concís, precís i net; sense ambigüitats. Amb una gran quantitat d'adjectius qualificatius -sovint dos i fins i tot tres per un sol nom- molt ben aplicats i que en cap cas no suposen cap sobrecàrrega.

  • sempre ens quedarà parís[Ofensiu]
    neret | 09-07-2006

    perquè serà que parís, només el nom de la ciutat, ja dóna aquest toc poètic i elegant al relat?

    breu, concís i amb molt estil. les mans que troba a faltar la protagonista potser són més una imatge d'un temps que ja no tornarà, aquí rau el poder d'aquests records. potser

  • París batega sempre.[Ofensiu]
    Jofre | 08-07-2006 | Valoració: 10

    Trobo molt encertat que hagis triat el nom de Weisman i la ciutat de París.

    Tots sabem que les qüestions del cor no són una qüestió quirúrgica (em refereixo a les amoroses), no obstant això, l'associació d'idees que ens proposes és inevitable (ens hi portes cosint els paràgrafs amb una precisió i qualitat molt elaborades).

    Sembla ser, per tant, que determinades ferides obertes perduren i no s'acaben de cloure mai (almenys això és el que li succeeix a la protagonista del relat). A ella, però, se li podria suggerir que fes el cor fort i tornés a la càlida llum de París.

    Enhorabona M. Victòria, és un relat excel·lent.

    Una abraçada.
    ·Jofre·

  • París era una festa...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-07-2006

    ...també, en recordar la mort, l'amor, la vida.
    Com sempre, amb llenguatge precís i exacte, però no exent de bellesa, ens transportes al jardí de la literatura.
    Molta salut i molta rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

376 Comentaris

109049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com