Part 1 (novel·la)

Un relat de: Nyaelven

Ella va donar un cop d'ull al bar. Hi havia molta gent i no podia veure si ell hi era o no. El cor li anava a cent, tenia moltes ganes de tornar-lo a veure, després de gairebé dos mesos.
Al cap d'una estona d'analitzar les persones assegudes a les taules el va localitzar a una taula del fons.
S'hi va acostar i es va quedar dreta al seu costat uns instants; va assegurar-se que era ell. No hi havia dubte, els seus cabells foscos seguien igual de descuidats. Ell estava concentrat mirant per la finestra i no va notar la seva presència.
-Hola- va dir ella no gaire alt- Ell la va mirar i es va aixecar de cop.
-Hola- va dir ell amb un to de veu neutre i quan ella va voler besar-li els llavis ell es va apartar i li va fer un petó a la galta.
Ella es va estranyar; va seure a la cadira del seu davant i se'l va quedar mirant. Per què aquella fredor de cop i volta? Ell intentava no mirar-se-la gaire estona. Es limitava a mirar a tot arreu sense fixar la vista enlloc. El que li havia de dir no era gens fàcil.
Al final d'uns segons de silenci incòmode, ella va allargar la seva mà i va tocar la seva agafant-li i va preguntar-li amb cara de preocupació:
-Que et passa?- Ell va acaronar-li la mà amb el dit. Va mirar-la als ulls, absorbint cada segon perquè seria l'últim en que podrien comportar-se així, com dos enamorats, volia que fos etern.
Però ella estava esperant una resposta i va notar com la seva cara canviava de preocupació a por. Ell va deixar-li anar la mà, se la posà a la butxaca i en va treure un tros de paper rectangular donant-li-ho a ella.
Ella el va agafar i va veure que era una fotografia; una fotografia d'ella mateixa de feia uns quants anys, una foto que ella ja havia vist abans i confosa va dir:
-Què? Com és que tens aquesta foto?- No ho entenia, d'on l'havia treta? Va intentar recordar qui la tenia. La tenia algú. De cop la resposta li va creuar la ment com un llamp.
-De què coneixes el meu pare?- va dir ella expectant.
Ell se l'havia estat mirant tota l'estona sense dir res, només esperant a que arribés a la conclusió a la que havia arribat.
-L'home que em va donar aquesta fotografia també és el meu pare.- va dir ell de cop, sense pensar-s'ho i es va quedar observant la seva reacció.
Ella s'havia quedat glaçada, com si li haguessin llençat un cubell d'aigua freda al damunt. Va processar cada una de les seves paraules, el significat de cada una d'elles. Quan va entendre les dues últimes paraules els ulls se li van omplir de llàgrimes i va deixar caure's d'esquena a la cadira, pensant que no li podia haver dit res pitjor.
Ella el va mirar buscant-li un sentit a tot allò o esperant i desitjant que digués que tot era una broma de mal gust. Ell la va entendre i va assentir amb el cap, molt seriós. La seva cara reflectia desil·lusió, però es notava que hi havia donat moltes voltes i que ho tenia bastant coll avall.
Però ella no. Es va incorporar endavant posant-se les mans a la cara un moment, sospirant, intentant pensar. Però no podia pensar res, sentia que era el final i tots els seus sentiments li volien sortir de cop, com una riuada, emplenant-li els ulls de llàgrimes que ella volia contenir. Va estirar els braços damunt la taula buscant les mans d'ell i va dir:
-Però és que jo...- Ell li va agafar la mà i impedint-li continuar li va dir:
-Sé que m'estimes i jo t'estimo,- se li va fer un nus a la gola i va haver de parar uns segons- Però haurem de transformar el que sentim en amor de germans o ho passarem molt malament. He trobat una nova família i ens haurem de veure sovint.
Ella entenia que ell havia estat sol molt de temps, però ella no creia que pogués canviar el que sentia per ell. Va deixar-li anar la mà, les llàgrimes li queien per la cara sense poder retenir-les. Es va aixecar i va dir:
-No sé si ho podré fer.- I quan va fer un pas endavant per anar-se'n ell es va aixecar d'una revolada i la va abraçar fort per no deixar-la marxar.
Ella el va abraçar fort també, sense importar-li que tota la gent del bar els veiés.
Va començar a plorar desmesuradament, abraçada al seu pit, desitjant no deixar-lo anar mai més.
-Sé que serà difícil, però no tenim cap més remei.- En el fons ell no creia que pogués deixar d'estimar-la, ni tan sols ho volia fer.
Ella va aixecar el cap i es va trobar amb els seus ulls verds que s'assemblaven tant als seus, ara ja sabia el perquè.
Després de perdre's un en els ulls de l'altre uns instants, van deixar-se anar de cop. Ja no podien comportar-se així, ni sentir el que sentien, ja no.
- Me'n vaig- va dir ella i va començar a caminar tallant-se amb els trossos del seu cor trencat.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Nyaelven | 30-01-2008

    Gràcies a tots per comentar-me. Seguiu fent-ho si us plau.

    Faig servir molt els pronoms ell i ella xq encara no tenia el nom dels personatges i a més aquesta part l'he de repassar molt.

    Em va molt bé que em comenteu coses referides a la llengua perquè porto 5 anys fent filologia anglesa i diguem que oblido la normativa catalana.

    Aquest no és el primer capítul, primer hi ha d'anar altres capituls d'introducció a com es coneixen els protagonistes. Sé com ha d'anar tota la història però per ara només escric les escenes que em passen pel cap.

    gràcies.

  • Ohh senyor!![Ofensiu]
    Jere Soler G | 30-01-2008

    Disculpa com n'està de mal escrit el comentari d'abans: cursives on no toquen, lletres que l'erren, majúscules que no hi són. Però és que fa una setmana que em van operar del canell dret i tot això ho faig amb l'esquerra.

  • Espero ser útil.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 30-01-2008

    De primeres hi veig moltes possibles millores pel que fa a l'ús de la llengua. No des d'un punt de vista normatiu, sinó de cara a aconseguir un text que arribi, que impacti, que en un paràgraf de pocs mots pugui dir molt, amb el que "directament diu", amb el "com ho diu", i fins i tot amb el que "deixa de dir".

    Llengua

    Repeteixes massa sovint "Ell" "Ella". No sempre queda malament, i és un recurs que fan servir alguns escrptors de vegades, perquè no troben la manera de referir-se als protagonistes quan no hi ha diàleg. Això es veu sobretot en les traduccions (no gaire bones) anglosaxones, ja que l'anglès no permet evitar els pronoms. Si aconseguissis evitar-ho tu, el text guanyaria.
    Repeteixes marra de prop la paraula taula.
    L'expressió assegudes a les taules sona estranya, potser n'hi hauria prou amb assegudes, més endavant ja es veuria que hi ha taules.
    Sembla una ruqueria, però:
    i es va quedar dreta al seu costat uns instants
    no quedatan bé com:
    i es va quedar uns intants dreta al seu costat
    i en aquesta segona opció, si volem complir les normes, caldria posar instants entre comes, però jo no ho faria perquè el text queda massa tallat, en tot cas en una futura revisió ja es veurà.

    els seus cabells foscos seguien igual de descuidats
    si parlem de mantenir un efecte o una acció és preferible i més ajustat a la significació, fer servir "continuar" en lloc de "seguir". És a dir:
    els seus cabells foscos continuaven igual de descuidats
    "Seguir" escau més quan volen dir que ens movem per alguna ruta o cap a una direcció, o darrere d'alguna cosa.

    i va notar com la seva cara canviava de preocupació a por.
    de vegades hi ha expressions com aquesta que no és que estiguin malament, però que se'm fan estranyes. Potser si en lloc de "la seva cara" fessis servir "L'expressió de la seva cara" quedaria millor. A veure?
    i va notar com l'expressió de la seva cara canviava de preocupació a por.

    Fas les expressions massa llargues pel meu gust, explicant detalls que no són essencials i que emfarfeguen una mica (sempre parlant pel meu gust). Per exemple, aquesta frase: Ell va deixar-li anar la mà, se la posà a la butxaca i en va treure un tros de paper rectangular donant-li-ho a ella. Crec que arribaria més si fos:
    Va deixar-li anar la mà. Es va treure un paper de la butxaca i li va donar.
    i encara podríem pensar si realment cal especificar que per treure's un paper de la butxaca cal deixar-li anar la mà. Es possible que ja se sobreentengui i que si no entrem tan en detall les parts essencials del text resssaltin més pel fet d'eliminar descripcions que no aporten gaire. És a dir, la frase podria quedar: Es va treure un paper de la butxaca i li va donar. Tot això només si tu no consideres que el gest de deixar anar la mà i posar-la a la butxaca sigui important de cara a l'ambientació de l'escena. A mi en aquest cas no m'ho sembla. Jo sóc partidari d'entrar en detalls només en allò que dibuixa l'escenari i fer-ho molt breument, cercant els mots amb més punteria significativa, pensant no només en el significat des d'un punt de vista d'utilitat, sinó de sensacions i sentiments. Bé, aquesta frase és només l'exemple d'altres que podrien millorar-se en el mateix sentit.

    De vegades hi haalgun problema de puntuació que provoca mala lectura. Per exemple:
    Ella el va agafar i va veure que era una fotografia; una fotografia d'ella mateixa de feia uns quants anys, una foto que ella ja havia vist abans i confosa va dir:
    En aquest paràgraf tot va bé fins que arribem al mot abans en què ens desboquem endavant a causa de la mancança d'una coma,o potser caldria un acabament de frase després de "abans".
    Ella el va agafar i va veure que era una fotografia; una fotografia d'ella mateixa de feia uns quants anys, una foto que ella ja havia vist abans. Confosa va dir:

    Aquí:
    - Me'n vaig- va dir ella i va començar a caminar tallant-se amb els trossos del seu cor trencat. potser per primera vegada hi ha un intent de joc metafòric, però està molt forçat i es fa artificial. D'una banda perquè trenca massa de cop amb el to asèptic (pel que fa a figures literàries) de tot el relat. I d'una altra, perquè aquesta figura està mal construïda, sona rara, forçada.

    les llàgrimes li queien per la cara sense poder retenir-les Un altre exemple d'explicacions que no calen. Normalment les llagrimes cauen per la cara, i si hi són és que no es poden retenir. Una altra cosa és que volguessis especificar que tenia la cara mullada per les llàgrimes, però jo llavors ho diria d'alguna altra manera que no sonés a "perogrullo" com diuen els castellans. Per exemple, una opció entre moltes podria ser:
    Tenia les galtes enrogides per les llàgrimes. No aconseguia deixar de plorar

    Una altra coseta que també té el seu què:
    que pogués deixar d'estimar-la,
    Hem d'intentar que el pronom feble estigui tan a l'esquerra com sigui possible:
    que pogués deixar-la d'estimar, No és una qüestió només de normatives. Anticipar la significació, ni que sigui en un petit detall com aquest, contribueix a que entri millor el text.

    Literatura

    Dius que és el capítol d'una novel·la. És el primer capítol? Si és així, crec que entres amb massa precipitació al tema. Caldria, abans, treballar alguns capítols que ajudessin al lector a conèixer els protagonistes, per tal que l'esdeveniment que narres impactés més.
    Des del punt de vista literari amb un sol capítol no et sé dir més. Pot ser si veiés l'esquema sencer de la novel·la, amb tots els capítols que escriuràs i el que hi passarà en cadascun. Perquè has fet esquema, no?


    Bé, disculpa l'atreviment a comentar-te amb tanta confiança, però si et serveix tot això que hi he vist així a primer cop d'ull, doncs ja està bé.
    Una salutació!

  • tens on agafar-te[Ofensiu]
    jaumesb | 30-01-2008 | Valoració: 10

    no ho deixis anar

    ho dius tot en poques paraules

    sort i endavant

  • Petons de germà[Ofensiu]
    copernic | 30-01-2008

    és una història que la portes bastant bé, centrant-te en la situació dramàtica de la parella que descobreix que són germans. L'ambient aconseguit en el bar és bastant bó, pots imaginar-te l'escena sense gaire esforç i els personatges estan ben descrits des del punt de vista psicològic.
    Ara vénen els punts negatius: Hi alguna paraula que es repeteix en poc espai cap al principi i el final del que suposo que és el primer capítol li vols donar un lirisme que trenca, una mica de sobte, amb la descripció de la situació dramàtica. Pel meu gust massa rebuscat i poc entenedor.
    Resumint, des del meu humil parer un bon començament.

    Petons!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

31408 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?