La tieta

Ella sabia que no havia de menjar i beure tant. El metge li havia dit que tenia sucre i feia pocs anys que li havien tret la besícula i que amb les hernies a l'estomac que havia tingut no era bo que s'eccedís amb el menjar i l'alcohol.
Quan era jove havia estat prima i feia goig. Era natural, només menjava un iogurt abans d'anar a treballar a la fàbrica, eren altres temps. Quan es va casar i va tenir diners la cosa va canviar. A més al seu marit li encantava cuinar i ella cada cop li trobava més plaer a menjar plats elaborats i carregosos.
No van tenir mai fills, però cuinaven com si fossin quatre i el que els sobrava, que tampoc era massa, ho donáven als nebots. Ells, els nebots, sempre es preguntáven com podien menjar tant els seus tiets però mentre encara estaven en forma i sortien de casa la cosa no els va preocupar gaire.
Al cap dels anys la tieta va anar guanyant pès i ella s'en adonava, però no deixava de menjar.
Ara fa un any que gairebé no surt al carrer perqué li fa vergonya que els veins del poble la vegin i els nebots li diuen que aixó no pot ser. Però ara ja no la canviaràn i ella és feliç menjant sense mesura encara que hagi perdut la salut i el seny.