La tieta

Un relat de: Nyaelven
Ella sabia que no havia de menjar i beure tant. El metge li havia dit que tenia sucre i feia pocs anys que li havien tret la besícula i que amb les hernies a l'estomac que havia tingut no era bo que s'eccedís amb el menjar i l'alcohol.
Quan era jove havia estat prima i feia goig. Era natural, només menjava un iogurt abans d'anar a treballar a la fàbrica, eren altres temps. Quan es va casar i va tenir diners la cosa va canviar. A més al seu marit li encantava cuinar i ella cada cop li trobava més plaer a menjar plats elaborats i carregosos.
No van tenir mai fills, però cuinaven com si fossin quatre i el que els sobrava, que tampoc era massa, ho donáven als nebots. Ells, els nebots, sempre es preguntáven com podien menjar tant els seus tiets però mentre encara estaven en forma i sortien de casa la cosa no els va preocupar gaire.
Al cap dels anys la tieta va anar guanyant pès i ella s'en adonava, però no deixava de menjar.
Ara fa un any que gairebé no surt al carrer perqué li fa vergonya que els veins del poble la vegin i els nebots li diuen que aixó no pot ser. Però ara ja no la canviaràn i ella és feliç menjant sense mesura encara que hagi perdut la salut i el seny.

Comentaris

  • Una història molt diferent[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 17-11-2012 | Valoració: 10

    Veig en aquest relat alguna cosa especial. Té el seu valor com a relat curt. La tieta
    havia canviat molt des de joven, és molt important saber l'existència del personatge.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

31408 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?