Cercador
El pitjor dels fantasmes
Un relat de: mon6mon- Compartir:
La por es el pitjor dels fantasmes
No et porta en lloc,
I menys en l'amor.
Però ara per ara si d'amor es tracte,
la por es l'únic que puc sentir,
Por i mandra, no vull tornar a patir,
No vull plorar,
No vull sentir que les coses no havien de ser així,
No vull trobar a faltar el que no he tingut i no per falta de desitjar-ho,
Por, por es l'únic que sento,
I els fantasmes són els únics que m'acompanyen quan de nit torno a casa
Comentaris
-
ada | 29-07-2008
D'on has tret aquest ull..
.........................................??.. -
existeix[Ofensiu]Perestroika | 06-07-2008
de ben segur,
si tu la inventes
arma mortal
contra la por
contra els fantasmes -
el fantasma de la por[Ofensiu]gypsy | 30-05-2008
que sempre apareix com una ombra al darrere.
Sovint costa viure i acceptar les nostres pors, potser irracionals, he arribat a pensar que tenen algun motiu de ser, fer-nos més fràgils? humanitzar-nos?
Un plaer arribar fins a tu i poder llegir-te.
gyps -
Gràcies[Ofensiu]deòmises | 30-05-2008
per la teva mirada directa, per les teves paraules, pel teu comentari, pels teus versos.
Impressionada? No t'espantis, sóc humà, res més. Jo també tinc por, i m'espanta el fracàs, el desamor, el patiment.
No m'agrada arribar a casa perquè els fantasmes també m'assetgen: records i oblits, restes de dies viscuts, besos en llavis besats...
Gràcies, de nou, d. -
em sento molt identificada amb tu[Ofensiu]Nyaelven | 30-05-2008 | Valoració: 10
M'ha agradat perquè jo sento el mateix que tú moltes vegades. Ho expresses molt bé. Si llegeixes alguns dels meus relats veuras que també estic espantada, i estic cansada de ser l'única que estima.
fins i tot la nostra foto s'assembla.
Espero comentar-te aviat.
Potser ens hauriem de treure la por, no?
Sé que és dificil.
l´Autor
20 Relats
10 Comentaris
15881 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Una cançó sense acords... les paraules brollen de vegades sense sentit, i ens donen la mes bonica de les cançons sense acords.Que dir de mi... doncs que vaig néixer un calurós 22 de juliol de 1981, recordaré sempre la primera vegada que vaig escriure alguna cosa que hem va semblar coherent, tenia 15 anys i vaig deixar sobre un paper tot un garbell de sentiments que hem donaven voltes pel cap, ja mai he pogut deixar de fer-ho, escriure, escriure els sentiments en primera , segona o tercera persona forma part del meu viure, sentiments dolços, amargs, desesperats, tristos, feliços...tots són vàlids, pq formen part de mi, que mes puc dir, doncs que sento i ara ho vull compartir.