No t'ho puc demanar

Un relat de: Nyaelven

Pensava que confessar-te que m'agradaves m'ompliria de tranquil·litat, que passaria una setmana plorant perquè tu no em voldries, però després t'oblidaria.
Has fet una cosa pitjor que dir-me que no t'agrado. M'has dit que no ho saps... que no vols relacions a distància, que ja veurem que passa quan et vingui a veure...
Això és pitjor, perquè segueixo amb el mateix dubte que al principi, i m'estàs donant unes esperances que no sé per on agafar, potser són falses...

M'estic fent il·lusions que no sé si aniran enlloc, m'estic pujant a un núvol que cada vegada va més amunt, i quan caigui d'aquest núvol el cop serà tant fort que trigaré molt de temps a recuperar-me.
A vegades oblido que els somnis no sempre es fan realitat....
M'odio a mi mateixa per no poder demanar-te que em despertis, que em llencis capdavall del núvol, que m'agafis ben fort o em deixis anar. No t'ho puc demanar perquè , en el fons, prefereixo seguir somiant.

Comentaris

  • m'agraden....[Ofensiu]
    lienu | 12-06-2008 | Valoració: 10

    m'agraden els teus relats, perque em fas sentir identifiacad aamb situacions viscudes, ja passades, però que encara es tenen presents en el cor i la ment. no dubtis que continuaré mirant els teus relats, doncs m'agraden

  • AMORS[Ofensiu]
    1101ilime | 07-06-2008

    m'ha agradat .
    estic pujant a un núvol que cada vegada va més amunt,
    real com la vida ateixa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

31408 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?